Austeritat

En el meu darrer article a CatalunyaPress parlava de com CIU estava aprofitant la situació de crisi econòmica actual per canviar de model polític i social, alterar l’equilibri entre sector públic i privat i trencar, encara més, la cohesió social. Deia que el concepte retallades sols explicava una part del que estava passant. Però si es tracta d’un canvi de model vol dir que nosaltres també hem de dir alguna cosa que vagi més enllà de la mobilització, perquè no tanquin un determinat servei, també hem de parlar d’un nou model i de com fer front a la situació actual de crisi per sortir-ne, però, sobretot, per plantejar quin ha de ser el model pel que estem lluitant.

I del que vull parlar és d’un concepte precisament antagònic, al meu entendre, al de les retallades, parlo del concepte d’austeritat. Aquesta és una paraula que darrerament ha estat en desús i que molta gent pot assimilar a conceptes poc atractius per la majoria de la gent, però jo crec que és un dels millors conceptes que podem reivindicar. Per centrar el tema. jo defineixo austeritat com la capacitat de renunciar a allò que és sobrer, per tant des de l’administració pública crec que per austeritat s’ha d’entendre com la capacitat política de garantir allò que és essencial per a tothom davant d’allò que no ho és. I lògicament, jo entenc l’austeritat en un sentit molt ampli, no com el plantejament d’un ermità, sinó com la capacitat de saber prioritzar en una societat avançada i que, per sort, ens ofereix moltes coses. Sé que podem parlar també de com podem garantir els mateixos ingressos que fins ara, però aquest no és el meu objectiu ara mateix, l’austeritat és un bon objectiu des del punt de vista social i és una de les bases de la sostenibilitat.

Si defensem el concepte austeritat i per tant volem garantir en primer lloc allò que és essencial, parlarem d’ajustaments en despeses innecessàries en el camp de la sanitat, l’educació i els serveis socials, però en cap cas parlarem de les propostes de retallades de CIU. Al contrari, parlarem de menys recursos per escoles elitistes, de més dificultats per les mútues privades ... i d’un debat profund amb els sectors implicats sobre quines mesures d’estalvi es poden fer, fins i tot per reinvertir els recursos en els mateixos àmbits. L’austeritat no és una aplicació lineal d’una reducció pressupostària, parteix de la capacitat d’establir prioritats. I em sembla que això és d’una lògica contundent. Si jo a nivell personal passo per una situació econòmica difícil puc decidir reduir un 25% de tot allò que gasto. Però dubto que pugui reduir el lloguer del meu pis o el consum d’aigua o gas a aquests nivells, ni crec que sigui oportú baixar aquest percentatge de la compra de menjar o del que gasto amb la meva filla. En canvi puc deixar de fer un viatge a l’estiu, deixar de comprar música i pel•lícules i no sortir a sopar fora. Clar que es bo que faci un estalvi general perquè beneficia la meva economia i significa una millora mediambiental, però he de tenir clar on poso la prioritat. Això, que és tan evident, és el que li demano a una administració responsable.

Però ara venen eleccions municipals i haurem de parlar d’austeritat. Els programes electorals recolliran grans llistats d’actuacions per fer en els propers quatre anys. Està bé plantejar la “carta als reis”, però haurem de tenir també la capacitat d’establir prioritats i d’aplicar mesures d’austeritat a la pràctica política. Hi ha gent que ja ho hem anat fent, però s’haurà de fer molt més i s’haurà d’explicar millor. A Horta-Guinardó aquest mandat ha estat el del rècord d’inversió municipal. El rècord fins ara i possiblement el rècord durant molt temps. És difícil preveure que podrem garantir el mateix esforç inversor els propers quatre anys, tant de bo sigui possible, i per això marcar prioritats serà encara més important. Haurem de saber escollir aquelles actuacions que afavoreixen un espai públic per a tothom, una millor accessibilitat o una mobilitat més sostenible. Haurem de garantir tots aquells projectes que garanteixen una millor cohesió social. I haurem d’aplicar mesures d’austeritat.
 
Per exemple no sempre cal fer nous equipaments per garantir que les entitats tinguin espai per a fer activitats, a vegades sols cal trobar noves fórmules més flexibles amb els equipaments ja existents, per exemple les escoles no tan sols hauran d’obrir els seus patis als barris com ja hem impulsat. L’austeritat s’ha de garantir amb bones polítiques imaginatives, no amb gestors que retallen.