Bicing, bo, bonic i barat

Però dir "ho puc fer millor i més barat" no compromet, fa veure que aquesta idea bona dels altres està mal gestionada i enfoca en el discurs general de Trias que "vull fer el mateix que Hereu però ho faré millor i més barat".

Ara bé, tot té un "què". El "més barat" pot resultar sent "més car", de pitjor qualitat i carregar-se el projecte. Ara mateix el bicing se sosté en part per les quotes dels usuaris (que són una ínfima part) i per l'aportació que es fa de l'àrea verda. És a dir, els que tenen un ús preferent de la via pública per aparcar el seu vehicle contribueixen a reduir el nombre de cotxes a la ciutat circulant a través del € que paguen setmanalment per finançar el bicing. En total 13M€ es deriven del transport privat contaminant per sostenir el transport públic no contaminant que és el bicing.

Altres sistemes de transport públic, com el metro, el bus o el tramvia, estan subvencionats amb els impostos, però cap tan directament per part de qui genera externalitats negatives (ocupar la via pública amb un cotxe i contaminar) per a algú que genera externalitats positives (circular amb bicicleta en lloc d'un altre sistema contaminant).

 

El model de Trias és "una més barata", amb "un altre model de bici", "que puguin utilitzar els turistes" i que es financi amb la publicitat. Perfecte, excepte el tema de la publicitat això existeix, es diu Velomagg de Montpeller, té un ús molt intensiu però sobretot per turistes (tenen 400.000 usuaris diferents a l'any, més que la població de la ciutat) i la xarxa d'estacions que arriba és de tan sols 59 estacions enfront de les 420 de la xarxa barcelonina i de 1.200 bicicletes enfront de les 6.000 de Barcelona, per a una superfície urbana que és només la meitat que la de Barcelona.

No està pensat com a substitutiu del transport privat i és més una xarxa de bicicletes de lloguer per a turistes, molt bé estesa i amb bastant acceptació, però no és el mateix sistema que el bicing ja que l'usuari ocasional és el que més fa ús d'aquest sistema de lloguer (barat) de bicis. De fet el propi mapa d'estacions de Velomagg és turisticèntric en més d'un 70%.

Que es puguin copiar propostes del sistema Velomagg (com el suport a la bicicleta elèctrica) no implica que hàgim de copiar el sistema ja que els resultats són diferents: Trias busca un bicing per a turistes, barat i que per tant tingui poca extensió.

Però a més pretén finançar-ho amb la publicitat. A Barcelona la publicitat en parades, etc.. està sota el paraigua d'una mateixa concessió que aconsegueix gestionar aquesta publicitat i li reporta a Barcelona 20M€. Qualsevol empresa que decideixi donar el servei del bicing a canvi de publicitat ho farà a canvi d'aquesta concessió, ja que les empreses que volen ser anunciants també són limitades i no van a contractar publicitat diferent a les parades de bus (que tenen més visibilitat) i una altra diferent a la del bicing. Qualsevol que conegui el sistema de publicitat sabrà que la contracta de publicitat del bicing per si sola tindrà una aportació paupèrrima, i decidir que renunciem a 20M€ de tot el paquet de publicitat per finançar un bicing que es finança per l'àrea verda i que ja de per si mateix solament costa poc més que la meitat és ser molt mal gestor.

El fet és que Trias vol vendre'ns que el bicing es pot fer més barat i amb la mateixa qualitat, extensió, etc.. per art de màgia, i a més retirar el € que paguen setmanalment els usuaris de l'àrea verda.

En el fons el resultat és: els beneficiaris de l'àrea verda no contribueixen a pal·liar les seves externalitats negatives, es beneficia l'ús (i subvenciona indirectament perquè si es garanteix l'ús de la via pública per aparcar per als residents sense que aquests ho paguin encara que sigui per 1€ a la setmana el que es fa és destinar via pública per al seu ús privatiu sense compensació alguna) del transport privat i contaminant, i s'aconsegueix un sistema de bicing de menor qualitat i orientat al turista i no a l'usuari habitual del transport públic. D'altra banda, a més es perd una via d'ingressos que suposen 20M€ anuals de publicitat.

Un negoci rodó… per a tots excepte per als ciutadans i la ciutat.

El que ve a dir el sentit comú, les solucions "bones, boniques i barates" tenen bastants "peros" amagats darrere. D'aquestes, Xavier Trias té unes quantes en el seu programa electoral.