És el creixement, estúpid!

Permeteu-me començar aquest escrit disculpant-me per haver manllevat, i a més adaptat a les meves necessitats, el ja vell eslògan que Clinton va utilitzar a la campanya que el va dur a la Casa Blanca.

La setmana passada es va cloure el debat del consell Assessor del POUM, i al meu entendre va acabar de la pitjor manera possible: cuinat a la millor manera de Tots per Argentona, és a dir disfressant les conclusions del procés participatiu tot afavorint les tesis de l’actual govern, i amagant l’essencial de qualsevol discussió de planejament urbanístic: determinar quin creixement té Argentona i quin tindrà a mig termini.

El creixement n’és la pedra angular i el que dóna sentit a planejar urbanísticament, si no planegem pensant en el futur creixement de la vila, per què planegem?

Sense aquesta dada és molt fàcil arribar a la conclusió que, per exemple, no s’ha d’edificar al camp de futbol, per que és una decisió sense compromís. Si ens pregunten: Voleu que s’edifiqui al camp de futbol? Jo sóc el primer en dir que no, per que en realitat m’estan preguntant si m’agrada o no. Ben diferent és dir ...ha de situar sobre el plànol de la vila 1000 nous habitatges. Com ho faria?

Aquest és el veritable debat, i això és el que s’ha amagat, per que la pregunta anterior sobre el camp de futbol, hauria d’anar acompanyada d’una segona pregunta: ...si heu contestat que no voleu edificar al camp de futbol, on creieu que cal edificar?

Les respostes d’aquesta nova pregunta, ens mostrarien la veritable ideologia dels que amaguen el debat, i per exemple, no crec que poguessin defensar amb la mateixa força que ho fan ara que cal preservar el marge esquerra, o altres espais de la vila molt sensibles, que jo sí que vull preservar!!

Joc de “trileros”

El dilluns passat vam tenir el primer ple d’aquest mandat, un ple que és molt de tràmit, bàsicament serveix per oficialitzar els càrrecs i determinar les remuneracions econòmiques dels regidors i regidores. En aquest darrer punt, que tradicionalment està envoltat de polèmica, aquest any, també.

Aquest govern que s’ha omplert la boca fins a la sacietat de dir que buscarà el consens, que parlarà amb tothom, i que governarà per a tothom, i que serà diferent, va aconseguir que en una de les primeres votacions d’aquest mandat es reproduís el que tant han criticat: el nou contra vuit.

Així doncs, en el debat sobre les retribucions dels polítics el govern es va quedar sol, cap altra grup els hi vam donar suport, cosa lògica tenint en compte com ho han fet.

Com ho han fet?

Primer de tot sense parlar amb ningú, sense proposar cap pacte ni acord a ningú més: ells sols han decidit. Que poc temps els ha faltat a no respectar els seus compromisos amb els argentonins!

En segon lloc, han quantificat la diferència entre el que ells anomenen despesa desmesurada de les retribucions de l’equip de govern anterior i una despesa equilibrada i correcte del nou equip de govern en 1300 euros mensuals, un 7% és la diferència entre ser un sant o un dimoni.

En tercer lloc per que no s’han abaixat els sous, en alguns casos fins i tot els han augmentat.

Les retribucions de l’equip de govern es divideixen en dos grans grups: els que tenen dedicació i els que no.

Pel que fa als que tenen dedicació, que és com s’anomena als que estan “contractats” i cotitzen a la seguretat social, quatre regidors en l’anterior govern, en l’actual sis, això si amb una distribució de percentatges de dedicació calculada no tant en els temps que dedicaran a l’ajuntament sinó basant-se en que la suma de les retribucions sigui lleugerament inferior a la del govern anterior.

Pel que fa als que no tenen dedicació, aquests no cobren sou, cobren dietes per participar en els òrgans de govern, les dietes han augmentat un 15% respecte al mandat anterior.

En quart lloc, el govern no ha estat prou valent per obrir un debat sobre la necessitat que els càrrecs públics tinguin una retribució econòmica d’acord amb la dedicació real i la responsabilitat dels càrrecs, aquest ha de ser el debat! Hi ha molts argument per defensar retribucions més equilibrades, començant pel temps que es pren a la pròpia professió, a la família, al lleure, etc sense oblidar que qualsevol regidor ho és tant quan està al despatx que quan va de compres.

També hem de tenir en compte que, i sobretot si l’activitat professional dels regidors és en l’àmbit privat, la dificultat del retorn a l’activitat professional en les mateixes condicions d’abans de l’exercici polític és molt complicada.

I també hem de tenir en compte que el polític només té dret a l’atur en cassos molt determinats, i això s’ha començat a aplicar just aquest any!!

En cinquè lloc, que cap membre de l’equip de govern tingui dedicació exclusiva vol dir que pot cobrar un altre sou de l’activitat professional que faci, en aquest cas, tenim un alcalde que cobra el 80% del sou d’alcalde i manté la seva activitat professional cobrant el seu sou. Això podria posar en perill l’equanimitat de l’alcalde si l’activitat és privada i en el mateix municipi.

En sisè lloc, van demostrar una falta d’esperit democràtic al menystenir els regidors de l’oposició als quals els mantenen la mateixa retribució que fins ara, sense cap proposta de millora. Per cert, a tall d’anècdota, aquest regidor encara li han d’ingressar la retribució del mes de juny.

Tot plegat, el debat va tenir més aparença d’una partida de “trileros” on l’equip de govern anava movent els vasos per que no trobéssim la boleta, que la d’un debat en el qual TOTS hauríem de buscar fórmules per millorar el poble.

El Grup Municipal vam demanar començar un debat sobre les retribucions el més aviat millor, esperem que sigui una de les propostes de discussió del proper pressupost, amb l'objectiu de normalitzar les retribucions i d'eliminar un motiu de confrontació política.