El passat dia 22 de novembre va tenir lloc a la sala cultural de l’Ajuntament de Solsona la taula rodona “La força d’un projecte educatiu”, per celebrar la cloenda dels actes del 250è aniversari del col·legi de la Companyia de Maria. Hi varen participar en Mn. Enric Bartrina, la germana Concepció Aguilar, religiosa de la Companyia de Maria, i Glòria Santos, directora d’una escola de Mollet.
La ponència va tenir una gran audiència, va assistir-hi molta gent interessada en la temàtica de la mateixa.
La superiora del convent-col·legi de la Companyia de Maria de Solsona, Josepa Espasa Bargalló, va obrir l’acte.
Van continuar l’acte en Mn. Bartrina i la germana Concepció Aguilar, els quals van explicar l’història de la Companyia de Maria a Solsona i varen descriure la figura de Joanna de Lestonnac.
Els orígens de la Companyia de Maria, a Solsona, cal situar-los a l'any 1.758, sota el pontificat del bisbe Noriega. L'esmentada Institució, fundada a Burdeus (França), l’any 1.606, per Joanna de Lestonnac, havia creat la primera Escola per a l’educació de les nenes a Barcelona, l'any 1.750. Aquest col·legi s’anomenà l'Ensenyança.
El dia 22 de juny de 1.758 arribaren a Solsona , procedents de la casa de Barcelona, després de tres dies de viatge, les Mares Mariana Crusellas, Antònia Vallgornera, Mariana Brichfeus i la germana Rosa Gasch. La nova comunitat emprengué tot seguit la seva tasca docent de les nenes solsonines. Després de tres dies de festes, s’entregà l’hàbit a tres postulants, naturals també de Barcelona. Temps endavant la comunitat arribaria a tenir 40 membres, en l’etapa de major esplendor del convent-col·legi de l'Ensenyança.
UBICACIÓ DE L'ESCOLA
L’emplaçament de l'Escola es feu en el mateix lloc on ara es troba encara. El Sr. Pau Alinyà, en el seu testament, llegava els seus béns per a la fundació d’una casa religiosa. Aquests béns eren suficients pers a una comunitat que tingués deu monges. Aquesta s’havia de comprometre a l’educació de les nenes a les aules, sense percebre’n cap emolument. El solar elegit fou un terreny de la Plaça de St. Isidre, a la part de ponent de la mateixa plaça i prop del castell de Sa Exca. A fi de donar-li més amplitud, la ciutat atorgà un solar contigu.
PROCÈS HISTÒRIC
La casa de Solsona, com la majoria de les comunitats religioses, ha suportat diverses vicissituds històriques. En la primera meitat del segle XIX, es veié involucrada de ple en les guerres carlines. En ocupar la ciutat la guarnició de Solsona, les famílies liberals de la ciutat es refugiaren precisament en el convent de l'Ensenyança. La nova desamortització de 1.885 deixà molt mal parada l’economia de la casa, atès que molts dels seus béns van haver d’ésser venuts. Durant la guerra civil del 36, les monges hagueren de deixar el convent i el Col·legi restà tancat fins a l’acabament de la mateixa, moment en què reiniciaren ràpidament les classes.
ADAPTACIÓ ALS NOUS TEMPS
En la segona meitat del segle XX, el Col·legi de l'Ensenyança, ha seguit tot un procés d’actualització. Des del curs 1.971-1.972 l'escola funciona en règim de coeducació. L'any 1.972 es crea l'Escola Llar, que atén, en règim d’internat, els nens i nenes de la comarca. Durant el curs 1.979-1.980, el Centre és autoritzat per oferir l’ensenyament en català a tots els nivells, formant part de la Xarxa d'Escola Catalana. El Curs 1.985-1.986, l'Escola signa un concert amb la Generalitat i s’adhereix al conjunt d'Escoles Privades Concertades.
En plantejar-se la Reforma Educativa -LOGSE- l'Escola Lestonnac s’uneix a l'Escola del Sagrat Cor i a l'Escola de F.P. Castellvell a fi de crear conjuntament una nova Escola: l'ESCOLA ARRELS. El Parvulari i la Primària s’instal·len a l’antiga Escola Lestonnac.
DADES HISTÒRIQUES
7 d'abril de 1.607- Joana de Lestonnac (1.556-1.640), viuda del baró de Landiràs, funda una congregació religiosa, amb la conjunció de vida contemplativa i vida docent, que marcaria la pauta de les cases de la Companyia de Maria.
30 de novembre de 1.712- L’advocat solsoní Pau Alinyà fa testament i deixa els seus béns per a la fundació d’un convent de monges que es dediquessin a l’ensenyament de les nenes.
22 de gener de 1.740- Es posa la primera pedra per a la construcció de l’edifici en uns terrenys al costat de la muralla del Camp, cedits pels cònsols de la ciutat, que anaven des del castell fins a la torre més popera al portal de Llobera.
25 de juny de 1.758- Quatre monges de la Companyia de Maria prenen possessió del convent per començar la tasca docent de les nenes solsonines. Més endavant la comunitat arribaria a tenir una quaranta de membres.
20 d'abril de 1.837- Aquest convent es va fer famós amb motiu del setge de les forces carlines en la guerra dels Set Anys, ja que s’hi van refugiar la guarnició i les famílies lliberals de la ciutat.
1.956- Abans, cada casa era autònoma amb el seu noviciat i béns propis, sota l’obediència del bisbe del lloc. El 1920 es modificaren els estatuts de la Companyia, però la casa de Solsona no s’integrà a la Congregació General fins el 1956.
1.992- Últimament, per adaptar-se a les noves lleis de l’ensenyament, s’ha creat l'Escola Arrels amb la fusió de la Companyia de Maria, l'Escola Parroquial i la de Formació Professional.
JOANA DESTONNAC
Joana d’Estonnac (1556 – 1640) era una dona culta, moderna i que cercava a Déu a la seva vida. Ella va seguir la fe del seu pare, es va casar als 17 anys i durant 24 anys de matrimoni va ser feliç però va patir la mort d’un fill jove el qual va morir quan també va morir el seu marit, i ja vídua volia continuar el seu creixement en la fe.
Si Joana no hagués viscut el cicle vital esmentat abans és molt possible que el projecte hagués estat molt diferent del que tenim avui.
Ella era culta perquè a casa seva eren cultes però no perquè hagués anat a l’escola, no va poder gaudir d’aquesta oportunitat.
“Allargar la mà” recull l’experiència de dona de Joanna d’Estonnac. Ella volia respectar la llibertat de les altres persones, allargar la mà, i expressar el desig de ser educadora. Era una persona amb una gran sensibilitat. Quan es va proposar crear una companyia de dones volia establir un compromís amb la societat. El seu objectiu era “formar caps ben fets” i realitzar l’evangelització explícita. Va parlar de l’equilibri entre la fe i la ciència, entre la virtut i el coneixement. Va concebre el concepte Convent-Escola per tal de transformar la societat. Joana se sentia molt vinculada a la societat de Bordeus. Segons ella, era molt important la presència inspiradora de Maria, la raó de ser de la qual és el seu fill Jesús.
A la Companyia de Maria, Maria és el referent constant. Després de 4 segles d’existència aquest projecte funciona, construeix una societat millor.
La tercera ponent, Glòria Santos, directora de la Companyia de Maria a Mollet i amb 20 anys com a docent a l’escola va explicar el model d’ensenyament de la Companyia de Maria.
Ja cap al final de l’acte la superiora del convent-escola, Josepa Espasa, va regalar una sèrie d’obsequis als ponents com a mostra d’agraïment.
Finalment, es fa oferir un refrigeri per a tothom.
