Que el nacionalisme ha reforçat a Catalunya la seva hegemonia mediàtica i ideològica els darrers anys és un fet inqüestionable. Afavorida per l'anticatalanisme dominant en la premsa madrilenya, moltes vegades instrumental per desgastar el PSOE, i amb la col·laboració inestimable d'un PSC que ha entrat al drap més d'una vegada, totes les notícies - tant és de què tractin- es presenten en clau de confrontació i amb la intenció de generar frustració, aliment imprescindible del vot nacionalista.
El control dels mitjans públics- inclosa l'etapa del Tripartit - i el gran predomini en els privats fa que el nacionalisme marqui quins temes han de centrar el debat i com s'han de presentar davant l'opinió pública. El que se’n desmarqui - que no és fàcil, perquè totes les notícies ja estan predeterminades - queda fora de la tribu.
Aquests dies tenim un exemple més en el tema del fons de competitivitat. Llegeixo a la premsa que Madrid deu a Catalunya 1.450 milions d'euros. Home, deure - en aquest tema - l’Estat no li deu res. Una altra cosa és que es demani legítimament que es mantingui la pràctica dels dos exercicis anteriors d'avançar una quantitat a compte de la liquidació del 2013. La quantitat reclamada, també l'han fixada unilateralment les comunitats autònomes. Tampoc la votació al Congrés és determinant, ja que no vincula el Govern central. I, finalment, no és un tema exclusiu de Catalunya sinó que afecta totes les comunitats autònomes que es nodreixen d'aquest fons. Per això el PP demana també el seu pagament immediat.
El que, al meu parer, és inqüestionable - ho he dit de forma repetida- és que l'actual sistema de finançament autonòmic basat en la negociació constant i en l'existència de fons i més fons d'impossible assimilació per la població, és una font inesgotable de conflictes i un aliment ideal del victimisme, de vegades amb raó, tot i que això ja sabem que és el de menys.
Jugar a la defensiva i de forma descoordinada - el que fa el PSC - porta a la derrota en futbol i en política. Jordi Hereu intenta cobrir tot el camp de joc mentre Joaquim Nadal lliura constantment la pilota al contrari i després entra a deshora per tractar de pal·liar l'error. Ho té difícil l'alcalde de Barcelona, ja que ha de jugar en camp contrari. Tots sabem que el tema es negociarà després de les eleccions. Però de moment s'ha imposat durant la campanya perquè el debat municipalista passi a segon pla. Un èxit més de l'estratègia nacionalista.
Francesc Moreno és director del digital
www.eldebat.cat
