Malgrat que al batxillerat vaig fer Ciències pures, després em vaig decantar en arribar a la universitat, per estudis encasellats dins dels de lletres. Potser per això, quan em trobo enfront de determinades xifres comptables, la meva interpretació de les mateixes és més qualitativa que quantitativa.
En el dia d'ahir, amb la notícia entre els meus ulls, que el Govern de tots els catalans, anava a manar a la llista de l'atur a més de mil persones provinents de les empreses públiques, vaig sentir un irrefrenable impuls d'agafar la meva calculadora. I aquests van ser els meus números. Si a les més d'1.000 persones en aquest àmbit els sumen les 1.600 del sector educatiu, i els 7.200 empleats del sector sanitari que seran acomiadats, ens situem sense parany ni cartró, en 9.800 persones més que engrossaràn les llistes de l'atur. Així que extrapolant sobre la darrera taxa de desocupació catalana coneguda, xifrada en 600.000 aturats, manar a la cua de l'atur a 9.800 catalans, suposa incrementar-ho un 1,63 % i de pas desfer-se del 3,35% dels treballadors públics.
Si fem cas a aquells experts que afirmen que el que li ocorre a una persona incideix en un ràtio de 100 properes del seu entorn, tindrem afectats amb aquests acomiadaments de degoteig continu, a prop de 98.000 persones a Catalunya, 98.000 famílies catalanes per ser més exactes. Arribats a aquest punt, benvolguts lectors, els demano que utilitzin la seva imaginació una mica. Pensin per uns segons, en què succeiria si 98.000 persones decidissin a l'uníson, donada la situació d'atur dels seus afins, una contenció de consum del 3,35 %, un percentatge significativament inferior a l'empleat en les seves retallades per l'actual govern català, i que aquest fora continuat en el temps. Els agraden les respostes que se'ls ocorren?.
Una de les propostes "estrelles" del programa electoral de CiU, i amb la que van convèncer als catalans perquè els donessin la seva confiança en les urnes, era situar l'índex d'atur català en un 10%, amb l'objectiu d'equiparar-ho als paràmetres europeus. Cal destacar, que les mesures encaminades cap a tal objectiu, i que està adoptant de facto una vegada arribat al govern de la Generalitat, Artur Mas, són entre d'altres: la no cobertura de suplències per baixes per malaltia en tots els sectors, la no renovació de contractes eventuals, l'acomiadament d'interins, no cobrir com era habitual amb reforços, les puntes de treball estacionals, treure un menor nombre de places de noves promocions de mossos, professors, bombers, metges o infermeres, etcètera, etcètera, etcètera I com els pressupostos a punt d'entrar al maig encara ni estan presentats ni aprovats en el Parlament, tots els cursos de reciclatge professional als que tenien accés els 600.000 aturats catalans a través del Servei Catalá d'Ocupació, estan pendents de calendari, que dit en llenguatge senzill, "estan parats i en l'aire".
Però clar, està és una de les moltes interpretacions qualitatives que es poden posar sobre la taula de l'actualitat. Per això a menys d'un mes de les eleccions municipals, jo com sóc de lletres, quan dipositi el meu vot en l'urna el proper 22 de maig, a la vista dels esdeveniments, procuraré tenir present aquesta lletra petita de retallades. Perquè senzillament el benestar, de tots nosaltres, variarà, sense cap mena dubte en funció de l'alcalde que governi en cada municipi. Al meu particularment m'agradarà tenir un o una que ho defensi amb ungles i dents.
