dilluns 30 d’abril de 2007

Una altra forma de fer política?

Ahir, els socialistes d’Argentona vam intentar fer un acte al barri del Cros, on volíem proposar les prioritats del programa pel barri, i dic que vam intentar per que es va produir un fet inaudit, destacats membres de la candidatura Tots per Argentona, van boicotejar l’acte.
La meva memòria no recorda que això hagués passat mai a Argentona, mai havia passat que un grup d’un altre partit, ocupés l’espai des de algunes hores abans que s’iniciés l’acte perfectament identificats amb unes xapes a la solapa, parlant amb tothom que s’acostava a l’acte explicant-los-hi que s’equivocaven, i més tard, durant els parlaments fent gestos de forma reiterada evidenciant el seu descontentament amb el que es deia allà, incloent-hi mostres iròniques i clarament de rebuig.
Aquesta actitud, va molestar a molta de la gent que va venir a un acte a escoltar, lliurament, les propostes socialistes per al barri, i així ens ho van manifestar a l’acabar els parlaments.
La falta de respecte vers els contrincants polítics d’una candidatura que fa bandera del diàleg i l’entesa entre tots, ahir va quedar clara, no s’ho creuen. M’hagués agradat pensar que aquesta actitud, no és la de la candidatura, sinó una mostra de la necessitat de protagonisme de les noies que hi participen, i una falta d’experiència política de com van les coses, de fet això lligava per que més que una hostilitat, semblava una malifeta de pati d’escola. Però la presència d’en Pep Masó al final de l’acte també borinejant entre el públic, fa pensar que va ser una maniobra orquestrada amb antelació.
Això també lliga amb l’arrencada dels nostres cartells el dia abans, i novament el diumenge els van tornar a arrencar, aquests, fins i tot hi ha gent que ha vist l’acompanyant d’en Pep, en la seva presència el qui els arrencava.
Què es pot esperar d’una gent així, un grup de persones que s’han destacat en els darrers quatre anys demanant diàleg en aspectes fonamentals de la política argentonina, Can Doro per exemple, i no han estat capaços de fer cap proposta alternativa a la del govern? Quan el diàleg l’entenen dient al govern: “si no fas el que jo dic, no ets dialogant i a més ets un prepotent”, quan han tibat la corda de la convivència democràtica interrompent plens, ocupant cases, o boicotejant la benedicció de les aigües de Sant Domingo.
Si una nova forma de fer política és això, anem arreglats!

divendres 20 d’abril de 2007

La Sala

Aquest vespre s’ha fet al Saló de Pedra una interessant taula rodona sobre la Sala, el remodelat equipament cultural d’Argentona. Hi han participat en Xavier Cubeles, autor de l’estudi sobre la viabilitat de la Sala, l’Antoni Tarrida del Teatre Nacional de Catalunya, els germans Pons, de l’empresa d’il·luminació Fabrés, en Xavier Amatller, actor, i en Xavier Valls, director de l’obra.

Des de cada una de les vessants professionals dels ponents, hem anat veient la importància de disposar d’un espai escènic com el que s’està acabant de realitzar, i les possibilitats que tindrà el nou teatre d’Argentona no només en el vessant artístic, sinó en el de la promoció de la vila.

Aquest dimecres els regidors hem fet una visita a la nova Sala, i personalment recomano a tots els vilatans que vinguin el diumenge a la jornada de portes obertes que s’ha organitzat, crec que, sincerament, hem fet una gran obra, és una d’aquelles obres que t’omple d’orgull de pertànyer a una comunitat que és capaç, i que té ambició, i que per tant, està viva.

Tenim al davant una gran oportunitat per desenvolupar-nos cultural i socialment, per que tenim una gran eina que ens ho ha de permetre. Ara ens cal a tots plegats empènyer aquest gran projecte i no defallir, i ser com s’acostuma a dir dels espectadors catalans, molt exigents amb el que veiem, i que aplaudim o xiulem quan calgui per que una actitud positiva farà que les arts escèniques del nostre país creixin en quantitat i qualitat.

Però no hem de ser només espectadors, també hem de ser actors, per això no cal que pugem als escenaris, hem de ser actors per aconseguir que tothom es faci seu aquest projecte, i que tots plegats el fem créixer.

Una darrera recomanació, el proper dimarts, els socialistes d’Argentona hem organitzat una conferència que amb el títol “Els equipaments culturals del segle XXI, la Sala com exemple” farà en Ferran Mascarell, el qui va ser Conseller de Cultura de la Generalitat, i també regidor de l’Ajuntament de Barcelona, al Saló de Pedra a les vuit del vespre.

diumenge 15 d’abril de 2007

La dimissió d’en Joan: un exemple d’honestedat


El Ple que es va celebrar el divendres passat, va tenir com a tema més destacat la dimissió de Joan Vaquer com a president de la Companyia Municipal d’Aigües d’Argentona. La seva dimissió, fruit d’un error que va cometre en signar un contracte amb la Junta d’una urbanització quan el Consell d’Administració de la companyia no l’havia autoritzat.

Els que coneixem en Joan, tenim molt clar que la seva actuació no va ser presa amb mala fe, i els que el coneixem de fa molt de temps i a més confiem en ell, sabem que la seva actuació va ser presa per que estava convençut que el contracte signat no només beneficiava la companyia i els veïns i veïnes de la urbanització, sinó que tancava un conflicte històric de difícil solució.

La seva dimissió doncs, ha estat un acte de generositat i honestedat, un gest que l’honora tant políticament com personalment. Un gest que crea precedent, per que no recordo de cap dimissió, a conseqüència d’un error polític de cap regidor en la història de la democràcia municipal argentonina, i d’errors n’hi ha hagut molts en aquests quasi trenta anys.

Cal recordar que els anys que ha presidit la companyia d’Aigües, en Joan ha modernitzat l’empresa, i ha impulsat amb fermesa la modernització de la xarxa de distribució de l’aigua, fet que ha estat reconegut reiteradament en aquests anys tant pels regidors del govern com per els de l’oposició, i el divendres en el ple, es va tornar a repetir, la majoria de portaveus que vam fer us de la paraula, ho vam fer per elogiar la seva trajectòria i la seva actitud.

Gràcies Joan. No he dubtat mai de la teva honestedat, estic molt satisfet que m’acompanyis en la candidatura socialista en aquestes properes eleccions. Persones com tu no només sou necessàries, sinó que sou imprescindibles.

dijous 5 d’abril de 2007

Nous temps per Argentona

Estem a les portes d’unes noves eleccions municipals, segurament l’esdeveniment més important de la vida política argentonina: les eleccions que ens han de permetre escollir un nou govern per encarar els propers quatre anys, el proper mandat, un mandat que serà molt interessant, amb grans reptes com l’aprovació del Pla d’Urbanisme i d’altres no tant grans però no menys interessants com el de gestionar el dia a dia pensant en el benestar dels argentonins i argentonines.

Aquests darrers quatre anys han estat de gran activitat, amb l’educació, amb l’esport, amb la cultura, amb el dinamisme econòmic, amb les obres, les grans i les petites, amb el benestar social, amb el medi ambient i un llarg etcètera. Ara però ens toca no adormir-nos i continuar treballant pel futur d’Argentona i pel dia a dia.

El balanç d’aquests darrers quatre anys només es pot qualificar de positiu, per que malgrat el xivarri que hi ha hagut, s’ha treballat més que mai. Si que és cert que projectes com Can Doro o el Pla d’Urbanisme s’han alentit, però són projectes vàlids i importants per tots els ciutadans d’Argentona, per això segurament seran els temes “estrella” de la campanya, nosaltres els defensarem i serem els argentonins i argentonines els qui finalment decidirem apostant per governs progressistes o conservadors, apostant pel dinamisme o l’immobilisme, apostant pel futur o pel passat.

Nosaltres estem preparats. Ens queden moltes coses a fer, i les volem fer amb un equip renovat i carregat d’il·lusió. Esperem comptar novament amb el suport de la gent del nostre poble per que tots plegats construïm el somni d’una Argentona progressista, dinàmica, pròspera, agradable, bonica, amable, tranquil·la i amb futur.