“Els Ajuntaments han de pensar com gestionar des d'una altra perspectiva”

--Comencem fent una mica d’història o fer un resum de què s’ha fet des de l’Alcaldia, des d’aquest Ajuntament en aquests quatre anys?
--En aquest mandat el que s’ha fet és la major inversió pública en aquesta ciutat, des del punt de vista de totes les administracions. I això permet fer una cosa molt important que es reparar circumstancies històriques que es tenien des de fa molt anys en la nostra historia. En temes com la transformació d’un pont de Renfe en un viaducte i trencar unes barreres físiques que feien mal a la ciutat, fins a la importància que té per nosaltres el creixement d’equipaments socials, culturals i esportius. La transformació de barris. I després de tota la inversió, ens trobem davant d'un Ajuntament que és el menys endeutat de tota Catalunya i el tercer menys endeutat de tota Espanya.

--Parlant d’equipaments esportius, l’Espanyol ja viu a la ciutat de Cornellà i és on ha situat el seu estadi. Tothom està content menys els veïns que estan més a prop.
--No tothom està content, les coses que passen a l’esport són les que són. Molta gent veu l’Espanyol com una icona, i tenen raó. Però jo ho veig com una excusa, una excusa que ens ha permès fer unes altres coses. I fa quaranta anys, cinquanta anys, aquesta excusa eren les fàbriques i ara són activitats. I aquestes activitats permeten a la ciutat tirar endavant coses molt importants. Projectes econòmics, projectes esportius i sobretot, projectes socials. Però és normal, els veïns viuen circumstàncies a les què no estan acostumats. Les critiques ja no són les mateixes que vam rebre en la primera temporada. I quan portem ja cinc anys les queixes seran totalment diferents perquè estarà totalment integrat el seu funcionament, la seva realitat. Hi haurà altres dinàmiques de mobilitat privada i pública. I també hi haurà altres dinàmiques de comportament. Jo crec que el tema del Espanyol, per mi és un motor econòmic. És evident que per la gent que estima l’Espanyol és molt gratificant tenir el teu estadi i passar-s’ho bé. Però si parlem de conseqüències, són positives pera aquesta ciutat.

--Fa un moment, vostè donava una dada important, Cornellà és el municipi menys endeutat de Catalunya. Com viu Cornellà, la seva ciutat aquesta crisi?
--Doncs, com tothom. Tenim unes circumstàncies que hem de valorar de forma dual. La primera és la gent que viu a la ciutat i que és a l’atur. I les famílies que no estan a l’atur però que han patit una disminució dels seus ingressos. Per tant, aquí hi ha un problema i un risc de degradació. Aquest Ajuntament va ser el primer de Catalunya també al 2008 que va posar en marxa un fons de contingència social, que va portar a un acord social, i per tant es van prendre mesures amb l’objectiu de pal•liar les conseqüències d’aquestes circumstàncies per les famílies d’aquesta ciutat. Per altra banda estan els llocs de treball que hi havia a la ciutat. Nosaltres hem perdut un 10% en aquests anys. Per tant, estem per sota de la mitjana de l’atur, molt per sota. Això vol dir que estem en una situació que aguanta bé el nostre teixit econòmic i també el comercial. I crec que en els propers anys, la ciutat de Cornellà te una disponibilitat de captació de noves activitats econòmiques respecte a d’altres municipis que no estan preparats. És a dir si demà a Cornellà arriba un inversió que vol tirar endavant un projecte de 70.000 metres quadrats. El mateix que ara el Word Center aquesta ciutat sabria segur com s’hauria de treballar.

--Sr. Balmón, el tema de la immigració, aquests dies estan apareixent notícies sorprenents o actituds com la del senyor Sarkozy o el senyor Berlusconi, que volen fins i tot tancar fronteres. Com està la situació de la immigració a la ciutat de Cornellà?
--Nosaltres hem treballat molt per evitar conflictes. Es evident que l’arribada de nova gent, de nous valors, noves conductes, nous paràmetres culturals implica un procés de integració molt llarg, probablement de dècades. Nosaltres el que hem intentat és evitar confrontacions perquè es posa en risc la convivència de la ciutat. Tenim una immigració entorn del 5%, molt concentrada en dos barris de la ciutat. I per tal d’evitar conflictes hem d’actuar en dues vies. Una és evitar que la gent autòctona marxi del barri. La segona és mantenir no un acceptable sinó un notable manteniment, perquè la seguretat és un tema de percepció, però el manteniment no. Un notable en l’ordre d’ intervenció de mantenir l’ordre en l’espai públic per garantir la seguretat de l’espai públic. Crec que això és el que estem fent des de el punt de vista de la policia. I des de el nostre punt de vista dels nostres instruments d’actuació la gent ens assegura i afirma que les nostres intervencions que hem pres en els darrers anys van en la bona via.