LA BROSSA: EL CONFLICTE D’ARGENTONA

A Argentona estem patint el conflicte de la recollida de les escombraries. Un conflicte provocat per la prepotència del govern que ha instaurat per decret, en sentit figurat del terme, un model de pagament d’aquest servei mitjançant el que anomenen “taxa justa”. El model en qüestió no és dolent, es tracta simplement de pagar pel que generem, el que és dolent és la seva aplicació, el com han aplicat aquest nou model i el pervers que està representant pel medi ambient per que desincentiva el reciclatge a Argentona.

L’aplicació és dolenta per varies raons, la primera per l’obligatorietat. Ens obliguen a comprar unes bosses d’escombreries d’una qualitat pèssima i d’unes dimensions inadequades: es trenquem desseguida i són massa petites per a la majoria de cubells que tenim a les nostres cases. D’altra banda, la segona raó és que només les podem comprar a determinats establiments, establiments que no tenen cap marge comercial per a vendre-les però que si que han d’avançar els diners per poder-les servir, i el preu de les bosses és caríssim per la seva mala qualitat. I, finalment, la darrera raó és la nefasta campanya publicitària que han fet, posant l’accent en el benefici econòmic individual en contres de posar l’èmfasi en el benefici mediambiental col·lectiu.

Aquesta darrera raó és la perversió que comentàvem unes ratlles més amunt: ha provocat que moltes famílies, lògicament les menys conscienciades, optin per no reciclar i llençar les seves escombraries en els sectors d’Argentona on aquest model no s’aplica, o fora de la vila si es desplacen a municipis veïns de forma quotidiana, per aquests vilatans segur que la taxa justa els representa un estalvi econòmic, però hi perdem tots per que reciclem menys. A aquests vilatans hi hem d’afegir aquells que, tot i que no estaven massa convençuts, anaven reciclant per què és el què s’ha de fer, en aquest cas, els inconvenients que els representa el nou model, són l’argument ideal per renunciar a continuar reciclant. En tot cas, tampoc ajuda al suposat estalvi econòmic el doble cobrament que ens han girat aquest any, que ha reduït encara més el minso estalvi que el nou model havia d’aportar. Aquest doble pagament, encara que legal, s’ha fet amb traïdoria donat que no van explicar que la taxa vindria augmentada amb aquest segon pagament.

Tot plegat, la recollida de la brossa ha acabat provocant un conflicte a Argentona, arribant a l’extrem que alguns sectors de la vila estant reclamant el retorn dels contenidors al carrer, mesura que, des del nostre punt de vista és clarament equivocada per què representa fer un pas enrere en la defensa del medi ambient, els números canten: els municipis que tenen els contenidors al carrer, soterrats o en superfície, reciclen menys del 40% dels residus que generen, en canvi, els municipis que fan el porta a porta estan reciclant per sobre del 60% dels residus que generen.

Per tant, la nostra posició davant la recollida de la brossa és

1. Mantenir la recollida porta a porta
2. Eliminar la taxa Justa
3. Recuperar i dignificar les àrees d’emergència, com a complement de la recollida porta a porta
4. Fer campanyes d’informació i sensibilització per fomentar el reciclatge com la millor manera de col·laborar en la millora del medi ambient

Creiem en la recollida Porta a Porta per que ha donat un molt bon resultat a uns preus molt raonables, en canvi els contenidors al carrer, sobretot els soterrats, representen una despesa superior tenint en compte que el resultat, en termes de reciclatge, és inferior.

No es tracta de valorar la recollida i tractament dels residus en termes econòmics, el debat va molt més enllà, és tracta de prendre consciència i minimitzar els efectes d’un dels principals problemes que hem generat les societats avançades: l’excés de residus domèstics. En aquest cas, cada persona, cada família tenim la nostra responsabilitat per invertir aquesta situació i això no es paga amb diners.

EN RESPOSTA A FÈLIX ROSA SOBRE LA MOCIÓ QUE VA PRESENTAR AL PLE D’AHIR SOBRE EL COBRAMENT DE LA TAXA D’ESCOMBRARIES

En el ple d’ahir, Fèlix Rosa va presentar una moció reclamant el retorn a totes les famílies dels 25 euros que el govern ens han cobrat per el període gener-febrer de 2010 de la recollida de les escombraries, previ a la implantació de la taxa justa, vigent a partir del dia 1 de març de 2010. El seu argument va ser la il·legalitat de l'ordenança, òbviament interpretant-la  al seu gust i volent confondre a tothom.

Lògicament el grup municipal socialista la vam votar en contra. No perquè estiguem a favor de la taxa justa ni del govern en tot aquest despropòsit que representa el nou model que s’ha implantat, sinó per què aquesta vegada el govern té raó i ha fet el que havia de fer: cobrar per el període previ a la implantació de la taxa justa (gener-febrer), i cobrar també per el període desde que es va implantar la taxa justa, de l’1 de març fins el dia 31 de desembre de 2010 amb les proporcionalitats que li toquen en cada període.

El grup Socialista, quan vam saber que es giraven els rebuts dels dos períodes, al juliol passat, vam buscar la informació relativa a la taxa i vam comprovar que s’ajustava a la legalitat i vam optar per no emprendre cap acció, tret de la queixa al govern que va ocultar aquest petit detall en el moment de presentar el nou model de pagament de la recollida d’escombraries, fet totalment reprovable i demostratiu de la falta de transparència amb que actuen habitualment els membres del govern.

Tornant al ple d’ahir, Fèlix Rosa argumentava que el que es va aprovar al ple del mes de desembre no s’adiu al que està publicat al BOP del 27 de gener d’enguany, i que la taxa justa s’havia d’aplicar a partir del dia 1 de gener de 2010 per que hi ha una altra publicació al BOP del dia 9 de desembre passat.

Anem a pams: efectivament, el dia 9 de desembre, cinc dies després de l’aprovació de l’ordenança fiscal que fixa les tarifes de la recollida de la brossa, es va publicar al BOP l’anunci que inicia el tràmit d’informació pública de l’ordenança. Passats els trenta dies d’informació pública pertinents, i en no haver cap al·legació, de fet n’hi va haver una que el mateix autor va retirar, es passa a l’aprovació definitiva i es publica al BOP del dia 27 de gener de 2010 el text íntegre de l’ordenança tal com vam aprovar en el ple del dia 4 de desembre de 2009.

Tant en el text aprovat el dia 4 de desembre com en el text publicat el 27 de gener de 2010, l’article que fa referència al doble pagament, diu exactament el mateix (article 7, punt 3, apartat a) i que transcric a continuació:

“a) Beneficiaris existents a 1 de gener: íntegrament la quota anual en aquesta data excepte al previst per els habitatges on es presta el servei de recollida porta a porta (nucli urbà i Madà) que es liquidarà en dos rebuts diferenciats: una primera quota que comprendrà el servei prestat entre el primer de gener i el darrer dia del mes anterior a l’entrada en vigor de l’ordenança reguladora del nou servei (Taxa Justa), i una segona quota que comprendrà des de el dia 1 del mes en què entri en vigor l’ordenança reguladora del servei (Taxa Justa) i el dia 31 de desembre de 2010.”

És evident doncs que el govern havia previst aquest doble cobrament quan van portar al ple la seva aprovació, votat  favorablement per el govern i ERC i en contra per la resta de grups de l’oposició, i també és evident que en van silenciar el contingut.

Responc doncs amb aquest escrit la pregunta que el senyor Rosa em va fer ahir al vespre i que em vaig negar a respondre. Pregunta, que per cert, ni m'havia de dirigir a mi ni sóc jo qui l'havia de contestar.

La política és també pedagogia, la política la fem tots i ha de servir a tothom, quan algú es pren la política com un espectacle, hi perd la política, hi perdem tots. Les posicions polítiques s’han de defensar amb arguments i amb rigor, i aquest assumpte, que afecta a molta gent, demana molt rigor.

ARGENTONA RECUPERA LA FONT PICANT

La noticia de la setmana a Argentona és, més enllà de la vaga i totes les seves connotacions, que aquest cap de setmana es reinaugura la Font Picant.

Molts diran i qüestionaran que aquest sigui el fet més important de la setmana, i segurament tindran raó, però estem parlant d’un símbol que ha fet que Argentona  sigui singular i, que amb aquesta singularitat, la vila es va fer gran i coneguda arreu. I nosaltres també ens vam fer grandets (no grans, per que els de la meva generació vam veure com es tancava la Font Picant en plena adolescència) amb la singularitat incorporada en la nostra genètica i en la nostra quotidianitat.

Hem passat molts anys sense la font, o amb una font amenaçada per la desaparició fins i tot com a paratge natural, hem passat molts anys orfes de la nostra singularitat, però aquest cap de setmana recuperarem el darrer element de la recuperació del nostre símbol més preuat: l’aigua picant.

La recuperació però, no ha estat fàcil, ha trigat quasi bé 10 anys, tres mandats municipals: el primer va aconseguir la propietat municipal del paratge, el segon va començar el procés d’arranjament de la font i l’entorn, i aquesta és la meva modesta aportació: com a regidor, en aquella època de Promoció Econòmica, vam organitzar els Tallers d’Ocupació de Jardineria Forestal per netejar la font i el seu entorn, procés previ a la intervenció definitiva que s’ha concretat aquest darrer mandat amb la recuperació, també, de la mina d’aigua picant.

És una cadència lògica, un encadenat de decisions preses que han fet que col·lectivament arribem a bon port: al lloc que tots desitjàvem. És un bon exemple a seguir encara que, malauradament, ja hem vist que en molts casos no ha estat així, posem per exemple la Sala, Can Doro, el Mercat Municipal o el necessari Pla d’Urbanisme. Masses prejudicis.

Malgrat això, el diumenge s’inaugura oficialment la renovada font, a partir d’aquest dia recuperarem un espai, ara amb el valor afegit de l’aigua com a principal reclam que podrem fruir cada dia de cada setmana, ara ja sense les amenaces històriques.

Argentona està d’enhorabona.