Els treballs florals de les escalinates de la catedral, Sant Fèlix, Sant Domènec i Sant Martí, cada any són per si soles un compendi de treballs florals artístics. La dificultat per bastir-les neix de la seva dimensió. La de la catedral, principalment, si hom no vol que els volums del recinte que l'envolta l'empetiteixin, ha de jugar amb elements florals importants. Llavors els materials empleats s'han de mesurar a tones. És una mena de treball de final de carrera. Des del 1999, hi ha hagut de tot i molt. No m'atreviré a fer una classificació dels valents que s'han enfrontat amb el difícil problema. Seria injust. Es necessita valentia, decisió i un bon equip de col·laboradors. La planificació d'un expert floral és imprescindible i l'estudi dels angles de visió d'una superfície irregular i fortament inclinada és una equació amb moltes incògnites. Comparar fotografies dels treballs de tots els anys és alliçonador i gratificant. S'han fet grans coses, altres de discretes, però cap de mediocre. No seria just posar a algú en evidència. El resultat pot ser el fruit d'un desafiament; la intuïció o visió, del resultat final; o el premi, d'una bona execució. Algú em va dir: “Veient l'escalinata de la catedral, ja està tot vist!” Home: no exagerem. Tot, tot, no!