Les mentides del Satto and Sons
Tornem a la càrrega, aquest cop deixarem descansar momentàniament a la nostre estimada Paca per fixar la mirada en un comerç de la nostra vila.
Aquest dilluns va sortir publicada a La Vanguardia una carta al director, d’un tal Pep Satorres, fent referència a la vulnerabilitat dels petits negocis davant el caràcter dropo generalitzat que, segons ell, tenim tots els treballadors.
És un escrit més propi d’un burgés de la 1a Revolució Industrial que la d’un director d’una empresa d’inicis del segle XXI, immers en una crisi econòmica, i que hauria d’arremangar-se les mànigues per tirar el seu negoci endavant, colze amb colze amb els seus treballadors.
És un escrit que només produiria al lector un petit somriure redemptor pensant en la ment obtusa i tancada del seu autor, si no fos perquè qui signa aquesta carta és el president de La Passió d’Olesa de Montserrat, i el que més ens afecta, el fundador i gerent de les botigues de roba “Satto & Sons”, coneguda arreu de les poblacions on hi són pel seu bon tracte cap als seus treballadors.
No deixa de produir-nos curiositat que, en els 10 anys que tenim de Satto a Esparreguera, les més de trenta persones que hi han passat siguin gandules, mal treballadores, i expertes en agafar baixes laborals.
Sr.Pep, vostè té molta mala sort! Deu ser molt dur haver de fer contractes temporals a totes les seves dependentes i no trobar-ne ni una de bona! I si fa un canvi en la seva secció de Recursos Humans? Ai no; que és vostè qui selecciona als seus propis treballadors oi?
Però no ens pinti la situació tant catastròfica, que la seva política de contractes temporals i pèssims no li deu anar tant malament si no para de reformar les seves botigues i obrir-ne de noves.
Ens agradaria saber la opinió de les seves treballadores (i ex-treballadores) de Martorell, Olesa, Esparreguera, Molins… , però no la sabrem mai obertament. No la coneixerem perquè, com ja sap, acceptaran condicions contractuals mínimes per poder portar diners a casa; i si diguessin el que pensen de vostè veurien amenaçada la seva feina futura.
Per tant vagi enviant cartes al director dient barbaritats i pensant-se que ningú lligaria caps, que la millor comunicació no és la dels diaris sinó la que va de boca en boca. I actualment, a Esparreguera, vostè està pels terres.
Des de l’Espàrrec en Vinagre ens afegim al grup de facebook “No compraré més al Satto & Sons” creat de fa uns dies arran de la publicació de l’escrit de Pep Satorres a les Cartes al director de La Vanguardia.
Espàrrec en Vinagre
http://esparrec.blogspot.com/
I aquesta carta a la que fas menció. No la podries publicar al facebook o en algun altre lloc perque tots la veiessim?
Malauradament no és la única empresa que actua així.
En certa manera pot tenir raó, però sabent qui és ell i el tracte que té cap als seus treballadors, ho trobo lamentable.
Aquí va la carta:
http://www.lavanguardia.es/lv24h/20100125/53877181898.html
Flexibilitat laboral
Estic cansat de sentir dir a Celestino Corbacho que els acomiadaments no es poden abaratir. Doncs jo li diria que s’hauran d’abaratir i que s’haurà de flexibilitzar el mercat de treball, o en aquest país només hi quedaran empreses que puguin tenir personal amb contractes temporals. No es crearan llocs de treball estables ni hi haurà il·lusió per crear empreses. I tenint en compte que el privat finança el públic, aquest sistema té els dies comptats: els pensionistes, que s´oblidin de rebre la seva pensió i els funcionaris, de cobrar el seu sou, entre d´altres coses.
Tenint una mica de visió de futur, l’abaratiment comportaria que la gent eficient i treballadora, implicada en la seva feina, en tindrien sempre i, si un dia la perdessin, en trobarien de seguida i s’evitarien haver de treballar amb companys ganduls i amb experts en baixes laborals. Les empreses serien més competitives comptant amb persones més competents i no haurien de malgastar salut i diners amb acomiadaments caríssims que provoquen el tancament o el mal funcionament de les empreses, amb el consegüent desànim a l´hora de tirar endavant nous projectes.
Però ja veiem que en aquest país estem manats per un Govern fràgil, incapaç i poc preparat, que obeeix un sindicat que va en contra dels treballadors i cobreix les espatlles dels dropos. Necessitem un govern fort, amb una visió àmplia de la situació i que sigui capaç d´agafar el bou per les banyes.
jo sóc una extreballadora de satto,però per sobre de tot sóc una persona,sóc una demòcrata, una defensora de la llibertat d´expressió i la tolerància.En Pep és un home treballador,bon company i bon empresari que té dret com a qualsevol altre ciutadà a expressar en el mitjà que vulgui la seva opinió i a queixar-se d´una situació que li sembla injusta.Els assalariats tenim dret a dir i fins i tot és politicament correcte dir que l´empresari és un explotador , però l´empresari no pot dir que el treballador no dóna la talla.Per favor no siguem demagògics, hi ha treballadors dropos,jo he tingut treballadores dropes companyes meves a satto i m´han amargat la vida però les he hagut d´aguantar perquè despedir-les era car.doncs si senyor el treballador treballa i l´empresari és un treballador, estem al segle XXI i estem en una crisi tots la patim i tots hem de sobreviure, hi ha mals empresaris,si senyor però també hi ha molts aprofitats que no mereixen el nom de treballadors.Defenso el dret a queixar-se i per favor no ens escandalitzem,constatem una realitat.
JO SI COMPRO I COMPRARE A SATTO.
Quan algú parla tan bé d’algú altre amagant-se darrere d’un alies acostuma a ser una de les següents possibilitats per aquest ordre:
1- La persona defensada que fa passar-se per algú altre per tirar-se floretes.
2- Algú de la família d’aquesta persona o un amic molt proper que vol donar un cop de mà.
3- Algun treballador que vol fer la pilota (aquesta possibilitat només succeeix quan es parla del cap)
Per quina votaríeu vosaltres?
Doncs ja tenim aquí la primera treballadora competent de Satto!
Felicitats!
però… la demagògia no estaria en etiquetar com a “dropo” un treballador previ a avaluar la seva feina?
La demagògia no seria dir que el propi mercat ja premiarà als bons treballadors? Tothom sap que una política que no miri pels treballadors només provocarà precarietat laboral, tant als bons com als dolents. I ja que hi han més bons treballadors que dolents, pot ser millor mirar pels que si penquem no?
el empresario que diga lo que le de la gana!
Por lo visto, en el articulo se tacha a todos los trabajadores de vagos. Eso si que es demagogia!
Que por 4 que lo son se juzgue a todos como si lo fueran, tratar a todo el mundo como vagos protegiendo al empresario. Eso si que es demagogia!
Porque cuando el empresario este bien protegido contra supuestos vagos, entonces será cuando hará con nosotros lo que le de la gana,porque la ley solo lo defendera a el.
Total, si el resto són unos vagos!
No t’equivoquis “Treballadora_i_orgullosa”,
la demagògia consisteix en afirmar que l’abaratiment i la flexibilitat laboral afavoriran als bons treballadors.
Les teories d’Adam Smith sobre l’auto-regulació del mercat ja fa anys que s’ha demostrat que no són certes.
De gent treballadora n’hi ha més que de dropos, per tant s’han de fer lleis pels bons treballadors. Si els jutgem a tots com a ganduls, tindrem una política laboral injusta que només afavorirà a l’enriquiment dels empresaris.
jo soc una clienta de SATTO&SONS d’Esparreguera desde fa molts anysi sempre em preguntaba per que camviaven de dependentes tant sovint,ara ja sé el per que,totes elles eren unas “DROPES”quina paraula més gruixuda,potser si que alguna no era tan treballadora com d!altres tot i que a mi sempre em varen tractar molt be.per tot aixo no crec que fosin”DROPES”ni molt menys, de vegades hi havia una dependenta que encare no posaves els peus a la porta quasi se’t tirava al damunt de tant que volia ser agradable, ami personalment em semblava pesade pero segurament al seu Jefe li agradava que fos així Quan una persona a la feina està ben considerada i valorada es sent a gust i fa la feina mès bè, ijo em pregunto¿el problema son les mes de 20 dependentes que han passat per Esparreguera O BE ¿ es el gerent Sr. Satorra que no sap valorarles? pensem-hi ,
Treballadora i orgullosa (dit d’una altra manera “Tinc una Bici”….) estàs segura de ser una extreballadora del Satto? Potser ets encara treballadora o més que una treballadora. No sé, tanta simpatia em fa pensar malament, i ja coneixem la dita “pensa malament i serà veritat”!
jo tambe crec que tinc una bici ,es mès que una ex treballadora i que esta en actiu
hola! jo com a ciutadà d’esparragera me imformat del tema i crec que n’estem fent un gra massa del tema… vaja només perquè a un empresari que esta una mica cremat per culpa de la crisi, i posa una carta al diari(jo penso que es va precipitar) ens posem a destrossar-ne la seva reputació… vaja no dic que vaigi fer bé al posar la carta, però crec que molts critíquen des de l’ignorància, perquè dubto que tots hi hagem treballat. Personalment només puc dir que la meva germana gran va treballari dos anys amb unes amigues seves, i com la majoria hi acostumen a treballar com una feina de pas, mentres estudien.
Gràcies i Adéu siau!!