Sous de més de 100.000 euros al Parlament

Alfons López Tena, diputat de Solidaritat, ha fet públics els sous dels diputats i ha proposat, en nom del seu partit, una sèrie de retallades referents a les retribucions que suposarien "un estalvi d'uns cinc milions d'euros". Els sous, segons ha anunciat, van des dels 37.143, 12 euros anuals, que és el mínim, fins a més de 100.000 anuals, depenent del diputat. A banda, es cobren suplements per càrrecs adicionals així com complements de més de 20.000 euros anuals per desplaçaments.

Solidaritat ha proposat a la resta de grups del Parlament un paquet de mesures que inclou, entre altres iniciatives, reduir gairebé a la meitat el sou que perceben els diputats i suprimir els complements. López Tena ha informat de les mesures que proposa el seu partit a la resta de formacions polítiques per contenir la despesa pública del Parlament i perquè "no siguin només els ciutadans els que s'estrenyen el cinturó" en un context de crisi econòmica.

SI proposa una "uniformització" a la baixa del sou base dels diputats, per la qual passarien a percebre tots els membres de la cambra uns 37.000 euros anuals enfront als 75.000 euros de mitjana actuals, proposta que segons aquest partit suposaria un estalvi de més de 265.000 euros l'any. També reclama que s'eliminin tots els complements per raó de càrrec i les retribucions especials dels membres de la mesa, amb l'excepció de la seva presidenta "per motius de representació institucional", mesures ambdues que implicarien un estalvi d'uns 1.470.000 euros i 300.000 respectivament.

D'altra banda, aquest partit proposa també que s'eliminin les indemnitzacions per desplaçaments i viatges, proposta amb la qual els contribuents s'estalviarien uns 3 milions d'euros. Aquestes quatre mesures, segons SI, permetrien al Parlament un estalvi aproximat de "uns cinc milions d'euros, més de 400.000 euros mensuals".

  

Veure tots els sous

Alcaldes de set municipis del sud de Catalunya creen un grup de pressió per defensar la producció energètica

La mesa està constituïda pels batlles d'Ascó i Vandellòs i l'Hospitalet de l'Infant, on s'ubiquen les tres centrals nuclears en funcionament a Catalunya així com una tèrmica de cicle combinat; Vilalba dels Arcs, amb dues centrals eòliques i una fotovoltaica; La Fatarella, amb una eòlica; Riba-roja d'Ebre, amb una central hidràulica; Móra la Nova, amb una fotovoltaica; i Tivissa, amb projectes eòlics sobre la taula.

"Som set pobles on es concentra el 70% de l'energia produïda a Catalunya", ha resumit l'alcalde de Móra la Nova, Joan Manuel Sabanza, qui ha destacat que la mesa neix per defensar els interessos comuns dels diferents alcaldes pertanyents a diferents formacions polítiques: CiU, majoritàriament, però també PSC i ERC de l'eix que va des de Vandellòs i l'Hospitalet de l'Infant fins a Riba-roja, espai que concentra aquesta capacitat de generació elèctrica, donant suport a les diferents instal·lacions projectades, especialment en el camp eòlic.

L'objectiu, ha explicat el mateix Sabanza, és "posar diferents projectes en comú" per convertir la producció energètica en una sortida a la crisi econòmica atraient "inversions, que creïn riquesa i llocs de treball". "S'ha presentat com una desgràcia el fet de tenir plantes de producció d'energia elèctrica i això no ha estat així i aquesta postura no ha servit per desenvolupar el territori. Pretenem que això que es presentava com un mal, que sigui una oportunitat de futur, que passa per continuar el tema energètic".

Els alcaldes, a més, reclamen que aquest grup serveixi perquè els municipis productors d'energia, "que han contribuït a desenvolupar la resta del país", puguin gaudir d'una part dels beneficis d'aquesta activitat, "que fins ara han marxat, principalment, perquè es difonia una imatge negativa". "Volem que qualsevol empresa energètica que s'instal·li al país li vingui al cap l'eix i les que necessitin molta energia que s'instal·lin aquí".

Activitat 'no deslocalitzable'

Consideren que aquesta elevada concentració que ha convertit la Ribera d'Ebre en pràcticament monocultiu energètic, lluny de ser un problema, pot reportar avantatges competitius per a la zona. "Tenim un nivell de serveis, equipament, infraestructures i de benestar superiors a la mitjana de Catalunya. No som una zona de desgraciats, pobrets i miserables, la percepció de la zona de la queixa i del no. Volem canviar aquesta imatge: produïm energia i ho fem bé, toquem tots els pals i els centres de producció d'energia no són deslocalitzables", ha elaborat l'alcalde morenc, partidari d'aprofundir en "l'especialització" energètica de la zona per superar la crisi.

L'aparició en escena d'aquest lobby, apunta, "no té res a veure" amb la decisió pendent sobre l'emplaçament del cementiri nuclear, pel qual competeix Ascó, o l'existència de nous projectes energètics a la zona. Malgrat això, Sabanza ha situat que entre els principals objectius poder influir en les decisions de les diferents administracions superiors competents en matèria energètica i convertir-se en interlocutors.

De fet, la mesa ja ha contactat amb el Ministeri d'Indústria i s'ha reunit amb representants del Govern i de diferents empreses per plantejar les seves intencions. "Volem tenir veu en la planificació energètica del país. Hem parlat ja amb la Generalitat per poder incidir en la revisió el Pla de l'Energia de Catalunya".

Els alcaldes, a més, confien que el nou grup de pressió serveixi per potenciar la recerca i la formació al voltant de l'activitat energètica al territori. "Som un exemple de mix energètic. Si ha d'haver en algun lloc un centre de recerca energètic hauria de ser aquí. També volem atreure centres de formació especialitzats", ha tancat Sabanza.

Excel·lents notícies! a la lluita d'un avi per obtenir suport institucional pel seu net autista

He desconvocat la vaga de fam anunciada per avui dia 1 de maig, perquè les decisions preses pel conseller de Benestar Social i Família, els senyor Josep Lluis Clerias i la directora general de l'Institut Català de Serveis Socials, la senyora Carmela Fortuny, la han feta innecessària. Les converses mantingudes els darrers dies, pel president de l'associació Obrir-se al Món, i jo mateix, amb el senyor Clerias i la senyora Fortuny, així com amb directius de l'Obra Social de Catalunya Caixa, han donat fruits mol positius per a les persones amb autisme i les seves famílies d'arreu de Catalunya.

El passat 28 d'abril, en l'acte de signatura del conveni entre la Generalitat de Catalunya i Catalunya Caixa, relatiu a la formació de les persones cuidadores, el conseller va anunciar la creació d'un programa específic per a persones amb autisme, acompanyat de la corresponent dotació econòmica, que s'iniciarà de manera immediata i que tindrà continuïtat en els propers anys.

Cal felicitar sincerament el conseller i la directora general pel valor que han tingut en crear un programa pioner i innovador en temps de crisi. Hem de reconèixer el seu compromís amb les persones amb autisme i les seves famílies.

Per la meva part, tot va començar el 19 de juliol del 2008. Ha estat un llarg camí, ple d'obstacles, incomprensions i enganys de l'anterior govern tripartit. Un camí de silencis, menyspreus, promeses incomplertes. Mol difícil de transitar, i altament frustrant. Fins avui, que ha estat un veritable dia de goig. 

Em sento realment molt content i dono per acabada la missió que em vaig imposar el 2008: aconseguir ajudes per al meu nét amb autisme i la seva família, i per a altres persones amb autisme i les famílies. Ara seran els pares i les mares de l'associació Obrir-se al Món que, de manera progressiva, aniran fent possible la millora de la qualitat de vida de les persones amb autisme i les famílies.

ANTONI PELLICER HONRUBIA, AVI D'UN NOI AMB AUTISME

El que no va explicar Ridao en la seva visita a Móra d'Ebre

Només una sensació. Crec que els partits polítics no tenen ni interès ni intenció a mostrar transparència i claredat. Fa ja un any que el Parlament va aprovar una proposició d'Esquerra en la qual es plantejava que les formacions polítiques no podien acceptar o rebre, directament o indirectament, donacions d'empreses privades o fundacions que prestessin serveis o fessin obres amb les administracions públiques.

 
Aleshores les coses estaven calentetes en matèria de corrupció, i tots van fer pinya per aparèixer ben polits davant la mosquejada opinió pública, per aparèixer immaculats en el seu finançament. Què millor que lliurar un gest d'honradesa per satisfer al poble, que després ja s'encarregarien d'enterrar la proposta en l'oblit. I a fe que ho han fet, s'han aplicat a perpetrar una estafa més, una enganyifa que justifiquen en manifestar que el tema, ara no és una prioritat i que els partits han decidit reduir les subvencions que reben entre un 10 i un 15 per cent. 

 
Austers que són ells. Per què nomenar ara l'assumpte? Veuran, un informe del Grup d'Estats contra la Corrupció, òrgan del Consell d'Europa, destaca que Espanya no ha avançat el que deuria en matèria de finançament dels seus partits polítics. Diuen les males llengües que aquests neden en préstecs molt favorables per part dels bancs i que gaudeixen de cancel·lacions de crèdits sense motius suficients; és a dir, un nepotisme consentit i protegit que el mateix Banc d'Espanya ajuda a camuflar al no creuar dades amb els investigadors i experts del grup en qüestió, negant-los la informació sobre els crèdits que gaudeixen els partits. 

 
El susdit informe prossegueix ressaltant l'opacitat dels comptes en les agrupacions locals, apuntant l'existència de males praxis en un punt on els riscos de corrupció són particularment alts, aquí és on un es parteix la caixa. Corrupció als ajuntaments? No home no! Cal ser malpensat, tan bons com són els edils patriòtics.

 
Continuant amb l'anàlisi, s'incideix també en el fet que les formacions polítiques depenen molt i molt dels bancs. Vaja, que les entitats financeres els tenen agarrats dels mateixos. Però no passa res. Visca el ric endeutament, que ja es pagarà d'una forma o una altra, encara que sigui en espècies. I si no, doncs mira, es pinta la pasta com a donació i pels a la mar. Tot adornat amb unes comptabilitats extralimitades, que el de reflectir dades cadascun ho fa com li ve de gust, que algú encara la presentarà en un tovalló de bar. 

 
En resum, pal d'Europa, un altre més a com es fan les coses per aquests barris, idíl·lic paradís en el qual, el que no és pirata exerceix de corsari.

Seguim doncs gaudint amb la nostra divertida i amena casta política, que així ens va.

El tripartit anava amb xofer

Els quatre mesos abans de les eleccions els xofers de la Generalitat van treballar 3113 hores extres. En dos anys el govern es va gastar 1.1164.561 euros en taxis i cotxes de lloguer.

Necessitats de servei o despesa sumptuosa? Aquesta és la pregunta que es formulen els parlamentaris després de llegir la resposta del Govern a la petició d'informació sobre els costos dels serveis de taxis, cotxes de lloguer amb xofer i el número d'hores extres dels xofers del tripartit. Segons ha certificat el departament d'Economia, durant els quatre mesos abans de les eleccions els xofers de la Generalitat van treballar 3113 hores extres; i durant el 2009 i el 2010  el tripartit es va gastar 1.1164.561 euros en taxis i cotxes de lloguer.

Els xofers, a preu fet per campanya

De les xifres comunicades al Parlament pel conseller d'Economia, Andreu Mas-Colell, destaquen les hores extres dels xofers del tripartit durant l'octubre, novembre i desembre de 2010, això és, durant la precampanya i campanya electoral de les eleccions del passat 28 de novembre.

Hores extres que creixen de forma exponencial. Si durant el mes de març es van registrar només 20 hores extraordinàries, durant el mes de novembre se'n van comptabilitzar un total de 1441, repartides en tres torns: 776.72 de diürnes; 381,54 de nocturnes i 283.38 en festius. El mes d'octubre tampoc es queda curt. En aquesta mesada els xofers van passar per rebut  668 hores extraordinàries; i durant el mes de desembre 932 hores extres.

48.000 euros al mes amb taxis i cotxes de lloguer amb xofer
Malgrat el parc mòbil de la Generalitat i el nivell d'hores extraordinàries dels xofers, l'administració catalana va pagar durant el 2009 i  2010 un total de 1.066.149,23 euros en cotxes de lloguer amb xofer.  Per altra banda, la conselleria d'Economia també ha informat dels serveis taxi contractat per la Generalitat d'aquest mateix bienni. Segons els números del departament dirigit per Andreu Mas-Colell, durant el 2009 i el 2010 la Generalitat va pagar 98.411,91 euros en taxis per al personal de l'administració catalana.

La desídia i la deixadesa s'apodera del castell de Mora d'Ebre

Metres de cable elèctric tirat pel terra

 Focus trencats 

Tanca malmesa

Zona de possible caiguda al buit sense tanca protectora

Carta oberta als polítics

Els partits reben de l'estat subvencions milionàries. Cap d'ells que jo sàpiga no ha renunciat ni demanat que dites quantitats impressionants es retallin o suprimeixin. Ho puc entendre, però no ho comparteixo.

Els ajuntaments i diputacions paguen als treballadors dels partits en forma d'alliberats. També ho puc entendre, però no ho comparteixo.

El que no puc entendre de cap de les maneres és com l'estat permet que per afiliar-se a un partit s'hagin d'abonar quotes obligatòries. Això va contra el sentit comú, i molt contra la lliure participació en la vida política dels ciutadans. Si els partits cobren de l'estat, no s'ha de permetre que hi hagi quotes obligatòries!

A cap polític no li interessa perdre el control del seu propi partit: massa participació, massa drets, tampoc no els agrada.

El líder republicà diu ara que impulsarà en el proper congrés del partit el reforçament de la participació dels simpatitzants (els que no paguen quotes obligatòries), tal com han fet d'altres partits. La diferència entre militants i simpatitzants està en la quota, que és la que dóna drets polítics reals dins el partit. Qui no paga com en el segle XIX no té drets.

Clarament, si algú creu en la lliure participació dels ciutadans en la política, és urgent que s'eliminin les quotes obligatòries. Si els partits reben subvencions públiques, que el poble pugui participar lliurement, sense barreres econòmiques. És urgent que els diputats a Madrid facin una llei que prohibeixi les quotes obligatòries en els partits que reben ajuda pública.

Sense quotes obligatòries potser es permetrà universalitzar la participació real política: la política és de tots, i no d'una classe cada vegada més allunyada del poble que es perpetua en el poder al llarg del temps: bon cop de falç!

 

LLUÍS GIRBAU MASSANA

Carta enviada per un ciutadà a la població de Móra d'Ebre

Projecte bàsic i complementari de les diferents actuacions de millora d'urbanització als c/ Consuelo Zaragoza i Barcelona, Ajuntament Móra d'Ebre

Atès que ha transcorregut el termini d'exposició al públic de l'acord d'aprovació inicial del projecte bàsic i complementari de les diferents actuacions de millora d'urbanització als carrers Consuelo Zaragoza i Barcelona, redactat per l'arquitecte Lluís Gironés Pedrol, amb un pressupost (que inclou la redacció del projecte) de 206.504,13 euros (IVA inclòs), aprovat per la Junta de Govern Local de data 23 de febrer de 2011, sense que s'hagin presentat reclamacions o suggeriments, l'esmentat acord ha quedat elevat a definitiu i es fa públic per a general coneixement, en compliment del que es disposa a l-article 37.1 c) i 38.2 del Decret 179/1995, de 13 de juny pel qual s-aprova el Reglament d'obres, activitats i serveis.

Móra d'Ebre, 13 d'abril de 2011. --- L'alcalde, Josep Solé i Biosca.

Nerviosisme en el PSC de Móra d'Ebre, en unificar el seu balanç d'acció de govern en dues legislatures, activitats de caràcter comarcal i de particulars

Temps difícils, il·lusions renovades; eslògan de Josep Solé, alcaldable del PSC a Móra d'Ebre.

Temps difícils, il·lusions renovades; és eslògan de Josep Solé, alcaldable del PSC a Móra d'Ebre. El candidat ha iniciat la tramesa d'un seguit de missatges per donar a conèixer l'acció de governefectuada pel consistori en l'últim mandat.

MÓRA, CAPITAL

Durant aquestes dos darreres legislatures, Móra ha refermat la seva capitalitat comarcal i ha estat una població de referència a les Terres de l'Ebre.

Només a tall d'exemple, hem estat la tercera població en construir la piscina coberta i l'Escola Oficial d'Idiomes (després de Tortosa i Amposta), la segona en obtenir la Llei de Barris (després de Tortosa), tenim l'únic helicòpter del SEM del territori ebrenc i una ambulancia medicalitzada que dona servei a la comarca.

La iniciativa privada creu en Móra i hi inverteix, la construcció del supermercat Mercadona n'és un exemple.

A continuació us fem una relació de les inversions i de les activitats de CARÀCTER COMARCAL que s'han creat aquestes darreres legislatures. Són fets, tothom que ho vulgui veure ho té al davant, no es pot negar l'evidència. Qui no ho vol veure, només cal que miri cap a un altre costat.

La realitat és que Móra ha estat i continuarà estant una població oberta, hospitalària, integradora, amb vocació de servei comarcal, perquè també en vivim dels pobles veïns.

CONSELL COMARCAL
• Nau de serveis al polígon Camins Nous
• Ampliació de la seu del Consell Comarcal, 1.500 m2, 3 vegades l'actual

SALUT
• Helicòpter de l'hospital, adequació heliport al parc de Bombers
• Ambulància medicalitzada (SVA): 1 M€
• Remodelació urgències a l'hospital i Agència Protecció de la Salut

INTERIOR I JUSTÍCIA
• Comissaria Mossos d'Esquadra (3 M€) i urbanització del voltant per a ubicar la Guàrdia Civil i el Departament d'Agricultura
• Agrupació de Secretaries del Jutjat de Pau (Móra d'Ebre-Benissanet-Miravet): la primera creada a la comarca i dotada amb dos persones.

EDUCACIÓ
• Institut Julio Antonio: Escola Oficial de Idiomes (EOI)

CULTURA
• Arxiu comarcal
• Centre d'Interpretació de la Navegació per l'Ebre a l'antiga Tomaquera
• COMEBE: projecte museïtzació davant Club Nàutic.

MEDI AMBIENT
• Recuperació bosc de ribera: construcció passarel•la a l'Aubadera.
• Deixalleria: remodelació i més servei
• Oficina Confederació Hidrogràfica de l'Ebre (CHE)

ESPORTS
• Piscina coberta, rocòdrom i urbanització de l'entorn (3 M)
• Camp gespa artificial al futbol: 500.000 €

ACCIÓ SOCIAL
• Remodelació Residència Natzaret: 3,3 M€
• Pisos lloguer a la plaça de la Verge

PROMOCIÓ ECONÒMICA- TURISME
• Torre fusellera: subvencionada pel Pla de Dinamització Turística
• Navegabilitat Móra-Ascó

LLEI DE BARRIS
Móra ha estat la primera població de les Terres de l'Ebre, després de Tortosa, en aprovar-li la Generalitat el projecte de la Llei de Barris, per la qual totes les obres i accions que es realitzin al nucli antic seran subvencionades al 50 %. El pressupost total és de 7,6 M€.

PARTICULARS
- Circuit Móra d'Ebre
- Gespa artificial al tennis
- Tanatori comarcal
- Supermercat Mercadona, en construcció.

Ribera on line