Va guanyar el futbol. Va guanyar Guardiola. Va perdre Mourinho. Per a ell es va quedar l'espectacle de les rodes de premsa. Recordin, allà és el "puto amo". Al camp, és el bufó de la cort. Un entrenador que intenta gestionar els partits amb especulació a jugar a anti-futbol. Fins i tot Cristiano Ronaldo estava dels nervis, i amb raó. El Madrid, que té un equipàs, feia el ridícul per culpa d'un entrenador que després del d'avui, clarament, els merengues no es mereixen. I, el futbol, menys.

Mourinho volia tornar a guanyar com ho va fer amb l'Inter, o abans amb el Porto. Sense futbol, sense emoció, sense talent. L'expulsió de Pepe és l'excusa - de mal pagador- amb la qual Mourinho es justifica. Justifica la seva derrota, la seva, no la dels seus jugadors. Després va acabar ell mateix fora del camp per impresentable. Un entrenador ha d'estar a l'altura del seu club i dels seus aficionats. Els seus gestos, ganyotes i floretes dedicades al col·legiat són de baixa estofa. Messi va fer la resta. Qualitat, emoció, talent, gols i futbol. Ara la tornada. Si Mourinho juga com aquest dimecres, no passarà. El futbol serà a la final.