Que l’estat espanyol no es pot considerar del tot un estat democràtic ja ens resultava evident a uns quants des de fa molt temps. A mi, des que es va aprovar una constitució parida sota la tutela de l’antic règim i amb l’acceptació d’una monarquia hereva i, per tant, continuadora del franquisme, ja em va semblar evident. No vull entrar ara en un debat passat de rosca sobre la ruptura i la reforma. Sona tan anacrònic com parlar de les carlinades, però deixeu-me furgar una mica en la nafra que em cou. Llegir-ne més

Ha mort l’Alfonso Martínez.  Ja sé que cada dia es mor molta gent, dels quals en coneixem molt pocs i encara més pocs són gent propera, gent coneguda, gent estimada, gent admirada. La vida és això, un recorregut curt amb un destí final que tots assolim. Molt bé, ja ho sabem, però  sempre ens fascina el misteri del no res i no podem evitar el deixar-nos dur pels sentiments quan algú se’n va i ens deixa un buit. Ha mort l’Alfonso Martínez. Era un tros de bon home i havia estat un mite. Llegir-ne més

Fa només vuit dies que publicava un post en el que donava per bones les respostes rebudes per part d’en Ferran Falcó, sobre la seva disposició a blindar, juntament amb les altres forces de tradició democràtica, la possibilitat que el PP accedís al govern de la ciutat. Descartat el pacte directe, quedava el dubte de quina seria la posició de CiU en el cas que el PP aconseguís ser la força més votada en aquestes eleccions. Amb aquest dubte i, davant la insistència del líder convergent en erigir-se com a única alternativa a un govern del PP, li vaig demanar explícitament si seria capaç de renunciar a l’alcaldia en favor d’un pacte que permetés la majoria suficient per evitar l’accés de l’extrema dreta al govern de la ciutat. Llegir-ne més

Avui fa 80 anys d’una efemèride que marca un referent en la història democràtica del nostre país. Foren unes eleccions municipals, les del 12 d’abril de 1931, les que van donar un tomb radical a la història i ens van dur, dos dies després, a la proclamació de la República Catalana per part de Lluís Companys, des del balcó de l’Ajuntament de Barcelona i poc després, de Francesc Macià, des del balcó del Palau de la Generalitat. Aquella república va durar molt poc i, malgrat totes les il·lusions,  la vam haver de bescanviar per una Generalitat recuperada del bagul de les andròmines, en el marc d’un futur autonòmic dintre de la República espanyola. Llegir-ne més

Aquest dilluns, durant la meva intervenció en l’acte de presentació de la candidatura ERC,ACCENT, RCAT, JERC, vaig llençar dues preguntes directes al cap de llista de CiU, Ferran Falcó, amb la voluntat de que ens aclarís quina seria la seva actitud i la del seu partit davant la possibilitat d’arribar a acords de govern després del 22M. Fins aleshores només havíem sentit un únic missatge del líder convergent : « Feu-me alcalde a mi per evitar un govern del PP ». Un missatge clar que anava acompanyat del compromís convergent de no pactar amb els populars a Badalona, ni a canvi de l’alcaldia de Barcelona. Llegir-ne més