El Tribunal Constitucional (TC) haurà de decidir si el Suprem s’ha ajustat a llei en anul•lar les candidatures de la coalició basca Bildu, en una votació pràcticament calcada de la aplicada a Sortu, l’intent anterior.
Les dues resolucions tenien com a argument principal els informes, sobretot policíacs, que a la vegada mantenen el principi que tot és ETA, i muntat per l’organització terrorista. Un més que dubtós criteri, que no s’ha mantingut a un òrgan judicial tan poc sospitós de tolerància com l’Audiència Nacional en casos com ara el del diari Egunkaria, entre d’altres.
Resulta com a mínim discutible, per no incompatible a unes eleccions de persones sense cap inhabilitació ni antecedent penal, cas dels independents abertzales inclosos a unes i altres candidatures .
El lehendakari socialista Patxi López havia advertit que el Suprem tenia un paperàs a l’hora de decidir la demanda de la fiscalia i l’advocacia de l’Estat, instades pel govern Zapatero. I afegia que veia molt difícil privar dels drets elementals a tres partits perfectament legals, de trajectòria democràtica impecable i de rebuig explícit de la violència com Euskoalkartasuna (EA), Aralar (format per antics membres de l’esquerra radical, però homologat) o Alternatiba, branca escindida d’Esker Batua, franquícia basca de la marca Izquierda Unida.
Semblava tenir una certa lògica interna l’examen de les llistes, separadament, una per una, i el rebuig d’aquelles que tinguessin membres il•legítims, o l’exigència de depuració dels candidats rebutjats. La decisió global el que fa és prohibir que optin a l’elecció persones perfectament legitimades per presentar-se, algunes de les quals ho havien fet ja, sense cap impediment ni objecció, en anteriors comicis.
El paperàs que ha fet el Suprem es trasllada ara al TC, on la classificació prèvia dels magistrats estableix a priori un empat exacte entre “progressistes” i “conservadors”, presidits pel català Eugeni Gay. Els antecedents no permeten l’optimisme dels promotors de Bildu, tot i que de més difícils se’n han vist. El Tribunal dels drets humans d’Estrasburg tampoc no ha estat gaire receptiu a d’altres recursos, però ja ha condemnat el Regne d’Espanya per altres decisions judicials, una de les quals del jutge Garzón, per no haver investigat les suposades tortures als catalans detinguts, injustament segons decisió posterior de la mateixa audiència Nacional, els dies anteriors als Jocs Olímpics del 92.
La resolució sobre les actuals candidatures de la coalició basca té rerafons de gran magnitud política, a més de l’aspecte jurídicament substancial de respecte de drets democràtics. D’una banda, l’evident pressió del Partit Popular (PP) com a soci dels socialistes en els pactes de govern d’Euskadi i Nabarra, i la normalització del mapa polític i electoral dels territoris, ara mutilat. Sembla difícilment justificable aquesta cessió a l’adversari directe en la resta de l’Estat, i més amb les actituds que el PP manté contra el conjunt del PSOE i les principals figures del govern Zapatero. De l’altra, perquè en el procés començat de fi del terrorisme, que tothom dóna per real aquesta vegada (sigui per les iniciatives de la branca política i els comunicats de la “militar”, sigui sobretot pels èxits policíacs internacionals) no pot fer sinó complicar-se, si es deixa a fora una de les parts amb protagonisme directe.
