Fer un consell de ministres en dimecres sant, amb la família esperant per sortir de naja a buscar el merescut descans, ve a ser com aquestes reunions d'empreses que es convoquen en divendres i en les que es prenen decisions precipitades o no es pren cap que mereixi la pena.
No és estrany que un dels acords de la passada reunió ministerial hagi estat aquesta estranya cosa que pretén animar a la restauració d'habitatges a força de ñapas que, de poder fer-se, és més difícil trobar un manetes que vulgui currar fent la corresponent factura amb IVA i tot, que un ric entri en el regne dels cels segons resen els textos sagrats.
Però no són nyaps diversos subvencionats el que ha cridat la meva atenció d'entre els acords adoptats. Amb la solemnitat pròpia del cas, expliquen les cròniques que, en virtut de les ajudes econòmiques rebudes i com a agraïment, s'ha atorgat a l'Emir de Qatar el collaret d'Isabel La Catòlica.
No dic jo que no mereixi guardó qui, a hores d'ara, s'atreveix a posar diners en aquest negoci de dubtosa rendibilitat anomenat Regne d'Espanya, però estic segur que, en l'inventari de medallons, colgajos, llaços, cintes, insígnies i altres adorns que disposa el govern, existeixen preseas més concordes amb la personalitat de l'homenatjat.
En assabentar-me, no he pogut per menys que associar el collaret de la reina catòlica amb aquell que, compost d'alls, s'utilitza per afeblir als vampirs. Ignoro si la seva excel·lència l'emir lluirà o no la condecoració però tan aviat algú li expliqui la història de la reina titular del collaret declinarà l'oferiment, procedirà a regalar-la a tercers o l'obstinarà a la Muntanya de l'emirat, suposant que existeixi tal institució en el seu regne.
