Dilluns, 28 de Març

CiU: l'hora del canvi tranquil per Tarragona

El passat dilluns vàrem fer públics els noms dels candidats de Convergència Democràtica de Catalunya per les properes eleccions municipals. Tenint en compte que Unió Democràtica ja havia fet públics els seus candidats, la llista de CiU ja està preparada per anar per feina.

És una llista renovada, però sense estridències. No es tractava d'omplir la llista electoral de noms famosos sinó de persones preparades per gestionar un futur molt complicat i compromeses amb la ciutat per sobre de qualsevol altre ambició.

És una llista que sorgeix de CiU. Les persones que m'acompanyen són en la seva gran majoria militants de Convergència Democràtica de Catalunya i d'Unió Democràtica de Catalunya, per què nosaltres creiem en els nostres partits i no ens fa por posar en evidència que som membres de CiU. No tenim por de les nostres sigles, com sí que els succeeix a altres, que ara intenten fer veure que són uns candidats unipersonals, sorgits del no res polític, sense un balanç de gestió pública desatrós en els darrers quatre anys.

És una llista brillant. Apostem per persones de prestigi reconegut en els seus àmbits professionals. Són tots persones d'un sensibilitat demostrada. Persones que han dedicat el seu temps a lluitar contra l'exclusió social, a promoure l'activitat econòmica, a protegir el Patrimoni de Tarragona, a millorar l'educació dels nostres fills, a impulsar les enitats esportives. Persones que han treballat en el món de la cultura i tenen una presència molt activa en les entitats més representatives de les nostres tradicions.

És una llista tarragonina. Al 100% i sense fisures és una llista de tarragonines i tarragonins de pedra picada. Gent de la nostra ciutat que només vol treballar per una Tarragona millor. Persones que coneixen les dificultats que estant patint milers de tarragonins i tarragonines que han vist com els progressistes del PSC i ERC només feien progressar als seus i s'oblidaven de la immensa majoria de ciutadans i ciutadanes de la nostra ciutat.

És una llista de gent de seny. La meva priortat i la dels meus companys és treballar per Tarragona, proposar polítiques actives per lluitar contra la crisi econòmica, contra l'atur. Per això endegarem tots plegats projectes de ciutat, que necessiten el consens de tots, un consens que només es pot obtenir si qui el proposa és una persona assenyada. Aquest consens que tanta falta fa a Tarragona no l'obtindran partits polítics que fan del sectarisme la seva gran obra de govern. Tarragona necessita ser tarragonina i no socialista o progressista o ecologista.

És un canvi tranquil. Un canvi de persones i d'estil polític per què Tarragona ha canviat i necessita noves idees, nous lideratges i sobre tot nous estils polítics ens els que primi la ciutat per sobre dels interessos d'uns polítics que representen ideologies caducades. És un canvi tranquil per què creiem que cal aprendre del passat per encarar el futur i millorar el present.

 

Dilluns, 21 de març

El corredor necessari

Estem davant un moment històric i hem de tenir clar els nostres horitzons polítics i econòmics. És per això que el corredor del mediterrani és, sens dubte, la infraestructura de més gran abast i importància que tenim plantejada. El Corredor del Mediterrani és un repte de país, i com a tal cal ser defensat per totes les forces polítiques i socials de Catalunya.

Per Tarragona, el Corredor Ferroviari del Mediterrani, és vital. Igual que en el passat ho va ser la Via Augusta, aquest Corredor ha d'esdevenir la principal ruta de creixement econòmic de la nostra ciutat.

Els catalans i les catalanes tenim sobrada experiència a donar-nos de cara amb la dura realitat centrípeta de totes les institucions de l'Estat. No revelo res si dic que la política d'infraestructures ha estat, és i seguirà sent essencialment radial i centralitzadora. L'aposta que el PP i PSOE han fet en els últims vint anys pel model d'Alta Velocitat és evident i inqüestionable: Madrid, Madrid i Madrid. És normal haver rebut en l'últim quart de segle més de 150.000 milions d'euros en ajudes comunitàries i seguir mantenint un vergonyant tram de via única en la principal connexió ferroviària entre Europa i Espanya?

Aquest model i el menyspreu a l'eix Mediterrània només s'entén des d'una visió madrilenya, visió que el PSC ha estat incapaç de capgirar. En el seu moment el govern del PP i conseqüentment el govern del PSOE han consolidat polítiques per a fer de Madrid l'únic pol econòmic de la Península. Les xifres parlen soles. Malgrat sumar el 45% de totes les exportacions espanyoles, l'arc mediterrani només acumula el 26% del capital d'infraestructures.

Tanmateix en els últims mesos hem vist moviments que ens permeten un cert grau d'optimisme. L'aliança amb València i Múrcia i la mobilització de tota la societat civil catalana amb un mateix objectiu obliga el govern espanyol a comprometre's públicament d'una vegada per totes amb el Corredor del Mediterrània.

Però el ministre Blanco ha tornat a liar la troca. Ha venut el blat abans d'estar lligat. Sembla que a Europa no li compren les promeses ni tenen en compte les difícils circumstàncies electorals dels socialistes. Els catalans i el tarragonins en especials ho tenim clar: no n'hi ha prou amb les paraules.

La realitat hores d'ara és que, mentre que València-Madrid ja es pot fer en tren d'alta velocitat i ample internacional, el trajecte Barcelona-València encara s'efectua en 3 hores 30 minuts circulant per importants trams en via única i amb passos a nivell al mig dels nuclis urbans.

Aquesta és la realitat. I per això, CiU treballarà i exigirà al govern del Madrid que el Mediterrani sigui el centre de totes les seves polítiques!

Dimarts, 8 de març de 2011

EL CARA A CARA ÉS NECESSARI

Defugir el debat no és propi de polítics amb coratge. Cal que les propostes que fem, i més en un entor de crisi econòmica com aquest, siguin conegudes per tothom. No val ara escudar-se darrera de grans llistats de promeses, parlar clar i dir la veritat per dolorosa que sigui.

Tots sabem que la crisi econòmica no s'ha gestat a Tarragona i per tant, no és culpa del senyor Ballesteros. Ara bé, ell és responsable de no haver adoptat les mesures necessàries per evitar-ne les conseqüències nefastes que ara patim.

Igual que Zapatero i Montilla, Ballesteros no ha volgut prendre quan calia les decisions oportunes que des de tot arreu es reclamaven. I ara proposa mobilitzacions per reclamar l'activació de projectes paralitzats durant els darrers tres anys mentre manaven els seus companys de partit a Madrid i a Barcelona. Aquesta és la radiografia d'un mateix projecte polític i social esgotat.

I no ens enganyem, les mobilitzacions i la sobtada bel·ligerància de Ballesteros és una tàctica que cal llegir en clau interna del PSC. En clau política barcelonina i no per Tarragona un cop més. Ballesteros té ara com a màxima prioritat el lideratge del socialisme català i per això manipula els interessos de Tarragona, per obtenir una notorietat que ara no té.

Però malgrat l'incompliment flagrant de terminis d'actuació en polítiques de tot tipus que el tripartit ens ha deixat en herència, Convergència i Unió donarà suport a l'Ajuntament a les accions que instin al Govern de la Generalitat a respondre els compromisos del tripartit del Sr Ballesteros, si és que n'hi havia cap de concretat realment.

Com que les mesures a prendre són difícils, creiem que ja és hora de fer la campanya que cal. És per això que estic disposada a mantenir a on vulgui i quan vulgui un debat cara a cara amb el candidat del PSC per a debatre les nostres propostes polítiques, per posar de manifest les nostres diferències i també, per què no, els projectes a on podem treballar plegats.

Dimarts, 1 de març de 2011

LA TARRAGONA QUE NO PROGRESSA

Hi ha una Tarragona que no apareix en els nombrosos pamfletos que ara publiquen per lloar l’acció de l’alcalde Ballesteros. Hi ha una Tarragona que malauradament no serveix per a fer publicitat als senyors del PSC. És la Tarragona que pateix la crisi econòmica i que veu com els seu alcalde es dedica a fer elucubracions sobre el lloc de naixement de les persones, com si això fos rellevant, com si això fos interessant. Hi ha una Tarragona que ha vist com durant quatre anys el nom de la nostre ciutat s’associava a projectes fracassats, per manca de lideratge de l’equip del Ballesteros. Recordem: Capital europea  de la cultura 2016 (encara esperem que l’alcalde demani explicacions i que de pas ens les faci públiques); Pavelló Sant Jordi (ara diuen que exigeixen a la Generalitat que faci el projecte quan el senyor Sabaté no es va preocupar mai); Façana marítima (sis mesos,aquest era el marge que donava el senyor Ballesteros l’any 2007 per a fer realitat el projecte); millores de l’estació de  trens (fa dos anys amenaçava Ballesteros als senyors d’ADIF amb el tancament de l’estació si no es diuen a terme les obres de millora); EOI (mentre a la resta de Catalunya, la Generalitat assumeix el cost de les obres, a Tarragona és l’Ajuntament qui ha de costejar les obres, i això que eren tots dels mateix partit!). Aquest és el llistat de progrés de Ballesteros i els seus.

Ara diran que tot és culpa del Govern de la Generalitat, quan fa dos dies deien que amb el Tripartit Tarragona havia progressat. Amb tant “progrés” el problema és que no saben cap a on volen progressar. Si cap a la dreta o cap a l’esquerra. Sembla que l’únic que tenen clar és retenir , al preu que sigui, el poder. Aquest és l’únic interès real del PSC i de Ballesteros. Si per a fer-ho han de mensyprear al rival, usar terminologia masclista, ocultar la veritat i acusar als demés dels seus propis fracassos, ho fan sense cap problema.

Al final, ens trobem amb un alcalde que s’alegra per haver perdut uns Jocs del Mediterrani del 2013, que un minut abans de conèixer el veredicte, eren el més fabulós que ens podia passar als tarragonins i tarragonines. Per a mi això és progressar cap a l’absurd.  

Dilluns, 31 de gener de 2011

JA TENIM POUM

Aquesta setmana el plenari de l’Ajuntament de Tarragona ha aprovat per unanimitat el POUM. CiU ha votat afirmativament amb la mateixa responsabilitat política que ja va practicar en les dues votacions precedents del Pla General  als anys 2007 i 2008.

Els interessos generals de la ciutat són la nostra prioritat  i la necessitat d’aprovar aquest pla general ha estat sempre per nosaltres la conseqüència necessària d’aquest plantejaments.

Per què ha votat CiU a favor? Per què el POUM que ha estat aprovat continua sent bo, i ho és perquè manté en gran mesura els criteris generals planificats pel govern de CiU i aprovat inicialment el 15 de maig de 2007.

Qualsevol Pla General implica ambició i un cert grau de valentia. La ciutat de Tarragona ha sofert una paràlisi fruit de les traves que el Govern del Tripartit va posar al desenvolupament del procés d’aprovació del Pla General. Unes exigències que no dubtem són ajustades a la legalitat; però que no reconeixien la realitat de la nostra ciutat i del territori que ocupa, així com la realitat econòmica de Tarragona, sempre complexa i sempre un repte per qualsevol urbanista.  

El nostre ha estat un vot afirmatiu amb voluntat absolutament constructiva, tot i que ja hem expressat en diverses ocasions els nostres punts de vista en desacord amb algunes de les modificacions que s’han introduït en els darrers temps.  

Creiem que ara sí que ja podem parlar del POUM de tots, per què tots hem fet un esforç per que sigui realitat. Els grups polítics, els tècnics municipals que han fet una tasca fenomenal i que crec que han de ser els mereixedors de tots els agraïments, i sobre tot les persones que en algun moment es van sentir preocupades per les possibles afectacions del POUM. Cadascuna de la seves històries són mereixedores del més gran dels meus respectes.

Per això i per què crec que les ciutats i les ciutadans ens fem més humans quan sabem assumir els reptes amb responsabilitat, generositat i humilitat, per tot plegat crec que ens podem felicitar. Ja tenim POUM!

Dilluns, 24 de gener de 2011

LES LLEIALTATS PERILLOSES

Durant els darrers dies he estat acusada de deslleial, un epítet que sinceramente no mereixo i que crec que ha arribat l’hora de rebatre. No penso fer-ho aduïnt cap tipus de rao personal, per què  del que és tracta ara és de defensar els interessos de Tarragona, no els de la senyora Victòria Forns. Penso rebatre aquestes acusacions amb arguments puramente objectius de praxis política, o al menys de com jo entenc que mereix ser practicada la política.

Vaig anar a veure al Conseller Recoder com a diputada  i amb la ciutat de Tarragona com a únic objectiu. La necessitat de fer comprendre al nou govern de la Generalitat sobre la importància del Pla General per la nostra ciutat és una deure que tinc claríssim com a diputada i com a Consellera del nostre Ajuntament. Evidentment puc comprendre que els assessors del senyor Ballesteros es possessin nerviosos i puc entendre que els nervis els juguin males passades. Ells no poden acceptar que la cap de l’oposició municipal actuii en favor de la ciutat i no dels seus interessos electorals. Defensar Tarragona no és electoralisme, és responsabilitat i és coherència. Penso fer-ho els agradi o no, penso fer-ho surti o no a la foto i evidentment sense necessitat de que em donin lliçons de lleialtat els que només saben criticar per criticar.

Em preocupen molt més les darreres informacions aparegudes sobre l’emplaçament dels magatzems IKEA. Convergència i Unió va promoure una moció en el plenari municipal per donar suport a les gestions que realitzava l’alcalde Ballesteros per portar a Tarragona la marca sueca. Continuo oferint el suport total i sense fisures al nostre alcalde per aconseguir que no es malmenti el projecte IKEA a Tarragona. Un cop més la nostra lleialtat com a grup polític s’expressa sense ambigüetats. Si les darreres informacions són correctes –això és que la ciutat veïna està presentat un projecte seriós per obtenir la instal·lació d’IKEA en el seu terme municipal- ara més que mai, Ballesteros i els seus assessors han de saber que els farem costat i treballarem allà a on calgui per Tarragona. Les lleialtats perilloses són les que tenen a veure amb obscurs interessos, però d’aquestes jo no en vull saber res. Les meves lleialtats i les de Convergència i Unió són amb Tarragona i només amb Tarragona.

 

Dilluns, 5 de gener de 2011

2011: ANY DEL CANVI A TARRAGONA

És inecessari i numerar els reptes que tenim com a ciutat, per què crec que tots els tarragonins i tarragonines els coneixem prou bé, però no està de més dir que comencem un any que ha de transformar la nostra ciutat. Tarragona ja no pot esperar més temps ni perdre més oportunitats. 2011 és l’any del canvi d’actitud. Prou de fer del passat excusa del present.

El nou govern de la Generalitat ja s’ha posat a treballar. Els nous consellers i conselleres tenen unes trajectòries brillants. Incomprensiblement algú els crítica. Aquest algú prefereix escollir les persones segons les amistats, enlloc de valorar les seves qualitats professionals. Sincerament crec que el nou govern de la Generalitat recupera pels catalans i catalanes un alt nivell d’autoestima, i no cal dir que ens feia molta falta. Els governs del tripartit ens han deixat esgotats. Ara ens cal recuperar la capacitat de creure en nosaltres mateixos.

Si Catalunya patia una crisi d’autoestima, a Tarragona aquesta crisi es veu reforçada per una manca total i absoluta de lideratge. Tant se val si al govern tripartit hi eren presents molts consellers fills de les nostres comarques, el govern del Tripartit no ha fet res per Tarragona amb la complicitat d’un equip de govern segrestat per les estratègies de partit. Ballesteros ha estat un alcade absent i perdut fins que la nit del 28 de novembre va poder respirar tranquil. Amb l’aclaparadora victòria de CiU ara ja té a qui carregar totes les culpes. Mentre manvaven els seus, ell callava. Mentre manaven els seus, es va aprovar la llei de vegueries i Ballesteros no va dir res. Mentre manaven els seus, Ballesteros ha vist com els projectes es retrassaven, el POUM quedava encallat en els despatxos de les conselleries dels seus amics. Mentre manaven els seus, ningú l’escoltava. Ara, en canvi, quan just fa una setmana que els consellers de CiU han pres possessió, Ballesteros ja els demana explicacions!!

Tarragona es mereix molt més. Ens cal un canvi d’estil polític, ens calen noves propostes i sobre tot ens cal responsabiltat. Ens cal un nou projecte de ciutat que lideri Tarragona. Hem de treballar per complir les promeses que fem als postres ciutadans i saber dir la veritat. Aquest any tindrem l’oportunitat de fer canviar les coses, i no la podem perdre. 2011: any de canvi per Tarragona.

Dilluns, 20 de desembre de 2010

LA CATIFA VERMELLA

És el gran moment de les estrenes del cinema, dels Òscars, de les ocasions més memorables… El que no m'esperava és que la catifa del Parlament de Catalunya fos d'aquest color tan intens. Però en trepitjar-la per primer cop el passat dijous dia 16 no vaig tenir cap dèria cinematogràfica. Els primers que em va venir al cap van ser els amics i la família. Els amics que m'han donat suport en les decisions vitals que m'han dut a ser parlamentària, i la família que m'ho ha donat tot. El Joan i el pare, no sé si per aquest ordre, però... tant se val. Aquest és un moment d'emocions molt i molt intenses... Amb el primer vaig poder parlar per telèfon i dir-li allò que havia sentit, amb el segon hi parlo constantment. El pare, que va morir fa gairebé tres anys, és una font constant d'inspiració per a mi.

"Gràcies Joan". Això va ser el primer que vaig pensar, perquè en una carrera política com la meva, un xic heterodoxa, cal ser molt conscient de quina o quines han estat les persones que t'ha donat les oportunitats que han transformat la teva vida i que ha confiat en tu. I per a mi, sens dubte, una d’aquestes persones és el Joan.

Però les emocions no van fer més que començar... Al final de les votacions tots vam poder veure a l’elecció de la Dolors Batalla com secretària quarta de la mesa del Parlament. La Dolors és un referent com a alcaldessa i com a dona compromesa amb una idea de país, que comparteixo plenament. Una política del territori que té els peus al Parlament i el cor a les nostres terres.

I per acabar, el discurs de la nova presidenta del Parlament, la Núria de Gispert... suposaria l’esclat final. Un discurs en clau femenina però adreçat a tothom. Una reivindicació de la nostra lluita sense matisos i, sobre tot, una declaració d'intencions sobre el que ella, i crec que tots, esperem de la nova legislatura: esforç, responsabilitat, coherència i cohesió.

La sessió solemne va acabar amb el so d'una mena de sirena que la tradició vol que anunciï la sortida del President de la Generalitat de l‘hemicicle. José Montilla baixava l'escala d'honor del Parlament tot sol, només acompanyat pel seu escorta. Era el retrat d'una solitud consumida i, per molt em pesi, merescuda.

Un dia gran amb les emocions, a flor de pell...

Dilluns, 13 de desembre de 2010

S'EQUIVOCAVEN... 

“Amb el Tripartit Tarragona guanya”. Tranquils. No és un error i tampoc he tingut un lapsus. Amb aquest titular, Josep Fèlix Ballesteros es va fotografiar al peu de les escales mecàniques del Palau de Congressos, per reivindicar l’obra del Tripartit a Tarragona. Tan cofoi estava l’alcalde que va enviar la fotografia acompanyada d’un pamfleto propagandístic de les polítiques del Tripartit a centenars de llars tarragonines.

Passades algunes setmanes , el titular no s’aguanta per enlloc, per que els primers que reneguen del Tripartit són els propis socialistes. Llavors en què quedem: Tarragona ha avançat o no amb el Tripartit? Evidentment que no, però ja és ben trist que el que deien en campanya electoral sigui desmentit per ells mateixos 24 hores desprès.

Hem assistit els darrers dies a l’escenificació d’una derrota sense matisos dels partits que conformaven el govern del Tripartit. I ara assistim, com qui presencia una representació teatral, al ball de les “dagues dialèctiques” que volen d’un costat a l’altre a la recerca de culpables. Ara tots s’afanyen per trobar un culpable. Els del PSC diuen que és en Zapatero i el seu “govern amic” el responsable i culpable de tots els mals de Catalunya dels darrers set anys, i de pas, carreguen contra CiU que ja val la pena començar a penjar totes les culpes al nou govern de la Generalitat, tot i que encara no ha pres possessió ni coneixem la seva composició. Tant se val...Els d’Esquerra Republicana, en una afany per fer del deu Saturn un angelet, s’acusen els uns als altres. I Iniciativa viu en el país de Bàbia.

L’únic que els importa és el seu micromón, la seva futura posició en el taules d’una partida d’escacs que només els importa a ells. En realitat tots fan una professió d’irresponsabilitat fenomenal.

Catalunya necessita un govern fort i responsable, i per això ha esborrat del mapa polític al Tripartit. Ara és el moment de que a Tarragona les coses canviïn. És el moment d’assumir els reptes, de treballar per la ciutat i no exclusivament pel partit. Si volem avançar de debò ens calen noves polítiques i nous compromisos. Està clar que els qui fa dos dies defensaven el Tripartit s’equivocaven. S’han equivocat durant gairebé tres anys, i no ho volen reconèixer.


Dilluns, 6 de desembre de 2010

LA VICTÒRIA I LA DESFETA...

Cadascú fa la digestió com pot. Els que ens ha tocat, al llarg de la vida, viure experiències de tots colors sabem que se’ns jutjarà sempre per com reaccionem en els moment decisius. Hi ha un quadre d’en Velázquez que sempre m’ha emocionat molt. Es tracta de la “Rendición de Breda” o el “Cuadro de la lanzas”. En ell es veu com Álvaro de Spínola recull les claus de la ciutat holandesa de Breda, un cop conquerida pel “Tercios de Flandes”. El gest de generositat i d’humilitat del vencedor cap a qui acaba de perdre la batalla és d’una dignitat immensa. Cada cop que he pogut anar al Museu del Prado de Madrid, m’he quedat encisada davant de l’escena. Sincerament crec que és així com cal celebrar les victòries. I crec que és així com ho hem fet desprès del 28 de novembre la gent de Convergència i Unió. Ara no és hora de fer grans festes, el país no està per grans teatres, ara és el moment de la responsabilitat.

També cal estar a l’alçada de les circumstàncies quan la realitat et dona l’esquena. I per desgràcia, no tothom ho sap fer.  Tarragona necessita, ara més que mai, de la col·laboració de tothom, de la complicitat i de la superació de les “batalletes de campanars”. Però la realitat que veiem no ens dona moltes esperances. El que veiem a l’Ajuntament de Tarragona és un equip de govern que està nerviós i desorientat.  Enlloc de digerir la desfeta es dedica a menysprear als que hem guanyat...ens acusen d’inexperts... de no ser capaços d’entendre res...un equip de govern que davant de l’evidència de la gestió absolutament nefasta del Tripartit,  una gestió que ha rebut a les urnes un suspens majoritari i rotund, s’estavella contra les roques de la contumàcia. Enlloc de escoltar la veu de la ciutat, es dediquen a cridar contra tothom. Enlloc d’assumir la responsabilitat, es dediquen a fer culpables de tots els mals als demés. Què absurd! 

Crec que a Tarragona podem i volem canviar. Podem i volem aixecar la nostra ciutat de la paràlisi en la que es troba. Podem i volem recuperar el lideratge que ens han volgut manllevar. En definitiva, podem i volem, recuperar l’orgull de ser tarragonins i tarragonines. Per la Tarragona del futur, nosaltres podem i volem. Qui vulgui perdre el temps en acusacions té molt clar a on anar; qui vulgui treballar amb il·lusió pel futur de Tarragona sap que a CiU ens trobarà sempre.

 

Dilluns, 29 de novembre de 2010

PER CIU, TARRAGONA ÉS CAPITAL

 Diumenge a la tarda. Són les 20.00 exactes i sóc al cotxe amb els companys. Acabem de visitar el darrer col·legi electoral que ens quedava a la llista: el col·legi del Miracle. La ràdio del cotxe a tot volum anuncia els resultats: la victòria de CiU és aclaparadora a tota Catalunya i a Tarragona. Tots quatre ens quedem en silenci, durant uns segons les paraules no ens arriben a la boca, fins que algú diu: “felicitats Victòria, ja ets diputada”. Llavors m’adono del què acabem d’aconseguir. De la responsabilitat de Convergència i Unió i de l’enorme tasca que tenim pel davant. Evidentment em venen al cap molts records i no puc estar-me de sentir una profunda i immensa emoció.  Els primer minuts com a diputada electe els passo rient i plorant alhora. Les emocions  també formen una part substancial del què som com a polítics.

I ara què? Ara toca treballar, toca responsabiltiat, toca projecte, toca il·lusió, toca compromís, toca Catalunya. L’ordre d’enumeració no altera el què vull dir. El que és segur és que ara és l’hora de tots. La victòria de CiU no ens pertany només als homes i dones que hem apostat per l’Artur Mas com a President de Catalunya. És cert que quan el país necessita un govern responsable la resposta és i ha estat massiva: CiU. Però el que també és cert és que l’exigència moral i ètica que va sortir de les urnes del 28N obliga a tots per igual. A tots i cadascun de nosaltres, ara ens toca donar el millor de nosaltres. La famosa frasse d’en John Fitzgerald Kennedy ho explicar millor que jo “no et demanis què pot fer el teu país per tu, deman’t què pots fer tu pel teu país”.

I Tarragona? Doncs Tarragona  ha votat pel canvi. Ha votat per CiU de forma inqüestionable. Tarragona ha escombrat al Tripartit i ara cal ser conseqüent amb el què s’ha dit durant la campanya. Nosaltres treballarem per Tarragona i no posarem per davant els interessos del partit. Per la gent de CiU de Tarragona no ha existit mai el dubte: Tarragona, primer. I mentre alguns diuen que “Amb el Tripartit, Tarragona avança”, nosaltres responem amb responsabiltat i diem que Tarragona, amb CiU, tornarà a recuperar la il·lusió de ser capital i tornarem a lluitar per que la nostre ciutat recuperi un futur que el Tripartit havia truncat.

Dilluns, 22 de novembre de 2010

EL DIUMENGE DIA 28 CAL VOTAR PER TARRAGONA!

El passat divendres el Grup Municipal de CiU es va reunir amb totes les associacions de veïns de Tarragona, i amb els representants de les Cases regionals per debatre amb ells la situació de la nostra ciutat. En totes les converses una constant es repetia: projectes inacabats, esperances frustrades per promeses truncades.

El govern Ballesteros no ha sabut o no ha volgut acabar projectes que estaven ja encarrilats pel govern de CiU. Projectes que es van trobar sobre la taula quan varen arribar al consistori l’any 2007. Hi ha exemples greus, com ara el Camp del Nàstic a Campclar, d’altres que afecten directament als veïns, com podria ser l’arranjament de la Plaça Primer de Maig, i d’altres que impedeixen directament el desenvolupament efectiu de la ciutat, com són les obres del Mercat Central o l’acabament de la remodelació del Teatre Tarragona, l’EOI, el complex Sant Jordi o el POUM. La llista és llarga i feixuga, i cada cop pesa més en l’esperit del tarragonins i tarragonines que veuen com el seu alcalde encara és felicita pel desastre del seu govern.

Per què? Com és possible que en quatre anys no ha estat possible que el govern Ballesteros hagi pogut liderar cap projecte? Per manca total i absoluta de projecte de ciutat. L’únic que els ha interessat, tant al PSC com a ERC, era apropiar-se dels èxits dels altres. L’únic que han fet durant quatre anys és oposició a l’oposició. Han paralitzat projectes per “aportar” el seu “segell personal”, i el resultat ha estat que o bé s’han avortat els projectes, com és el cas de la Façana Marítima, o bé no s’han finalitzat en ja gairebé quatre anys. I tot per una simple qüestió de voler “reinventar la roda”. No es pot paralitzar tota l’acció de govern anterior per una estratègia d’interès propi. Han anteposat els interessos dels seus partits als interessos de Tarragona. 

Jo, si els tarragonins em donen la confiança per ser alcaldessa, lideraré els projectes que em trobi i convidaré a l’oposició a celebra-ho. Però el que no faré mai és paralitzar un projecte que benefici a la ciutat per un interès de partit. Això no ho faré mai!. I sobretot, tindré la valentia per proposar un projecte de ciutat que ens faci recuperar la il·lusió i l’autoestima. No podem dubtar cada quatre anys sobre quina ciutat volem. Per Tarragona, CiU ja fa molt de temps que té un projecte engrescador. Un projecte a on cabem tots a on tots ens trobarem representants. Mentre els altre pengen cartells en edificis que cauen, nosaltres treballem per la Tarragona del futur i amb futur. Una Tarragona millor és possible. Aneu a votar el proper diumenge i, feu-lo amb Tarragona al cap, al cor i a la butlleta!

Dilluns, 15 de novembre de 2010

NO TOTS ELS POLÍTICS SOM IGUALS

Aquestes són les meves primeres eleccions al Parlament de Catalunya i estic vivint l’experiència amb molta intensitat. Com molts altres catalans , deixant a banda les ideologies i les polítiques de partit, jo també tinc la sensació de que ens trobem davant d’un moment decisiu de la nostra història. Un moment de canvi, sí, un moment definitori del nostre futur per generacions. Les properes eleccions ens juguen molt més que la supervivència dels polítics del Tripartit o les aspiracions legítimes de CiU, el que ens juguem és el model de país, el model de convivència i el model de futur que volem per els nosaltres mateixos i per els nostres fills. No és ara el moment de “passar de tot” o de proclamar que “no cal anar a votar per què tots són iguals”. Mai el vots dels catalans ha estat més necessari, per què ara més que mai està clar que no tots som iguals. Els polítics no som perfectes, però tampoc som iguals. Voler posar-nos a tots en el mateix sac només beneficia als populistes i als dogmàtics, que paradoxalment, sí que són tots iguals, ja siguin de dretes o d’esquerres. Per això cal votar i decidir, i no deixar que altres ho facin per tu.

Aquesta setmana hem vist com desembarcaven per Tarragona peixos grossos. d’aquells que arriben amb l’AVE de les 12.00 i se'n van amb l’AVE de les 14.00. Peixos grossos que es fan una foto amb els líders locals que gràcies a això sortiran uns segons en les cadenes de televisió cofois i contents. Tot per dues hores de Rubalcaba o de Rajoy. És clar que no tots són iguals. Rubalcaba no té ni idea dels projectes perduts de Tarragona, ni de la seva Façana Marítima que no ha avançat un mil·límetre, o del Museu Nacional Arqueològic que no es traspassa paralitzant un dels aspectes més importants pel futur de la nostra ciutat. Rubalcaba no sap on és Tarragona. I al senyor Rajoy millor no preguntar-li res, per què el seu interès per Catalunya el sabem tots. Per això cal anar a votar. Per decidir per un govern que conegui cada pedra i cada racó del nostre territori. Cada carretera pendent, cada hospital per millorar. Un govern que governi des de Fores a Barcelona, d’Ulldecona al Cap de Creus. Ara ens cal un govern que torni a sentir Catalunya.

Dilluns, 8 de novembre de 2010

POSAR FRE A L’AMIGUISME

Hi ha dies que Morfeu et juga una mala passada. Llavors les nits es transformen en hores llargues de vetlla. Em miro uns apunts que he escrit aquests dies i que crec que han d’ajudar-me a explicar millor què vull per Tarragona. Les notes diuen:  “Reptes i projectes. Una cosa va de la mà de l’altre. Aquest és el nostre discurs. Tarragona no pot continuar perdent el temps. El nostre objectiu com a polítics de CiU ha de ser el de fer unes administracions que estiguin a l'alçada del que ens demana la gent: eficàcia, bon servei i transparència. Volem una administració capacitada per donar servei a aquesta societat tan exigent i que pugui donar respostes. Som molt conscients que estem gestionant uns recursos que són dels ciutadans i que per tant ho hem de fer bé. A Tarragona hem de treballar per transformar la nostra administració. Els reptes és ser innovadors i eficients en la gestió pública i transparents amb la ciutadania”.

Sens dubte aquest serà un dels meus primers compromisos: acabar amb l’ús de l’Ajuntament com agència de col·locació dels amics, com caixa de pagament dels favors polítics. Són necessaris a Tarragona quasi 200 càrrecs de confiança? Qui els fiscalitza la feina? On és la transparència? L’Ajuntament del Sr.Ballesteros ha comés l’error de creure que es pot fer una cosa i predicar una altre de ben diferent. El cost econòmic de la seva mala gestió la paguen els tarragonins. És evident que la irresponsabilitat en matèria de contractacions dels “amics”del PSC i ERC és un exemple clar i rotund del que no s’ha de fer.  Tarragona necessita el govern dels millors gestors, no dels millors amics.

 

Diumenge, 7 de novembre de 2010

PRIMER POST DEL BLOG

No he hagut de pensar-ho massa… volia trobar un espai a on compartir els meus pensaments i les meves reflexions. Primer,  per què no ens enganyem, ens coneixem poc, i segon per què voldria que la persona no fos aliena a la política. M’explico. No entenc com algú pot pensar que el comportament personal, els valors i les experiències no t’influeixen en les teves actuacions com a polític. Per a mi no hi ha barrera. Simplificant-ho molt, la Victòria professora de la URV no és diferent de la Victòria que vol ser alcaldessa de Tarragona o la que es mira, amb il·lusió a voltes i amb preocupació altres, el futur de la seva filla.

El bloc de la Victòria també vol recollir el camí que ens ha de portar fins el 22 de maig del 2011. Un camí que ja sé que no serà senzill, però que estic segura serà apassionant i emocionant i del que penso fer un recull íntim per tots vosaltres.

Accepto tots els comentaris que vulgueu, només us demano que, amb discrepàncies o sense, entre tots construïm un diàleg  que sigui profitós. Només des del debat seré podrem ser realment útils.

Benvinguts doncs a la victòria (la minúscula no és un error)!