El millor equip per al canvi

Avui s'ha publicat la proclamació de les candidatures de les eleccions municipals i per tant la llista que CiU presenta a Castelldefels ja és oficial. N'estic molt contenta, crec que hem format un gran equip de persones preparades per treballar per la ciutat, un equip que suma experiència política, joventut i excel·lència professional. Per oferir la millor proposta tots els ingredients són necessaris: regidors amb llarga trajectòria, que coneixen a fons com funciona l'administració municipal, tècnics i directius bregats al món de l'empresa privada, funcionaris qualificats de la Generalitat, joves amb empenta i sobradament preparats, jubilats que han treballat tota la vida, empresaris i assalariats, estudiants i professors. Una combinació de persones disposades a donar el millor de si mateixes per Castelldefels, amb idees, energia i ganes d'anar per feina. Persones que s'estimen la ciutat i la seva gent, amb la voluntat i la capacitat per fer efectiu el canvi que necessita Castelldefels després de 32 anys de lideratge d'un mateix partit.

Aquesta és la nostra candidatura:

1. Sra. ANNA Mª PÉREZ FERNÁNDEZ
2. Sr. FRANCISCO JAVIER AMATE PAZ
3. Sra. RUTH ORTEGA DE LA FUENTE
4. Sr. SANTIAGO BARONA GARCÍA
5. Sr. DAVID GRAU CASTROVERDE
6. Sr. ALBERT SÁENZ COROMINA
7. Sr. XAVIER ALTARRIBA PARDINA
8. Sr. FRANCESC XAVIER DUCH ORUJ
9. Sra. JACQUELINE ANTA MARTÍNEZ
10. Sra. MARIA TERESA LLAMAS SANZ
11. Sr. MARCELO MANTA AZCANO
12. Sra. EVA MACIÀ VIVES
13. Sra. MARIA LLUÏSA ROSSELL MARTÍ
14. Sra. MARIA PILAR VICEDO RODRÍGUEZ
15. Sr. FRANCESC SÁNCHEZ FARRÉ
16. Sra. MARTA COSTA PLANAS
17. Sr. CARLOS DOMÍNGUEZ MOLINA
18. Sra. PILAR LORENTE TORREBEJANO
19. Sr. JUAN FRANCISCO MIRA MAYORGA
20. Sr. FRANCISCO DE PAULA SPINOLA CASTRO
21. Sr. ALBERT ESTELLER JURADO
22. Sra. CRISTINA BELLIDO OLIETE
23. Sr. CRISTIAN GUASCH MARTÍNEZ
24. Sra. MARIA HERMÍNIA GOMÀ OLLÉ
25. Sr. MOISÉS STANCKOWICH ISERN

Suplents:
1. Sra. PATRICIA OLGA GARCÍA ALMIRANTE
2. Sr. FRANCISCO LORENTE TORREBEJANO
3. Sra. ISABEL TORRES LÓPEZ
4. Sra. ROSA MARÍA ROTEA DÍEZ
5. Sr. JOAQUIM IBARS MARTÍNEZ
6. Sr. ARMAND GÜELL VALLÈS

4.544

4.544 és el nombre de persones de Castelldefels que, segons les dades fetes públiques ahir, estan registrades com a aturats. Una xifra que és la magnitud més punyent de la crisi econòmica, que ens diu que 4.544 veïns i veïnes de la nostra ciutat, ells i les seves famílies, estan passant el mal tràngol de no tenir feina. És un drama humà que a tot Catalunya afecta més de sis-centes mil persones i per al qual no hi ha solucions fàcils ni immediates. Hem de seguir aplicant-hi mesures pal·liatives, com per exemple els plans d'ocupació i el suport dels serveis socials, seguir apostant per la formació, per oferir més oportunitats de trobar feina, i seguir millorant els serveis d'intermediació entre empreses i persones que busquen un lloc de treball. Però tan sols començarem a reduir l'atur de forma efectiva quan es reactivi l'activitat empresarial. Per això l'aposta decisiva contra l'atur és l'aposta a favor de les empreses, que han de disposar del marc favorable, "business friendly", per desplegar les ales i crear nova ocupació. Em consta que el govern de la Generalitat hi està treballant i des de Castelldefels també hi estem fent la nostra aportació, però encara hi hem de fer més. Aquest ha de ser un dels grans eixos dels propers quatre anys, pensant en primer lloc en aquestes 4.544 persones que han de tenir l'oportunitat de guanyar-se la vida amb la seva feina.

Hospital de Viladecans: on és la notícia?

Des que el diari "El País" va publicar unes especulacions periodístiques segons les quals la Generalitat faria marxa enrere en el projecte d'ampliació de l'hospital de Viladecans i en la construcció del tercer CAP de Catelldefels, el PSC s'ha apuntat a la teoria "conspirativa" per fer agitació preelectoral, sense que el Departament de Salut no s'hagi pronunciat sobre el tema. Davant dels rumors "interessats" que apuntaven en aquesta direcció, jo mateixa vaig tenir l'oportunitat de parlar amb el conseller de Salut, Boi Ruiz, qui em va confirmar que no hi havia cap decisió contrària a l'ampliació de l'hospital ni a la contrucció del tercer CAP. Sortint al pas d'aquestes especulacions els caps de llista de CiU als pobles afectats ja vam fer una roda de premsa davant de l'hospital el passat dia 25 de febrer, on vam manifestar la nostra posició i vam tenir l'oportunitat de comprovar que, després de set anys de tripartit, als terrenys on hauria de construir-se'n l'ampliació tan sols hi ha un solar. Avui els alcaldes socialistes dels municipis afectats, curiosament no hi han convidat ni l'alcalde de Begues (ICV) ni l'alcalde de Sant Climent de Llobregat(CiU), han seguit amb l'escenificació de la notícia, reunint-se amb el conseller de Salut i explicant després el que ja sabíem, que no hi ha cap intenció de deixar de fer cap de les obres compromeses.

La primera pedra d'una nova etapa a Castelldefels

Avui s'ha posat la primera pedra de l'edifici NEST-CELLEX, que permetrà ampliar les instal·lacions de l'Institut de Ciències Fotòniques, un centre de recerca capdavanter que atreu a la nostre ciutat talents investigadors d'arreu del món. La cita era important, per això ens hi ha acompanyat el president de Catalunya, Artur Mas, el conseller d'Economia i Coneixement, Andreu Mas-Colell, el rector de la UPC, Antoni Giró, i el president de la Fundació CELLEX, Pere Mir, que amb una donació de 16 milions d'euros ha fet possible la construcció d'aquest nou edifici. Prèviament, el president Mas i el conseller Mas-Colell han fet un recorregut pel campus de la UPC a Castelldefels, una visita que ha estat possible després que jo la sol·licités al gabinet de presidència de la Generalitat, perquè així m'ho van demanar des de la UPC. Ha estat un matí molt profitós, he pogut parlar amb el president Mas sobre Castelldefels i he conversat una bona estona amb el conseller d'Economia sobre diversos projectes per a la ciutat. No em canso de dir que l'ICFO, el Parc Mediterrani de la Tecnologia i el campus de la UPC són les grans oportunitats per al futur econòmic de Castelldefels. El conseller Mas-Colell hi creu, no debades va ser un dels creadors del PMT, la societat civil també hi aposta, per això el senyor Mir, a través de la Fundació CELLEX, hi ha aportat 16 milions d'euros, i el mateix president Mas, en el Consell Nacional de Convergència a què vaig assistir aquest dissabte al matí, va fer un esment molt elogiós de l'ICFO i del que significava l'acte d'avui. Tenim molt bones perspectives i les hem de saber aprofitar. Ara el proper repte és aconseguir que la creixent excel·lència investigadora que concentrem a la nostra ciutat es tradueixi també en la creació de noves empreses, "startups" que generin llocs de treball i riquesa al nostre territori. Aquesta és una de les meves apostes per al nostre futur.

Presentació de la meva candidatura.

El divendres passat, 11 de març, va ser un dia molt especial per a mi i per a tota la gent de CiU de Castelldefels: vam fer la presentació de la meva candidatura a l'alcaldia de Castelldefels com a cap de llista per CiU, davant del públic que omplia el palau de congressos de l'Hotel Don Jaime. Haig d'agrair la presència del conseller de Territori i Sostenibilitat, Lluís Recoder, que va obrir l'acte amb una magnífica presentació, i també la d'en Salvador Esteve, alcalde de Martorell i president de l'Associació Catalana de Municipis, a qui considero un pare polític, que va tancar l'acte amb unes paraules de suport. Jo vaig tenir l'oportunitat d'exposar els principals eixos del projecte que estic treballant amb el meu equip per a Castelldefels i alhora transmetre l'emoció que em suposa assumir novament una gran responsabilitat amb la gent de la meva ciutat,una emoció que sorgeix d'un compromís personal i polític que fa molt anys que mantinc. Va ser un vespre molt emotiu i alhora de construcció de futur en positiu, i vull expressar el meu agraïment a totes els persones que el van fer possible i a les que van venir a acompanyar-nos. Gràcies a tothom!!!.

El kitesurf com a exemple

Sempre s’havia dit que Barcelona vivia d’esquena al mar, i sobretot a partir dels Jocs Olímpics s’hi han fet molts esforços per corregir aquesta negligència, que suposava tenir desaprofitat un dels grans espais de la ciutat. A Castelldefels, encara avui, ens passa una cosa semblant, tots en coneixem la platja, però no n’aprofitem totes les possibilitats. Un exemple és el del “kitesurf”, que a Castelldefels es pot practicar durant tot l’any menys durant els mesos d’estiu, en virtut d’una normativa molt restrictiva. És un esport aquàtic consistent en desplaçar-se sobre una planxa de surf servint-se de la tracció d’un estel mogut pel vent, que a la nostra ciutat compta amb un nombrós grup d'aficionats. La descoberta d’aquest col•lectiu d'esportistes ha estat una de les satisfaccions de la meva etapa de tinenta d’alcalde. Ells formen un d’aquests components de la nostra societat civil, molt dinàmics i actius en el seu camp però poc coneguts per la resta de la ciutat, com passa també amb altres entitats esportives que fan una gran tasca sense fer soroll. El cas és que existeixen diverses fórmules que permetrien compatibilitzar la pràctica d'aquest esport amb els altres usos de la platja durant l'estiu, però modificar la normativa no és senzill, perquè demana la implicació de diferents administracions, a més de l’ajuntament. A CiU de Castelldefels ja fa temps que hi treballem, amb la col•laboració del nostre diputat al Parlament, en Joan Morell, i ara adreçant-nos directament al nou Secretari General de l’Esport de la Generalitat. Estic convençuda que hi trobarem una solució satisfactòria, tenint en compte que la potenciació d’esports aquàtics com el kitesurf és una de les vies més directes per donar un nou impuls al turisme i seguir obrint Castelldefels al mar.

Tenim un nom i el sap tothom.

Malgrat el títol d'aquest post avui no parlaré del Barça, sinó de Convergència i Unió. L'altra dia hi pensava, sobretot veient com les altres forces polítiques,quan arriben les eleccions municipals, fan invents diversos per camuflar-se darrere marques blanques. L'únic partit important que encara no ho havia fet era el PP, però aquest any ja va anunciar que es presentaria en alguns pobles amb unes sigles diferents, tal com fan des de fa temps el PSC, ICV i ERC, com si s'haguessin d'amagar de ser qui són perquè els votin. La idea és que les sigles del partit, en determinats municipis, resten més vots que no pas en sumen, per això es dóna un altre nom a la candidatura. D'aquesta forma a vegades es poden fitxar candidats que amb el nom oficial no s'avindrien a anar en aquella llista, i es pot dissimular davant l'electorat l'autèntica identitat política de la candidatura. Una altra fórmula no passa per amagar les sigles, sinó per afegir-hi plataformes pretesament independents amb què es capten col·laboradors que tampoc no voldrien aparèixer directament vinculats al partit. Ara bé, a l'hora del recompte, als efectes de designar representants als consells comarcals i a la Diputació i de rebre les subvencions corresponents, els vots obtinguts per les marques blanques se sumen als que han obtingut els seus respectius partits-matriu. Francament, em sembla una forma d'actuar políticament poc honesta, que constata un fracàs i una renúncia. El fracàs que suposa considerar la pròpia sigla política com una càrrega a l'hora d'obtenir vots, i la renúncia que implica deixar de banda el propi nom per presentar-se amb una altre denominació, com si no fos possible obtenir-hi tants o més vots. D'altra banda, afegir plataformes de suport "independents" posa de manifest la incapacitat del partit per superar per si sol les fronteres estrictes del seu electorat més fidel. Per això valoro molt que CiU no segueixi aquestes pràctiques, fora de casos molt excepcionals i que la Casa Gran del Catalanisme no s'hagi estructurat com una plataforma política paral·lela, sinó com una ampliació de la mateixa Convergència. Això demostra que, més enllà dels resultats electorals concrets, la nostra és una marca ben valorada a tot el país i ningú no vol renunciar-hi. De fet, quan en el passat, en alguns pobles hi havia hagut disputes entre els socis de la la federació, CDC i UDC, i es plantejava la possibilitat de presentar-se separats, tant els uns com els altres volien fer-ho amb les sigles compartides, CiU, perquè mai no les hem vistes com una rèmora, sinó com un patrimoni de primer nivell, tant durant els 23 anys en què el president Pujol va estar al capdavant de la Generalitat com quan hem estat a l'oposició. I no és així perquè la denominació CiU sempre hagi estat una garantia de bons resultats, normalment els electors convergents separen el gra de la palla i no en tenen prou amb les sigles per donar la seva confiança a la candidatura. A més, tothom sap que, en àmbits com l'àrea metropolitana de Barcelona, presentar-se com a CiU a les municipals era garantia quasi segura de no guanyar les eleccions. Però tot i així mai no hi hem renunciat, sempre hem anat de cara, sense amagar qui som, perquè tenim plena confiança en el que som, en el que representem i en el que oferim a la ciutadania.