Alguna vegada has posat atenció a com et parles a tu mateix? Encara que no ens adonem, hem de ser molt impecables amb les nostres paraules, amb això vull dir que hem de saber què ens diem i com ens ho diem, perquè el nostre cervell fa cas de tot el que pensem i ho grava a la seva memòria, recurrent a aquella expressió o frase cada vegada que faci falta. Cada cop que ens diem que NO podem aconseguir una cosa, que és impossible tenir allò, que no podrem canviar mai…. el nostre cervell ens fa cas i automàticament ho emmagatzema, donant per fet que ha de ser així.

Tal com ens parlem a nosaltres mateixos, parlem als altres. Les coses que diem i com les diem són un reflexa de com ens sentim i de l’estimació que ens tenim. Quan agafem consciència del diàleg intern, quan ens adonem de com parlem, tenim la possibilitat de poder-ho canviar, i així canviarem la nostra actitud envers els altres. El problema radica en que, quan veiem que la comunicació amb els altres no és efectiva, és a dir, que no aconseguim allò que volem de l’altra persona, és quan prenem consciència que el nostre llenguatge no és el correcte i fem esforços per parlar millor. Encara que això està bé, la estratègia no és efectiva, perquè tard o d’hora abaixarem la guàrdia i tornarem a parlar als altres tal i com ens parlem a nosaltres mateixos.

Per tant, ¿com podem canviar per tenir una millor comunicació efectiva amb els altres? Començant a fer un canvi interior, l’auto-descobriment d’un mateix; i per poder fer aquest canvi hem de ser conscients de com ens parlem, de quin és el nostre diàleg intern. Quan siguem capaços de canviar l’actitud cap a nosaltres, de forma espontània canviarà l’actitud cap als altres.

Imaginem per un moment que sóc una persona exigent, que sempre vull que les coses siguin perfectes, que m’esforço per aconseguir els millors resultats. Tenint en compte aquesta actitud pròpia, és lògic pensar que exigiré als altres el mateix, i és molt possible que mai trobi correcte la feina que facin els altres, que mai trobi suficient l’esforç dedicat. El llenguatge que utilitzi per dirigir-me a aquestes persones utilitzarà paraules d’intransigència, d’obligació a esforçar-se, de treballar més dur…., el mateix llenguatge que ens diem a nosaltres mateixos.

Per tant, escoltar-se a un mateix és el primer pas per identificar què ens diem i com ho diem i tenint en compte que ens invadeixen més de 80.000 pensaments al dia, no és una feina fàcil posar-ho en pràctica. Així que, un primer pas pel canvi, és posar l’atenció en allò que ens diem quan les coses ens surten bé o malament. Si identifiquem que quan les coses surten malament el primer que ens diem són frases tipus: sóc un inútil, segur que alguna cosa he fet malament, com podia pensar que ho podria fer bé, no serveixo per això….., és del tot necessari canviar-les per frases com : no ho he aconseguit però la propera vegada ho faré millor, he après dels meus errors i no tornaré a equivocar-me, no sóc infal·lible i ho intentaré de nou….

En el cas que les coses surtin bé és molt possible que ens parlem utilitzant frases com : quina sort que he tingut, ha estat una casualitat, no crec que m’ho mereixi….., i també hem de canviar-les per: he treballat molt bé, em mereixia aquest reconeixement, estic preparat per fer això.

Tant si les coses surten bé com malament, l’opció que sempre hem de prendre és la dels missatges positius, i així és com també actuarem amb els altres. És una de les millors formes d’aprendre a relativitzar els fracassos i a gaudir dels nostres èxits.

Generalment el diàleg poc carinyós amb un mateix és símptoma de que l’autoestima està desequilibrada i acostuma a estar acompanyat d’altres símptomes com poden ser la deixadesa física, no dedicar-se a un mateix i donar prioritat als altres. És del tot necessari estimar-se a un mateix per donar la mateixa estimació als altres. Si nosaltres no acceptem de nosaltres mateixos un error, un perdó, un comportament inadequat… com podem pensar que ho acceptarem dels altres?

“El nostre llenguatge és un fidel indicador de com ens veiem com a persones” (Stephen R. Covey).

Virgínia Picó
Life Coach, Kinesióloga holística. Formadora en educació emocional.
www.virginiapico.com
contactar@virginiapico.com