"A la literatura, com a la vida, s'entra amb dolor i llàgrimes"

"Sant Joan va dir: 'El que no estima està mort' i jo m'atreveixo a dir: 'El que no inventa, no viu", ha indicat l'autora.

En el seu discurs de recepció, poblada de referències autobiogràfiques i que ha estat precedit per una paraules en record al poeta xilè recentment mort Gonzalo Rojas, l'escriptora s'ha centrat en els seus primers contactes amb la ficció, que van començar amb només cinc anys, poc abans de la guerra que va partir en dos la seva infància.

"El temps en què jo inventava era un temps molt nen i molt fràgil, en el qual jo em sentia diferent: era tartamuda, més per por que per defecte físic. La prova d'això és que aquesta quequesa va desaparèixer durant els bombardejos. O així ho crec", ha explicat l'autora catalana.

"Però el cas és que, excepte excepcions", ha precisat, "les nenes d'aquell temps, dones retallades, poc o res tenien a veure amb mi. I dic això per explicar -i potser explicar-me d'alguna manera- la meva estranyesa, el meu lliurament total, absolut, a això que després vaig saber que es deia Literatura. I que ha estat, i és, el far salvador de moltes de les meves tempestes". En aquest sentit, ha recordat que "a la literatura, com a la vida, s'entra amb dolor i llàgrimes".