Albert Batalla

L’Espai Ermengol. Orgull de ciutat, motor d’oportunitats

// 20 abril, 2011 // Cap Comentari » // Alt Urgell, Castellciutat, Catalunya, General, agricultura, ciutat, comarca, comunicació, cultura, economia, empresa, la Seu d'Urgell, país, personatges, pirineus, política, societat

Ambició de ciutat, autoestima, orgull, projecció de futur, respecte pel passat, dignificació del patrimoni, revitalització del centre històric, potenciació dels productes del territori, motor d’oportunitats turístiques i econòmiques, capitalitat alturgellenca i pirinenca… aquests són conceptes que expliquen l’aposta de l’Espai Ermengol fa pocs dies ha obert les seves portes en ple carrer Major de la Seu d’Urgell.

En aquestes primeres setmanes des de la seva obertura em trobo molta gent que ja l’ha visitat i que en surt contenta i encantda. Els de fora perquè és una excel·lent oportunitat de coneixer millor la Seu d’Urgell, el formatge i la figura d’Ermengol. I la gent de la Seu i comarca perquè veiem concentrats molts motius d’orgull col·lectiu i de confiança de futur.

Si l’heu visitat, torneu-hi perquè sempre descobrireu algun detall que us havia passat per alt i els que encara no hi heu anat aprofiteu aquests dies de setmana santa per badar-hi una estona i gaudir-lo. “A la Seu li feia falta això”, és una de les frases que més em comenten durant aquests dies. Doncs ara que ja ho tenim, gràcies a la tossuderia d’uns quants,  la feina i l’esforç de molta gent, i  la col·laboració de diverses administracions depén ara de tots nosaltres, treure’n el màxim suc per la ciutat i la seva dinamització econòmica.

La millor escudella del món

// 17 gener, 2011 // Cap Comentari » // Alt Urgell, Catalunya, agricultura, ciutat, comarca, la Seu d'Urgell, país, personatges, pirineus, societat

Sant Antoni és per a la Seu d’Urgell una de les primeres cites importants de l’any. És una festa entranyable que aplega, al voltant de les calderes, urgellencs i visitants de tota mena que no volen perdre l’ocasió de participar en aquest magnífic i singular acte popular. Però més enllà del plat deliciós que es cuina dins les cassoles, cal també observar què i qui hi ha al voltant. Perquè un bon plat no és fa sense bons ingredients, és clar, però tampoc sense algú que el cuini. Plogui o nevi, cada 17 de gener pagesos, carnissers i cansaladers celebren la seva festivitat fent gala de la generositat que suposa oferir 3.000 raccions de la millor escudella del món per a les famílies de la ciutat.

En un moment en què el món rural no s’escapa de la saccejada global, és indispensable saber quins són els nostres fonaments com a municipi, com a comarca, com a territori i com a país. La gent del sector primari ha estat sempre un puntal bàsic i ho ha de continuar sent. Projectar-se cap al futur amb voluntat de modernitat, de perspectiva empresarial, de trobar els viaranys de l’èxit comercial a través de la innovació i la qualitat, no pot estar en cap cas renyit amb la tradició, els orígens o els costums ancestrals com la festa de Sant Antoni.

Seran tots aquests ingredients els que faran l’escudella de l’èxit. Una escudella que segur que sortirà tan bona com la que cada any la cofraria cuina al Passeig Joan Brudieu.

En nom de tots els urgellencs i urgellenques, us en dono les gràcies.

La Seu és formatge i molt més

// 15 octubre, 2010 // Cap Comentari » // Alt Urgell, Catalunya, General, agricultura, ciutat, comarca, la Seu d'Urgell, país, pirineu, pirineus, societat

La Fira de Sant Ermengol és la més antiga que es coneix a tota la península ibèrica i per aquest motiu passejar per la Seu d’Urgell durant aquests dies et fa notar que alguna cosa trascendent passa en aquesta petita ciutat pirinenca. Enguany, a més, celebrem els mil anys del Bisbe que dóna nom a l’esdeveniment. El Bisbe Sant fou un personatge destacadíssim de l’època medieval, no només per la nostra ciutat sinó per Catalunya, en un moment quasi fundacional del país.

Durant el trajecte mil·lenari del certàmen de ben segur que hi ha hagut transformacions de tot tipus, però és evident que els canvis més importants s’han produit ens les darreres dècades. La Fira de Sant Ermengol és també i des de fa 15 anys la Fira de Formatges Artesans del Pirineu. El formatge s’ha convertit indiscutiblement en el producte estrella d’un apardor firal urgellenc farcit també d’altres elements d’artesania, d’entitats de la ciutat, de comerç, de maquinària agrícola, de vehicles de motor, de marxants de mitjons o samarretes…

Tornem al formatge, i fem-ho per evidenciar que més que mai la Seu d’Urgell fa una aposta per convertir-lo en una de les grans icones de la ciutat, com Valls té els calçots o Sitges i Vilanova ténen el Xató. El formatge és doncs el protagonista de la nostra Fira, però també pesa i molt durant la resta de dies de l’any. Aquests dos dies, podreu descobrir petits artesans que amb la seva producció ajuden a mantenir oberts 365 dies l’any petits poblets pirinencs, que d’altra banda potser serien deshabitats. A la nostra ciutat, la tradició vinculada a la producció lletera i formatgera és importantíssima i avui renova el seu compromís diari gràcies a l’esforç dels ramaders de la zona i la cooperativa Cadí, amb dues Denominacions d’Origen Protegides incloses.

L’impuls de la Seu d’Urgell pel formatge pren nous camins en l’àmbit del coneixement, la cultura i el turisme. Dos fets rellevants. El primer: aquest és el segon any que l’Escola de Capacitació Agrària de Bellestar ofereix cursos especialitzats per a formatgers de tot el país gràcies a l’empenta de persones i institucions que hem treballat conjuntament. El segon: al tombant de l’any la Seu d’Urgell comptarà amb un espai expositiu permanent sobre el formatge situat al MuSeu d’Urgell (Espai Ermengol) en ple carrer Major.

Però això no és un punt  i final, cal continuar recorrent nous camins i avançant en molts  àmbits (institucional, comercial, turísitic, hostaler, d’investigació…) si volem realment convertir-nos en la veritable capital del formatge.

De moment, us convido a recòrrer tots els racons de la Seu durant  aquest cap de setmana i us desitjo que gaudiu d’una bona Fira de Sant Ermengol.

Un aparador pels qui fan els deures

// 14 abril, 2010 // 1 Comentari » // Alt Urgell, Catalunya, General, agricultura, ciutat, comarca, economia, la Seu d'Urgell, país, pirineus, política, societat

Coincidint amb el debat parlamentari monogràfic sobre agricultura, volia fer-te a coneixer la inciativa de l’Ajuntament de la Seu d’Urgell per donar valor al sector primari de casa nostra a través de la Fira de Primavera que fa sis anys que celebrem a la ciutat als voltants de Sant Jordi.

La Seu d’Urgell es converteix durant aquest dies de Fira de Primavera en la mostra visible de la feina ben feta per part dels nostres ramaders durant els 365 dies de l’any. Una ciutat que té empeltada en els seus orígens el caràcter rural havia de cercar un espai per exhibir-lo amb tota la seva plenitud. La Fira de Primavera vol ser precisament això i per aquest motiu les associacions ramaderes de la comarca i l’Ajuntament de la Seu d’Urgell vam impulsar-la  l’any 2004.

En un moment ple d’incògnites econòmiques i de profunda transformació social, el sector primari no queda al marge d’aquesta saccejada. Per això crec que com a administració local podem i hem d’ajudar en la promoció de la nostra producció agrària, especialment aquella que aposta per la qualitat com a element diferènciador de productes i territoris. Poca gent coneix que la ciutat de la Seu d’Urgell és l’únic municipi europeu que té tres marques de qualitat alimentària: DOP Formatge de l’Alt Urgell i Cerdanya; DOP Mantega de l’Alt Urgell i Cerdanya i IGP Vedella dels Pirineus. Aquest fet no és pas una casualitat, sinó el resultat de la feina ingent de moltes generacions d’urgellencs i pirinencs que han maldat per mantenir les seves activitats amb molt d’esforç i una bona capacitat d’innovació.

Als ramaders, moltes gràcies per la vostra empenta que també queda pal·lesa en aquesta fira. Als visitants, us desitjo una bona estada a la nostra ciutat i que aquest aparador ens faci a tots plegats una mica més conscients i conseqüents amb la feinada que hi ha al darrera de la nostra alimentació i del manteniment del nostre territori.