Benvolguts/des
El concurs ha finalitzat. A partir d'ara el jurat analitzarà tots els relats per triar els millors. Tan aviat com es tinguin els finalistes actualitzarem el web amb tota la informació relativa als mateixos i a l'acte de lliurament de premis.
Moltes gràcies a tots per participar!
Ficcions |
| Últims relats publicats: |
| m2e | |
Doncs bé, aquella desició que havien plantejat no els hi va servir de res, perquè era innevitable no parlar-se. A en Roger també li havien anat malament les notes, però a ell tant li feia.
Era algo impossible, fos d'on fos sempre hi havia algo a la seva relació que era un empediment. La Laura a més tenia alguns problemes a casa i gens li era fàcil. Ella |
| Llegir més ... |
| Capítol IV | Relats |
Comenta (0) |
|
| Sheila i Elena | |
Després de plantejar-me moltes qüestions m'ho vaig repensar molt i havia arribar a la conclusió que havia de saber alguna d’ell. Vaig anar cap a l’hospital i amb el cor a la mà vaig preguntar per ell. Ja feia un mes que l’havien operat i jo no tenia cap notícia del seu estat de salut el qual m’ocasionava un immens negit incalculable. A |
| Llegir més ... |
| Capítol IV | Relats |
Comenta (0) |
|
| blaucel | |
A vegades els sons es panseixen, es dissipen i deixen d’existir per formar part d’un simple i melancòlic record.
No ho sabia, no s’havia que els meus pares s’estaven separant, poc abans que ell moris. No sabia que l’Alex no va aparèixer a la meva vida per una mera casualitat, i no s’havia que la meva vida, poc després, |
| Llegir més ... |
| Capítol IV | Relats |
Comenta (0) |
|
| Evii | |
Vaig arribar a l’edifici. Era una fàbrica antiga abandonada amb les parets i el sostre trencats. Tenia una escala trencada que pujava fins a una porta, la qual estava tancada amb dues grans làmines de fusta, impedint que es pogués obrir. El sostre estava mig caigut cap a la dreta, però encara tapava una part de la sala.
Vaig rodejar l’edifici, per mirar per |
| Llegir més ... |
| Capítol IV | Relats |
Comenta (0) |
|
| Déu-n'hi-dó! | |
| Després de setmana santa vaig centrar-me encara més en els estudis. No volia acabar com la Marina. Des que va marxar estava sola a l’habitació, però gracies a això passava moltes nits amb l’Àlex. Cada cop li anava donant més i més confiança. Havia perdut molt de pes des que la Marina va marxar. Finalment vaig decidir dir-ho a l’Àlex. Sabia que s’ho prendria malament, que s’enfadaria i em renyaria, al cap i a la fí, ell |
| Llegir més ... |
| Capítol IV | Relats |
Comenta (0) |
|
| SariiChan | |
|
|
| Capítol IV | Relats |
Comenta (0) |
|
| els alahasta | |
| Mentre tots lluitaven en el camp de batalla, en Pol va aconseguir arribar a dalt de la torre on es trobava el dictador, aquest intentava matar a les criatures que anaven contra el seu exèrcit. L’Alahasta va notar la presència d’en Pol i li va llançar un atac que va sorgir d’una mena de bastó que sempre portava amb ell, afortunadament en Pol va esquivar l’atac i va fugir de la torre corrent quan es va adonar que el bastó |
| Llegir més ... |
| Capítol IV | Relats |
Comenta (0) |
|
| VAR | |
| Després de partir cap el present ens adonàrem de què hauríem de pensar alguna forma de convèncer a aquella gent sobre els perills que tenia construir la màquina reductora de la intensitat dels rajos solars sobre la Terra i les persones. A n'en Lluc se li varen ocórrer moltes bones idees però cap era suficient per convèncer-los, així que continuarem |
| Llegir més ... |
| Capítol IV | Relats |
Comenta (0) |
|
| Puxi's | |
| M’entres li explicava tot allò que hem va passar, notava com ell m’escoltava, com en ell li importava com estava. Jo anava plorant i hem vaig sentir molt bé quan m’entres li explicava tot el que havia passat, ell m’agafava de la ma i hem deia que m’oblides d’ ell que ell no m’estimava .
- Júlia, fes-me cas. La veritat que, les vegades que veiem el poc estona que parlem, per mi son únics, i et vull dir que ell no |
| Llegir més ... |
| Capítol IV | Relats |
Comenta (0) |
|
| 476 | |
Capitol 4
D’ara endavant l’Oriol trucava dia a dia a la seva família, alguns dies trucava a la mare, altres al pare, altres als tiets s’ho anava combinant. Des de que a Japó va veure el seu estimat cosí no feia res més que pensar amb la seva família. L’Oriol li va explicar algunes coses de Menorca a la Zungitan, ella al•lucinava, perquè |
| Llegir més ... |
| Capítol IV | Relats |
Comenta (3) |
|
| Veure tots els capítols publicats |
