Comentaris

“Un gran malentès”. Segons Vicent Soler, exconseller d’Administració Pública i exvicepresident de les Corts Valencianes pel PSPV-PSOE, un dirigent de pes de l’anticatalanisme valencià li va confessar fa temps, “a micròfon tancat”, després d’un debat televisiu, que potser “el problema entre valencians i catalans” es devia a “un profund malentès”. Soler demanava, “si és un malentès, doncs, parlem-ne, parlem-ne”. La seva intervenció formava part del 30 Minuts que ahir TV3 va dedicar a la suspensió de la recepció de les seves emissions al País Valencià. Això voldria Vicent Soler i això voldria una bona part del món civilitzat valencià, que l’anticatalanisme que ha estat tan utilitzat per la UCD i després pel Partit Popular –per no parlar de les forces que han viscut estrictament d’aquesta estratègia política, com ara Unión Valenciana– fos només “un profund malentès”.

Al programa d’ahir quedaven evidents les raons estructurals de la fallida d’unes relacions que s’han fet tan difícils en molts àmbits, tot i que bàsicament sigui el polític on s’han complicat més. Hi ha, d’un costat, la indiferència d’una part substancial de la societat valenciana que, bàsicament, se sent espanyola i que ni tan sols entra en la polèmica. Hi ha, també, aquest espanyolisme esmolat que transpira el PP valencià. En l’acte en què presentava els seus principals candidats a les pròximes eleccions municipals, l’alcaldable de Vila-real va haver de canviar d’idioma quan els assistents van bramar que s’expressés “¡en castellano!”. Una altra candidata, la de Torrent, va demanar disculpes perquè “sovint se m’escapen paraules en valencià, que és el meu idioma”. Aquest espanyolisme és anticatalà, com n’és el que es perpetra en bona part de la geografia espanyola. I hi ha les excuses. Algunes de les personalitats polítiques o culturals que més han mogut el fil d’un fals valencianisme en els darrers anys, de tant en tant, accepten “obrir un debat per mirar d’arreglar allò que ens separa des d’una perspectiva en la qual Catalunya ha de deixar de mirar València com una colònia”.

Tant de bo aquesta intenció fos sincera. Potser aleshores sí que haurien de pensar que es tracta d’un “profund malentès” i que l’anticatalanisme o l’espanyolisme declarat al País Valencià, després d’un debat serè i de les rectificacions necessàries, quedaria en minoria. Però tot això és fals. És tan fals com l’excusa que s’han buscat els portaveus de la Generalitat Valenciana per justificar la supressió de les emissions de TV3 i les sancions que han imposat a Acció Cultural. Atribueixen aquestes accions a “la necessitat de complir la legalitat” i al rebuig del govern espanyol a concedir un tercer múltiplex al govern valencià, “tal com té Catalunya”. Sancions i supressió responen a les seves més íntimes conviccions i a una estratègia electoralista que no vol deixar oxigen als partits anticatalans més declarats. El govern valencià ha alterat la legalitat per fer més contundents les sancions, no ha multat cap altra entitat o empresa que emeti il•legalment i té infrautilitzat el seu segon múltiplex.

Per desgràcia, no hi ha cap malentès. Hi ha hagut errors des de Catalunya i des dels valencians que han fet bandera del valencianisme catalanista, hi ha una realitat política i social valenciana que sovint és hostil, però hi ha, sobretot, de fa molts anys, des del començament de la Transició, una utilització militant de l’anticatalanisme amb la intenció que, senzillament, aquesta “pesta” no creixi al País Valencià i traure’n, de pas, tant de profit polític com sigui possible. Creure’s una altra cosa, des de Catalunya, equival a perdre el temps. Un temps que passa en benefici dels que agredeixen i després justifiquen l’agressió amb excuses que no s’hauria de creure ningú.