LA LLIGA, QÜESTIÓ DE 90 MINUTS MÉS...

Les xarxes socials consideren “molt generosa” la sanció a Mourinho.
També a les xarxes s’ha comentat el càstig que la Comissió esportiva de la UEFA ha imposat a Jose Mourinho. Els 5 partits de sanció, que de facto queden en 3, han estat avaluats pels internautes com una penalització “massa suau”. Poca reprensió per al molt de teatre que ha fet servir l’home dels per què per justificar la derrota del seu equip.

Un servidor també considera escassos 5 partits i una multa de 50.000 euros per reprendre el cinisme hilarant de què el portuguès ha fet bandera al llarg de tota la temporada. Recordem que, dels 5 partits, només haurà de complir-ne 3. Un ja el va complir durant el partit de tornada de semifinals de Champions davant el Barça.

Una pena massa tova per a un “senyor” que fa de les seves rodes de premsa un altaveu per tirar ‘merda’ sobre el Barça i, fins i tot, sobre una entitat humanitària, com és UNICEF, per suposades conspiracions.

D’altra banda, els internautes consideraven la sanció de José Manuel Pinto desproporcionada (3 partits), comparada amb la de Pepe (1 partit) i els 5 de Don Mou. I no els falta raó, senyors UEFOS.

No és això, senyors, no és això. L’obligació de vostès era impartir justícia i deixar-se de fer ‘equilibris salomònics’.

Un derby poc decisiu, però amb al·licients extres...
A diferència d’altres encontres davant l’Espanyol, el d’aquesta nit era poc decisiu, tant per als interessos culés com per als ‘pericos’. El fet que el Madrid golegés còmodament al Sevilla (semblava més un partit de costellada que no pas un de la divisió d’honor d’una de les millors lligues europees), impedia que el Barça es proclamés campió de lliga matemàticament si aconseguia la victòria (cosa que ha fet).

Quant a l’Espanyol, guanyar al Camp Nou tampoc no esdevenia una qüestió vital, atès que els seus rivals directes (Atlético i Sevilla) per a l’Europa League van perdre, amb la qual cosa la lluita per a la classificació europea continua oberta una setmana més.

A priori, l’únic al·licient per ambdós equips és que la victòria col·locava el Barça a un sol punt del títol i als pericos més a prop d’Europa. Diem a priori perquè el derbi entre blanc-i-blaus i blaugranes sempre ve carregat d’elements extres, com ho és el fet de barrejar una rivalitat malentesa.

Pochettino ha fet mans i mànigues per convèncer tothom que la victòria del seu equip anava més enllà de “pispar-li” la lliga al Barça. Però el cert és que alguns dels seus jugadors no s’han esforçat massa a dissimular l’alegria que els hauria suposat impedir que el Barça s’alcés amb el títol de lliga. Un bon exemple han estat les declaracions de Luis García: Nos pone jugar en el Camp Nou!

Estem convençuts que no tots els pericos pensen de la mateixa manera. Ara bé, i la història dels derbis ho demostra, molts seguidors de l’Espanyol consideren una bona temporada si aconsegueixen derrotar el Barça als dos partits de lliga. I, si col•laboren en la no consecució del títol per part dels culés, en aquest cas ja la consideren una campanya per emmarcar.

No han estat poques les vegades que hem pensat: “si l’Espanyol jugués tots els partits com ho fa contra el Barça, acabaria sempre entre els tres primers de la classificació”. És clar! Per assolir la fita els hauria de posar tots els contraris per igual i no només el Barça.

No es pot basar la temporada en guanyar només els dos derbis, veïns pericos!

Apunts sobre el partit...
Encara que els blaugrana no podien cantar la victòria aquesta nit, després de sumar els tres punts, el títol els queda a un punt. Per tant, el proper dimecres ho tenen tot de cara per proclamar-se campions de lliga.

Dues qüestions ens mereixen especial atenció. D’un cantó, el gran partit que ha realitzat Iniesta. El manxec ha tret la variada gama de futbol que porta dins. Un cop més ha mostrat la fantasia tècnica del seu joc. Abans de marcar el primer gol (1-0, minut 29), ha fet una jugada extraordinària, en la posada escènica de la qual ha fet una finta, ha amagat, ha deixat passar la pilota, ha fet un canvi de ritme i ha xutat amb l’esquerra. Es poden utilitzar més recursos tècnics en una sola jugada? Que n’ets de gran, Andrés!

El manxec era el més indicat per desencallar l'atac blaugrana davant la pressió blanc-i-blava. L’Espanyol pressionava la sortida de pilota del Barça però els culés, amb paciència i ofici, s’han fet amb el control del partit. Fins el punt que la possessió de pilota ben aviat ha arribat al 70% favorable al Barça.

Pochettino havia plantejat força bé el partit, però a l’Espanyol li ha mancat agressivitat. El seu equip ha baixat els braços i no ha plantat cara després del primer gol del Barça. Malgrat el bon començament de partit, ha estat l’ocasió que menys a favor ha tingut de fer-li mal als blaugranes.

L’altre qüestió a destacar potser ningú no l’haurà valorat prou. La tranquil•litat amb què ha jugat Messi, ha resultat molt beneficiosa per al joc d’equip que practica el Barça. Avui, després dels quatre gols que va marcar Ronaldo ahir, segurament tothom s’esperava un Messi angoixat per escorçar la distància amb el portuguès en la seva pugna pel “pichichi”. Res més lluny de la realitat. En absolut. Messi no ha mostrat en cap moment les ganes de gol que Eto’o va patir quan es va trobar en les mateixes circumstàncies. El petit gran argentí mai no ha perdut el sentit de conjunt. En jugades que qualsevol altre jugador hauria tirat a porteria, Messi centrava, cedia, combinava...

El segon gol del Barça ha estat obra de Piqué (minut 47). Xavi serveix de córner al punt de penal. Piqué remata de cap al primer pal i aconsegueix marcar.
El Barça pot ‘matar’ la lliga al camp del Llevant el proper dimecres, la qual cosa li permetria posar la mirada i la ment a Wembley. Un punt. Només necessita arrencar un punt a València i el títol de lliga 2010-11 al sarró.

Manel Mora, Coordinador de Blaugranes en Cadira i soci del FCB.