CIU no té programa!!

Hem acabat una setmana amb poques notícies que hagin sortit de l’ajuntament,si però que n’hem tingut de caràcter més polític, com el debat a la TV de Mataró sobre el planejament urbanístic amb la participació de representants de cada grup municipal. Un debat que, més enllà de les discrepàncies sobre el seu contingut, es va tornar a evidenciar la voluntat de diàleg per part dels representants dels grups del govern municipal.

L’altra va ser la presentació de la candidatura convergent, en aquesta presentació, jo no hi vaig poder anar, només se que van estar acompanyats per Felip Puig, personatge del qual no recordem amb alegria el seu pas per l’Ajuntament d’Argentona com a assessor urbanístic. En aquella època es van prendre algunes decisions que costaran molts calers a les nostres butxaques... Tret d’això, i encuriosit per saber qui més hi haurà en la seva llista, he entrat al seu espai web, i tampoc, l’última notícia està més que caducada (no tant pel temps que fa, que déu-n’hi-dó, sinó pel mateix contingut) igual que la llista que hi apareix. Avorrit, he clicat a l’opció de “baixa’t el programa” i ... m’ho temia, NO EN TENEN!!

Al mateix dia, i quasi a la mateixa hora, Argentona es preparava per gaudir dels actes de carnaval, correfoc per acompanyar l’arribada del rei carnestoltes i el seu temut pregó i un bon ball per fer passar el fred que no va fer.

Per altra banda, la setmana que comença, s’inicia amb una nova reunió del Consell Assessor del POUM, i el dimecres, ens visiten representants polítics i tècnics de les ciutats franceses de Pezenas i Girousens amb els quals estem parlant de futures col·laboracions amb el Museu del Càntir en el marc de l’euroregió.

...o això no és diàleg?

Aquesta setmana hi ha hagut un parell de reunions que crec que han estat molt interessants: la primera amb tots els grups de l’oposició per parlar de Can Doro, i la segona la primera sessió del Consell Assessor del POUM. Dos temes calents que el govern municipal podria obviar i que, tot el contrari, estem afrontant apostant pel diàleg.
Que hi hagi diàleg no garanteix que hi hagi acords, però per que hi hagi acords, necessàriament cal dialogar, i en aquest punt és on estem.
Pel que fa a Can Doro crec sincerament que tenim molt poc marge per a maniobrar, parteixo de la base que a mi la proposta actual em sembla bé, està molt elaborada i pensada, resol problemes i l’impacte visual, que és del que es tracta, és assumible, Així la proposta d’aparcament, més plaça, més centre cívic, més locals comercials, més font accessible, més 16 habitatges a cost cero per Argentona, em satisfà plenament. Qualsevol nova proposta que es faci haurà de contenir tots els ingredients acabats d’esmentar amb el mateix cost, aquest és el repte de l’acord.
Pel que fa al POUM, aquí el marge és diferent, tot i que hi ha alguns elements bastant inamovibles, i ho són no per caprici sinó per que s’hi ha arribat després d’un procés de meditació molt profund, només variable si es demostra que a les conclusions que s’ha arribat són errònies. Aquí demano coratge, que el procés de diàleg i de reflexió en veu alta contingui les dosis de responsabilitat per poder prendre decisions que ens ajudin a dibuixar un futur coherent, i que el preu que es pugui pagar no es calculi en base de la immediatesa sinó en la rendibilitat de futur (està clar que no parlo de preu econòmic).
En qualsevol cas hem començat a caminar, tal com vam anunciar en el ple de nomenament de la nova alcaldessa, pel camí de l’acord. Ja no si val continuar posant en dubte la nostra voluntat.

Després del ple

Ahir vam celebrar el ple ordinari (-4) d’aquest mandat, on més enllà dels temes de tramitació hi van haver tres temes de més calat. El primer, fruit d’una moció de tres grups de l’oposició, demanava la creació d’una comissió tècnica formada per tots els partits polítics i la plataforma, per dictaminar si hi ha cap possibilitat de modificar el projecte urbanístic de Can Doro. El govern la volíem votar en contra però no va caler, finalment es va deixar damunt de la taula en espera dels esdeveniments futurs, aquests esdeveniments són les reunions que ja s’estan fent amb la plataforma, i que a partir de la propera setmana es faran també amb els grups de l’oposició. Ens vam posar d’acord i es va prendre la decisió més coherent, bé, la més coherent hagués estat la seva retirada per que si el fruit de les properes reunions és que no ens posem d’acord, no tindrà cap sentit posar a votació una moció la demanda de la qual hagi fracassat!!

L’altre tema a destacar, va ser una segona moció, en aquest cas la presentada en solitari per l’inefable Félix Rosa. Una argumentació desordenada i esperpèntica que traspuava més ganes de fer sang que de voler arreglar alguna cosa. Va acusar al govern de quasi totes les tipologies de delictes que es poden cometre en una administració pública: informació privilegiada, tràfic d’influències, prevaricació, etc... tot en un redactat de poc més de 10 línies!! La seva pretensió era la de denunciar públicament unes suposades irregularitats, fruit d’una també suposada investigació al millor estil Perry Mason. Això seria correcte si hagués esgotat totes les vies, o s’hagués documentat correctament, però agafar dades aïllades sense consultar el seu origen ni demanar assessorament i voler fer-les públiques sense xarxa, té el risc de fer un ridícul monumental, com crec que passarà quan demani les disculpes a les persones que va acusar i als ciutadans després de tot el que va arribar a dir.

Em sembla més honesta la política de les idees que la política de l’espectacle.
El tercer tema tractat va tenir unes connotacions diferents. El debat es va concentrar entre les cadires del públic. Un sector dels veïns de Can Cabot va demanar prendre la paraula per llegir una sentència exculpatòria sobre un tema econòmic referent a la gestió de la urbanització, un tema que ja va consumir bastanta estona en un ple passat. Els altres sectors de veïns de la urbanització presents en el ple també van intervenir, i de totes les intervencions, la primera constatació és la fractura social que viu el veïnat, i la segona, també constatada ahir, és la responsabilitat que hi tenen els grups municipals de l’oposició, tots, en més o menys mesura van ser esmentats durant aquest agre debat.