Les històries que mai ens han explicat són moltes, mai sabrem si les podrem arribar a conèixer totes. Aquest és un país en el qual la dictadura va morir tranquil·lament al llit, mentre a Portugal, un temps abans, van fer una revolució i van fer fora al dictador Salazar.
Moltes generacions han crescut educades en una història d'una Espanya que solament existeix en les ments dels que amb el feixisme a la mà van vèncer a un govern legítim, el de la República. Ara seguim veient com aquestes gents que es refugien en l'anonimat i en les files del PP continuen volent romandre impunes a tota acció de la justícia realitzant proeses antidemocràtiques com torpedejar les accions d'un jutge que volia asseure a la banqueta dels acusats als que encara han de pagar pels crims de la dictadura franquista, posar el crit en el cel perquè la gent vol buscar a les fosses als seus parents assassinats durant aquest període o cridar des de tots els seus mitjans de comunicació contra els qui busquen a les criatures robades.
Esperem que algun dia el PP comprengui que per pertànyer a la dreta europea i estar a l'altura democràtica d'aquests partits de dreta de la resta del Vell Continent ha d'expulsar de les seves files a tota aquesta tropa de gent que a França pertanyeria al partit de la ultradreta de Le Pen, per posar un proper exemple. Mentre, seguirem patint a aquestes hordes que des de mitjans privats afins a la idea que els mitjans públics són una molèstia per fer un periodisme sense veracitat i sense informació contrastada per fonts fiables i dignes, ens ensordeixen explicant conspiracions i relatant una Espanya que no existeix.
Mentre s'apropa aquest dia, o per si no arriba, és bo saber que hi ha molta gent en aquest país, on mai vam fer la revolució, disposada a investigar tot el que va passar. Una d'aquestes persones és Carmen Domingo, que amb una novel·la d'un dinamisme sorprenent, ens relata un fet desconegut per a la majoria de la gent. 'LA FUGA', el 22 de maig de 1938 de 2.500 presos del fort de San Cristóbal de Pamplona. El mèrit més important d'aquesta investigació és que ens dóna a conèixer les condicions de vida a les presons del franquisme i la misèria humana dels que es van enriquir amb els crims d'una dictadura que va sumir al nostre país en un obscurantisme cultural que va permetre a l'església catòlica enriquir-se com mai i que ens va deixar una rémora com
el Concordat ens roba cada any 10.milions d'euros dels impostos de totes les persones d'aquest país. És una bona novel·la per llegir en qualsevol moment però, sobretot, abans d'anar a votar en qualsevol de les nostres eleccions generals, autonòmiques o municipals.
