Registrar-se
Recorda contrasenya

Internacional. dimecres, 04 de maig de 2011, 14:00

Els eurodiputats catalans admeten que no s'ha avançat en l'ús del català a la UE

Fa un any es van comprometre a millorar la presència de la llengua catalana a les institucions europees seguint el full de ruta d'Horitzó Europa, però els avenços han estat minsos · Assenyalen Madrid com a principal culpable

Fa un any els eurodiputats catalans Maria Badia (PSOE - PSE), Oriol Junqueras (ERC - ALE), Raül Romeva (ICV - ALE) i Ramon Tramosa (CiU - ALDE) van fer front comú per la llengua catalana i van signar un "full de ruta" impulsat per l'entitat Horitzó Europa per potenciar l'ús del català a les institucions europees mentre no és llengua oficial. Aquest dimecres però han admès en una roda de premsa a Brussel·les que la situació del català a la Unió Europea continua encallada, bàsicament per la negativa de l'Estat espanyol a promoure'l. "Si un estat vol, es poden fer excepcions al règim lingüístic de la UE", ha defensat Tremosa, carregant contra la passivitat del govern espanyol. Tal com vam dir fa temps, un informe (PDF) d'Horitzó Europa i del Cercle d'Estudis Sobiranistes (CES) d'Alfons López Tena va revelar que el 90 % dels acords que José Luis Rodríguez Zapatero va signar a Brussel·les el 2005 i el 2006, i que havien de permetre l'ús del català, del basc i del gallec, tot i que no siguin llengües oficials de la UE, no s'estan aplicant perquè Madrid els incompleix.

 

De fet les institucions europees han assenyalat en diverses ocasions l'Estat espanyol i el seu govern com a responsables d'incomplir sistemàticament els acords pel català. L'Europarlament sosté que el govern espanyol s'havia compromès a traduir al català tota la legislació adoptada per codecisió però encara no ho ha fet i el president del Parlament, Jerzy Buzek, s'ha compromès a penjar els documents a la seva pàgina web tan bon punt el govern espanyol li presenti les traduccions. El Defensor del Poble Europeu ha dit que el govern espanyol no ha traduït el formulari de reclamació del Defensor del Poble ni els documents informatius més rellevants d'aquesta institució europea i s'ha fet seva la promesa del president del Parlament de penjar els textos al web tan aviat com li arribin traduïts.

 

Tremosa ha recordat que "la Unió Europea és un club d'estats i qui no té un estat no hi compta", i ha carregat contra l'Estat per no defensar els interessos del català. "Finlàndia va entrar a la UE amb dues llengües sota el braç, el finès i el suec, tot i que només un 5% de la població finesa parla suec", ha explicat.

L'eurodiputat convergent també ha recordat que va intentar utilitzar el semestre de presidència espanyola de la Unió, el primer del 2010, per desencallar la situació del català al ple del Parlament Europeu i va proposar que es pogués utilitzar excepcionalment al plenari de cloenda de la presidència. La iniciativa, però, tampoc va tirar endavant. Per això, i com a resposta a la "baixíssima qualitat democràtica que té l'estat espanyol l'any 2011", Tremosa no utilitza el castellà sinó l'anglès o l'italià tant al plenari com a les comissions de l'Eurocambra. "Això que és una pràctica molt habitual entre els eurodiputats del nord d'Europa provoca irritació als eurodiputats espanyols", ha reconegut Tremosa.

Romeva ha reiterat que la millora de la situació del català a la UE no és "un problema econòmic ni tècnic sinó una qüestió de voluntat política". Així, l'eurodiputat d'ICV ha recordat que, si el català es volgués utilitzar al Parlament Europeu, no caldrien nous intèrprets perquè ja n'hi ha de catalans que ho podrien fer i, en tot cas, el Parlament català ja s'ha compromès a cobrir aquestes despeses. "Per què, però, el català ha de complir uns criteris de costos que no se li exigeixen a altres llengües? No em consta que l'argument dels costos hagi condicionat les peticions d'oficialitat de la llengua anglesa", s'ha queixat Junqueras.

"Per què no ho resol l'estat espanyol?", ha afegit l'eurodiputat d'ERC. "Perquè el cost polític de resoldre-ho li és més car que el cost polític de no resoldre-ho. Per tant, només tenim un mecanisme: incrementar el cost polític de la no resolució", ha explicat. En aquesta línia, Tremosa ha convidat els 47 diputats catalans al Congrés dels Diputats a "anar a Madrid a marcar gols", és a dir, incrementar el cost de la "discriminació flagrant" que implica no poder usar la llengua pròpia en una institució europea. L'eurodiputat convergent ha proposat condicionar votacions com la dels pressupostos generals a que s'avanci en la millora de l'estatus del català a la UE, "que el govern espanyol està ignorant".

En aquest sentit, el representant d'Horitzó Europa, Ignasi Centelles, ha recordat que "els ciutadans de Catalunya no poden fer tràmits normals en altres estats, com fer les oposicions a les institucions europees en la seva llengua perquè el català no és oficial". "Si una empresa registrada a Catalunya amb estatuts en català vol optar a una subvenció europea no ho pot fer perquè ha de presentar els estatuts en una llengua oficial de la Unió. Hi ha discriminacions que cal resoldre", ha afegit.

 

Una porta oberta

A banda de les propostes d'augmentar la pressió des del govern català i fer pressió a Madrid condicionant les votacions dels diputats catalans al Congrés, també s'ha apuntat com a camí per desencallar la situació del català, l'entrada a Croàcia a la Unió Europea. Amb l'entrada d'aquest nou soci comunitari "el règim lingüístic de la UE es torna a renegociar i podria ser un moment per replantejar el tema del català", ha recordat Centelles.

Envia Corregeix

332 lectures   8 comentaris