Aquests dies he llegit La democracia como valor universal, de l’economista i premi Nobel Amartya Sen. Sen, en aquest escrit, fa referència al canvi d’accent que es produeix durant el segle XX respecte del segle anterior a l’hora de fer una valoració de la democràcia com a sistema polític. Afirma que mentre abans la pregunta imperant girava entorn la qüestió de si un determinat país estava preparat o no per la democràcia, a partir del segle XX això es dóna per fet, i les reflexions passaran a centrar-se en el fet que un país ha d’estar preparat mitjançant la democràcia. Aquest canvi en la perspectiva de valorar la democràcia és degut, fonamentalment, a que enguany la democràcia s’accepta com un valor universal.
Respecte d’aquesta qüestió, Sen adverteix que acceptar la democràcia com a valor universal no implica que hi hagi un consens màxim a l’hora d’acceptar aquesta forma d’organització política com la millor de les possibles però sí significa que en general s’assumeix que hi ha raons per percebre-la com quelcom valuós a qualsevol lloc. I això és així bàsicament perquè s’accepta que la democràcia no és només el govern de la majoria, sinó que implica tot un seguit de virtuts que la converteixen en un valor universal. Sen parla, en concret, de tres aspectes valuosos de la democràcia: d’una banda, la rellevància que en aquest sistema té la participació i la llibertat política; d’altra banda, el fet que la democràcia tingui una importància instrumental dels incentius polítics per garantir la responsabilitat dels governs; i per últim, però no menys important, el paper constructiu que té la democràcia en la formació dels valors de la societat (i de l’individu). El fet d’acceptar la democràcia com a valor universal implica, a més, que són els seus detractors i no els defensors els que han de justificar la seva postura.
A mi, aquesta interpretació de la democràcia m’agrada. Certament, no trobarem el màxim consens pel que fa a l’afirmació que és el millor sistema organitzatiu sociopolític possible, però sí podem acceptar que la seva instauració implica certs requisits que augmenten la qualitat de vida de les persones, i això darrer és ja de per sí un bé molt preuat.
Deixa el teu comentari