Vota
Resultat:
23 vots
Actualitzat el 07/05/2011 a les 00:02h

Escòcia no serveix

La victòria de l'Scottish National Party és, per descomptat, una notícia que m’omple d’alegria. Me n’alegro pels escocesos, els quals penso que en trauran molt de profit. El líder de l'SNP, Alex Salmond, ha declarat que d’entrada reclamarien els seus drets econòmics, i que abans de cinc anys convocarien un referèndum per decidir el futur del país. Es tractaria de la consulta que ja volien fer en la legislatura passada, però que no van poder muntar per no disposar del suport suficient al parlament. Ara el camí podria ser més pla.

Les paraules que ha fet servir Salmond per portar a les urnes els ciutadans en una decisió tan crucial són, al meu entendre, fenomenals. “La gent ens ha fet confiança,” ha assegurat; “I ara ens toca a nosaltres fer confiança a la gent perquè pugui votar sobre el futur constitucional d’Escòcia.” És a dir, la crida a decidir sobre la independència no és cap concessió, ni tan sols és una carta per negociar, sinó que es tracta d’un exercici de responsabilitat per part dels representants electes del poble, que no volen viure d’esquenes a l’autèntica democràcia. És una obligació dels polítics, ras i curt. I la paraula clau és confiança; cal confiar els uns en els altres.

Ara sortiran una multitud de veus dient que això dóna aires a les reivindicacions catalanes, i que un precedent com l’escocès és bàsic per a les nostres aspiracions de lliure determinació. Que el fet que una nació sense estat organitzi una consulta oficial sobre la independència brindarà una primera referència a l’Europa Occidental. Que si Escòcia vota a favor de la independència, i es manté a la Unió Europea, guanyarem arguments per poder plantejar una via comparable. I tota aquesta cantarella que ja coneixem.

No voldria aigualir la festa a ningú, però em temo que estem molt lluny d’Edimburg. Pel que fa a la consciència nacional de la població, i a les conviccions democràtiques dels votants, diria que estem a frec. A Catalunya, com a Escòcia, hi ha una majoria clara de gent que creu en el dret a decidir el propi futur. I hi ha també un gruix de persones notable i creixent que defensa sense embuts la independència del país. Aquesta no és la principal distinció, tot i que podríem discutir molt els matisos que s’hi associen; fins a quin punt és important la defensa d’una llengua, qui posa més l’accent en l’economia, quins percentatges treuen les diferents opcions polítiques, quins programes tenen, etcètera.

No, la distància entre els escocesos i nosaltres és que allà parlen de deures polítics, de complir responsabilitats i de confiança. Sobretot de confiança. La gent que confia en els líders, i els líders que confien en la gent. El nacionalisme escocès és madur, planteja les opcions obertament abans de les eleccions, i després les manté amb la mateixa transparència. És clar que hi ha confiança; també n’hi hauria aquí si la relació fos igual de franca. Malauradament, l’exemple escocès no ens serveix. Però no pas perquè portin faldilles o bufin sacs de gemecs. No ens serveix perquè la política escocesa intenta parlar clar. Els votants hi confien, i els polítics no temen els votants. Els busquen de debò, a l’hora de decidir les coses més importants. Mireu que simple i que bonic.

Navega per les etiquetes

Escòciaindependència

Referències a Internet

Escòcia

COMENTARIS

+0
-0
És el fet.
Jordi de Bagà, 07/05/2011 a les 13:30
Quan es va anar a la lluna va ser un triomf de tota la humanitat. Quan Escòcia ho aconsegueixi serà un triomf de tot el mon independentista.

És el fet, i farà que altra gent vulgui el fet, no ser escocès.
+1
-0
Democràcia
Silent, 07/05/2011 a les 12:59
Aquí, casa nostra,és veritat que sembla que els polítics catalans quan diuen ser independentistes vagin disfressats.
D'altra banda, l'altre dia vaig veure per tv un polític anglès que davant del possible referèndum deia que ell hi posaria tots els mitjans per convèncer la gent de votar-hi negativament. EN CAP CAS qüestionava la celebració del referèndum. Això és democràcia, el que tenim aquí no sé ben bé que és però té arrels de dictadura africana.
+1
-0
Democràcia
Silent, 07/05/2011 a les 12:56
Aquí, casa nostra,és veritat que sembla que els polítics catalans quan diuen ser independentistes vagin disfressats.
D'altra banda, l'altre dia vaig veure per tv un polític anglès que davant del possible referència deia que ell hi posaria tots els mitjans per convèncer la gent de votar-hi negativament. EN CAP CAS qüestionava la celebració del referèndum. Això és democràcia, el que tenim aquí no sé ben bé que és però té arrels de dictadura africana.
+0
-0
Unitat
Lluis de Montevideo, 07/05/2011 a les 11:24
Estaré un temps per Catalunya. Dos fets per mi que son els més importants. 1º no hi ha unió entre els partits catalanistes. Posar-se d'acord es difìcil però es possible.
2º:Hi ha massa gent a Barcelona, dic Barcelona que es sent espanyola encara que hagin nascut aquí que els pares o avis han vingut d'altres parts d'Espanya. Segueixen parlant castellá i no es senten catalans. Lo que dic es subjectiu, lo que veu un vell que viu a l'exili. Admeto que puc estar equivocat.
+0
-0
La societat per devant
Anònim, 07/05/2011 a les 11:15
Si la societat catalana va per devant els partits politica n' aprenen. Per això cal que les persones de a peu, societats, i mitjans de comunicació expliquin cada dia que no tenim res a veure amb ls forma de fer coses del govern espanyol, ultims d' Europa amb Grecia Portugal,ni amb el que passa amb l'enrenou del R. Madrid. Explicar continuament les trampes que amb el fons de competitividad i llençars els dieners en AVE a Loja a Merida a OLmedo.
Cada dia, cada hora s'ha de denunciar als mitjans catalans .
Al final algun partit, el CDC, haurà de agafar les regnes.
CIU si al final fan fora al Duran. Aquesta ultima va per l'alcade de VIC
+1
-0
Democràcia
Santi Vidal, 07/05/2011 a les 11:14
La diferència no és Escòcia/Catalunya, és entre un estat democràtic, el Regne Unit, que accepta amb normalitat el dret a decidir del poble escocès, i una democràcia nyigo-nyigo que no entén de drets.
+7
-1
Catalunya segrestada per CIU-ERC
Cansat de CIU/ERC, 07/05/2011 a les 09:53
el que mata la confiança amb la política i amb el sentiment nacional és l'ambigüitat permanent de CIU i ERC, queixar-se i brandar la senyera per una banda i fer el JOC als ESPANYOLS per l'altra. Catalunya a dia d'avui està segrestada per CIU i ERC.
+6
-0
La gran coalició
Josep, 07/05/2011 a les 09:33
A Escòcis només hi ha el referent clar de l'SNP com a representant i garant dels interessos nacionals del seu paés. Aquí com és sabut hi ha unes quantes opcions i que a més es tiren els plats pel cap entre elles.

És per això que jo proposo que per les properes eleccions generals de les Corts Espanyoles fer una gran coalició de partits sobiranistes on no hi manqui ningú (CDC, ERC, UDC, SI, DC, Reagr, CUP, etc, etc) i si algú de ICV i PSC que ho té clar també s'hi vol afegir millor que millor.

Seria un test molt clar per conèixer la força real de l'independentisme d'aquest país i demostrar a la resta del món el que s'estan jugant amb nosaltres. Segur que hi hauria un abans i un després claríssim.

Només de pensar-ho ja trempo!
+4
-1
Distàncies
AliBay, 07/05/2011 a les 09:06
D'acord en que les dues classes polítiques, la d'allà i la d'aquí, no són comparables.

Ara, crec que entre Barcelopna i Edimburg no hi ha gaire distància; és molt major la que hi ha entre Madrid i Londres.
+6
-0
Rodó
canari, 07/05/2011 a les 08:08
I que simple i que bonic l'article. Anant de dret a la raó de les coses... i encertant-la de ple.
+8
-0
La cançó enfadosa
Serenor, 07/05/2011 a les 05:16
Tenim el model partitocràtic, fàcilment deteriorable a "l'italiana". Similar però res a veure amb el model anglès.
Una altra diferència és que a Escocia mai se li ha deixat de reconeixer la sobiranía. A Catalunya, "la colonia", la va conquerir Felip V en oposar-se aquesta al seu regnat, i jutament amb els altres derrotats, se'ls va anexionar abolint-ne la sobiranía i transferint-ne el dret polític i civíl a "las cortes de castilla" rebatejades com a "cortes generales".
+8
-0
Volem una Catalunya independent.
Anònim, 07/05/2011 a les 05:00
Malauradament a casa nostra tenim uns polítics d'alló més hipòcrites i cagadubtes i parlo en general però en el tema nacional els de CiU s'enporten la medalla d'or és impossible saber si són independentistes realment un dia voten a favor de la independència en una consulta popular l'endamà la impossibilitan al Parlament, parlen del Dret a decidir i d'horitzons nacionals i moltes parauules maques però no concreten mai, volen fer contents a tothom i acabaran disgustant a molta gent, CiU Parleu clar i actueu, el vostra poble vol la INDEPENDÈNCIA si no esteu dispossats a conduir-nos a la independència digueu-ho clar i Català. No volem si però no, ara no toca però potser demà sí, Cla Parlar i actuar amb claretat sinó sempre estarem perduts en les paraules.

FEU EL VOSTRE COMENTARI


Aquest comentari quedarà pendent d'aprovació per part de l'administrador del web. Si voleu que el vostre comentari es publiqui de forma instantània i sense passar control previ, heu d'estar registrats. Podeu registrar-vos fent clic aqui

Nom Títol Comentari Comprovació Escriu l'any actual, amb 4 xifres D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.



- Som a Internet des del maig de 1996
- SCG Aquitània SL
- Empresa adherida a l'Internet Quality Agence
- Notícies publicades amb llicència
Amb la col·laboració de: