Joan Estrada. Productor teatral
Per qui no et coneix. Qui és Joan Estrada?.
Sóc una persona que em dedico des de fa molts anys al món de la cultura, em considero un agitador cultural. En els anys 70, en els anys de la transició entre Franco i Convergència, d'eclosió de les Rambles, jo vaig dinamitzar la Rambla en la cúpula Venus. M'he dedicat sempre al món de la cultura en els seus vessants del cinema i la televisió. L'any passat, a part d'estar present, treballant a la Sala Muntaner, vaig fer alguna cosa que crec que va ser important la Carpa de Rambleros que es va muntar en les Rambles de Barcelona, que era un homenatge, un record a aquells anys d'eclosió d'una Barcelona. Llavors para qui no em conegui, sóc una persona que em dedico al món de la cultura, sóc un agitador cultural i ideològicament sóc absolutament d'esquerres. Evidentment, ho he estat sempre i cada vegada em radicalitzo més.
Ara en què estàs ficat?
Estic intentant d'una banda repetir la història de Rambleros, aquest any és una mica més complicat en haver-hi la crisi els sponsors costen una mica més. Després segueixo programant la Sala Muntaner i tinc alguns altres projectes. A més estic ficat en un grup que s'ha format de gent que diem, pregonem i volem que Barcelona segueixi sent d'esquerres.
Com ha canviat Barcelona des dels temps que abans ens esmentaves fins ara?
Jo crec que aquella Barcelona de la qual t'he parlat és inigualable, inenarrable perquè hi ha una cosa molt clara, va anar un moment en el qual tothom buscava la llibertat, afloraven les idees. Va ser una Barcelona que crec que és absolutament irrepetible, aquella Barcelona ja és irrepetible.
I des de llavors, Joan, com ha evolucionat?
A veure, se'ns està intentat vendre per part de la dreta i a més d'una dreta que en aquests cent dies de gràcia, crec que han demostrat clarísimamente el seu tarannà o sigui la seva manera de funcionar, el principal és desmuntar tot el que s'ha pogut fer. Jo crec que no es perdona el fet que durant set anys hi hagi hagut un govern progressista, això no es perdona i es demostra amb fets. El carregar-se el Memorial Democratic, per exemple. Però bàsicament no perquè s'han fet les coses malament, sinó que es considera, la dreta d'aquest país, a Catalunya igual que la d'Espanya, les dretes per la meva sempre són dretes. Una ho fan amb les quatre barres i el ruc i els altres amb la vermella i el toro. La dreta no deixa de ser dreta i acostuma a tenir el mal costum de pensar que són els amos dels països. I clar convergència no suporta que durant set anys, per a ells "aquests són els okupes, aquests que han estat aquí set anys".
Què vols dir?
Una de les fal·làcies que intenten vendre les dretes és a dir trenta-dos anys de govern socialista a l'ajuntament de Barcelona. I sí, però amb una diferència pel que fa a Convergència, que en aquests anys hi ha hagut quatre alcaldes. Quatre, vol dir quatre models. Quan Narcís Serra va ser el primer alcalde democràtic l'alcalde Jordi Hereu anava amb pantalons curts. Han passat Narcís Serra, ha passat Pasqual Maragall, ha passat Joan Clos i ara està Jordi Hereu. No té res a veure amb el govern de Catalunya, que en vint i tres anys, va governar sempre Jordi Pujol. Ara no solament han fet l'impás d'Artur Mas, que és l'home de palla, perquè és clar que el segon de bord és el fill, és Oriol Licito. O sigui, que no es tapen de cap manera i que són absolutament clars, amb la qual cosa es demostra que a Espanya els Borbó i a Catalunya els Pujoles. I Catalunya és la seva masia, la seva finca particular.
Llavors, per a tu que ha canviat d'aquella Barcelona?
Hi ha una Barcelona abans de l'Olímpiada i una postolímpica. Si que és veritat que la Barcelona culturalment que hi ha ara és una Barcelona bastant servil, bastant per la via fàcil. Sempre es diu que en els temps difícils és quan s'aguditza l'enginy, quan les ments se'ns desperten i com no hi ha diners ho solucionem amb enginy. Doncs ara tothom, ara va darrere del tema de les subvencions, tothom si no es pot fer una cosa. Hi ha empreses culturals "superprotegidas", per uns i per uns altres. Empreses que a més no tenen cap pudor a posar-se la camisa i la jaqueta que toca a cada moment. O sigui que es disfressen de conservadors o de progressistes segons per on doni l'aire. Jo crec que amb això anem a haver de conviure ja, o sigui això és el que toca. Si que és veritat que la societat, és una societat acomodada, i ara està una mica més inquieta per la crisi.
I ara mateix que és el que et sembla més preocupant?
Per hi ha una de les coses que em sembla més preocupant és la regressió d'anar a votar. El que cali el discurs feixista que tots els polítics són iguals, tots són uns corruptes i això és absolutament mentida. Com en tots els ordres de la vida, hi ha bons i dolents, millors i pitjors. O sigui que això és una fal·làcia que li va bé a la dreta. Jo el que tiro molt a faltar és una dreta més europea. Jo que sóc d'esquerres m'agradaria que hi hagués una dreta civilitzada i això no existeix. En el Partit Popular és clar que existeixen totes les tendències des de la ultraderecha, i no tinc la més mínim dubte que si es dóna el cas a l'Ajuntament de Barcelona, Convergència i el Partit Popular van a pactar. No tinc la més mínim dubte. Estic seguríssim perquè els interessos són els mateixos. I al meu el que em preocupa i el que crec que cal aconseguir és que la gent no es quedi a casa. L'esquerra tenim el mal costum d'autocastigarnos a nosaltres mateixos. Ens cabregem i no anem a votar. I el que fem és castigar-nos a nosaltres mateixos.
Això és el que penses que ha passat en les últimes eleccions autonòmiques?
Si, totalment. En les autonòmiques totalment. S'ha castigat. La gent estava cabrejada. Ciu ha guanyat. I ara la gent s'està adonant, "ostia que estan fent amb la sanitat?. Ostia què estan fent amb…?". Però això estava cantant, això estava cantat. La dreta està per les empreses privades, no pel tema públic, però això està claríssim, però en tot. El de convergència és un absolut escàndol. Han estat vint i tres anys d'escàndol. Amb Xavier Trias, primer és un personatge que caldria tirar d'hemeroteca per recordar-nos i mirar el que va fer quan era Conseller de Sanitat, això primer, i que va passar amb les Mútues en la seva època de conseller i moltes coses de gratar. I si Xavier Trias pot ser alcalde de Barcelona jo crec que Barcelona haurà caigut als mínims històrics en tots els nivells.
I en referència al sector del que provens, el de la cultura?
Com dic, la qual cosa hi ha és el que hi ha. El tema cultural és el que hi ha. En el tema cultural si és veritat que l'ajuntament socialista ha fet moltes coses. Però si que és veritat que en general, la cultura és una cultura conformista. I és una cultura de conchaveo, entre empreses, administracions i és bastant complex. Però si que crec que es poden fer coses. Sóc una persona que acabo de complir seixanta anys i em sento amb més força que mai per lluitar i no busco gens, mai he estat en l'administració. Sempre he estat absolutament independent. Vaig ser un militant del PSUC en el seu moment. És el partit que enyoro, que sempre dic que enyoro, que tornaria ha fer perquè em considero de la branca, absolutament izquierdosa. Em sento molt vermell. Hi ha un moment en la vida que ja podem dir el que volem perquè no hem de res a ningú. I ara el que jo tinc en ment és el grup de Barcelona és d'esquerres
.
Parafrasejant-te Joan. Barcelona és d'Esquerres?.
Barcelona és d'Esquerres, sí, està demostrat.
Més informació 
