Bibiana Ballbè va néixer a Terrassa el 1977 i és actualment presentadora del programa “Ànima” de Televisió de Catalunya, juntament amb Toni Puntí. És llicenciada en periodisme i diplomada en empresarials. Amb 16 anys, va anar als Estats Units per estudiar. I, per acabar la carrera, va demanar una beca per anar a Alemanya, on més tard treballaria a la cadena de música VIVA. Va assolir gran popularitat a Catalunya, ja que va presentar el programa de joventut i cultura alternativa “Silenci”, al Canal 33.

Explica’ns la teva vida tan ràpid com puguis.
Una cosa que em va marcar molt, i que la meva mare sempre diu, és que quan era petita la meva vida girava d’esquena a la televisió, i he acabat posant-m’hi a dins.

Els teus tres països importants podríem dir que són els Estats Units, Alemanya i Catalunya. Com va influir que als 16 anys anessis a estudiar als Estats Units?
Jo crec que, en general, una experiència fora durant un any et fa créixer en molts sentits, tant en el personal com en el professional. Veus noves maneres de fer, has de començar de zero, et fa espavilar, et fa buscar nous recursos. És una experiència sempre positiva veure que el món no s’acaba a les fronteres del teu país.

El Toni Puntí és una enciclopèdia amb potes

I com et va ajudar a la teva carrera televisiva el fet que treballessis a la televisió alemanya?
Allò va ser com el primer pas, la primera feina. Em va anar molt bé perquè en aquell moment aquí no hi havia el que hi havia allà, que era una televisió musical. Aquest tipus de televisió és molt més jove, molt més fresca, molt més distesa. Quan vaig sortir de la carrera, tenia molt clar que volia fer una cosa així, un programa de tendències. Va ser una oportunitat per introduir-me en una televisió amb aquesta fórmula.
Amb què et va ajudar l’experiència alemanya al programa “Silenci”?
El programa que feia a Alemanya era un programa que es feia cada setmana des d’una ciutat diferent del món. Em va donar molta “mundologia” perquè vaig estar a les grans capitals del món i descobreixes què s’està coent. “Silenci” era un programa que mirava els grans creadors d’aquí, però també mirant molt cap a fora. Tant a nivell de contactes com de conèixer el que s’estava fent, em va anar molt bé aquesta experiència i la vaig poder aplicar.

Al principi d’”Ànima”, semblava que amb el Toni Puntí éreu una estranya parella. Què t’ha aportat ell?
Penso que amb el Toni Puntí ens complementem molt. Som dos perfils totalment diferents. El Toni fa 25 anys que toca cultura, és a dir, és una enciclopèdia amb potes. Té un registre més informatiu, més seriós, i jo crec que estic en un altre punt i domino més la cultura més de tendències, més actual. Tots dos sumem. A mi, ell m’aporta seguretat i saps que ell et pot treure de qualsevol embolic. També n’admiro el seu bagatge cultural i la seva experiència.

Quina valoració en feu d’aquesta primera temporada d’”Ànima”?
“Ànima” és un projecte molt ambiciós perquè vol ser un programa de cultura per a tothom. És conegut que la cultura en televisió no és fàcil. El gran repte és poder fer un programa on puguis parlar tant del desè aniversari de l’Auditori com del concert més independent que es va fer a la sala Sidecar de Barcelona, saltar d’un punt a l’altre i fer-ho de la manera més natural. És un programa molt necessari per a Televisió de Catalunya, per a un segon canal. Va molt bé per, en primer lloc, donar veu a creadors que viuen i treballen al nostre país i, en segon lloc, fer una mirada fora per veure què està passant. És una gran finestra i un gran aparador per als creadors.

I per a la pròxima temporada, quines novetats ens pots avançar?
Segurament, incorporarem col·laboradors nous, gent més entesa en cinema, en teatre, en literatura i en algun altre àmbit. Experts.

A més de sortir a televisió, també has escrit un llibre i escrius regularment al Singulardigital.cat i a l’Avui. L’escriptura et serveix de contrapunt?
Són dos aspectes diferents perquè l’escriptura és la meva mirada del món. Al programa, segurament, tens la mirada més objectiva. Escriure és molt xulo i gaudeixo molt perquè t’ajuda a entendre moltes coses, t’ajuda a pensar…

Podríem dir que el llibre T’he dit que em miris és una biografia de Bibiana Ballbè?
Bé, el punt de partida és la meva experiència però, moltes vegades, portada a un extrem. Segons la meva visió, intento retratar una generació, la generació dels 30. Tot el que sóc no està al llibre, hi ha només una part. Per fer-ho una mica més personal, al llibre, hi ha fotos meves absolutament amateurs. És una mirada meva sobre el món.

Text: Mònica Puntí i Albert Lladó
Fotos: TV3