Girona: el canvi et truca a la porta

maig 5, 2011

Aquesta mitjanit que ve comença la campanya electoral municipal, per bé que ja fa temps que vivim immersos en una precampanya molt intensa. Espero no haver-vos cansat i us asseguro que això s’acaba en quinze dies…  Han passat tot just quatre anys d’ençà de la primera vegada que em vaig presentar i aquesta és la meva segona campanya electoral municipal. En aquest període les nostres vides han canviat. La crisi ha irromput amb força a les nostres llars i tot just ara tenim un govern a la Generalitat que s’adona de la gravetat de la situació i actua amb responsabilitat. En aquests quatre anys hi ha hagut molta alegria i lleugeresa pressupostària, molt malbaratament de diner públic. En aquests quatre anys s’han iniciat les obres del TAV a Girona, però amb greus mancances de comunicació, informació i diàleg amb els ciutadans i comerciants, i sobretot sense que des de l’Ajuntament s’hagi volgut despertar un veritable debat de ciutat sobre les conseqüències de tot plegat i sobre la posició gironina. No interessava, perquè calia protegir els governs amics de Barcelona i Madrid…

En aquests quatre anys també m’han passat coses a nivell personal i familiar. La campanya de fa quatre anys la vaig encarar amb la meva dona embarassada de la primera filla, i ara ja en tinc dues. La petita justament avui fa un any i mig. Un altre cap de llista d’aquesta campanya electoral, en Jordi Navarro (CUP), es troba en una situació semblant i sovint parlem de les dificultats que representa combinar-ho tot plegat. En aquest sentit, és una situació nova per a mi.

Han canviat moltes coses menys una: l’Ajuntament de Girona. Ben al contrari, ha continuat tocat per l’ensopiment i la son a les orelles que ens ha provocat greus perjudicis a tots els gironins. La factura pels errors comesos pel tripartit (xalet Tarrús, Pallol, Domeny, aparcament de Santa Caterina,el niu, el pavelló, els “processos participatius”, l’encariment del pla de barris, l’oficina de turisme…) es deu en gran part a aquesta cultura de creure que la ciutat ho aguanta tot, perquè el PSC sempre ha fet i desfet a voluntat. Això també està canviant.

Girona necessita un canvi. Ho sap tothom i és profecia, que diria Foix. La ciutat no pot permetre’s que es perdin més oportunitats, i un nou tripartit municipal liderat pels que porten 32 anys manant ens acabaria d’enfonsar en la somnolència que ha presidit aquest període que s’acaba.

Per això des d’avui i amb tota convicció trucarem a la porta dels gironins i les gironines per convidar-los a concedir una oportunitat al canvi, que es passin al canvi. Les opcions són dues: a 36 anys de govern dels mateixos, o 4 anys d’un govern nou, amb noves maneres i nous horitzons.

Publicat a: General