Sempre et recordarem, Emili. A tu, i al teu sentit de país. Gràcies en nom de Convergència, per haver invertit el teu temps, energia i entusiasme en Catalunya en genera i Badia en particular. I gràcies en nom meu, per haver-me ensenyat a lluitar per un ideal. Mai t’oblidarem.
Segueix-me!
Arxius
Badia
Filosofia
Política
Pixel Sitemap
Crea el teu distintiu
3 Responses
abril 4th, 2009 at 17:42
Hola Marta:
Ho sento el Nacionalisme Català té un nou referent per el que m’expliqués, tot no conèixer a la persona. Ho sento.
juny 2nd, 2009 at 22:18
Fa uns mesos vaig retrobar-me amb l’Emili, feia molt de temps que no el veia, que no compartia amb ell aquelles llargues estones on parlàvem (millor dit parlava) de tot allò que li agradava. Catalunya, Badia, la gent i les sardanes. Xerrava pels quatre costats, era una font inesgotable de paraules, podia passar hores i hores donat-te la seva opinió sobre un munt de temes.
De tant en tant acostumo a mirar-me notícies de Badia, per recordar vells temps, i mira però que em trobo amb la notícia de la seva mort. Per mi, ha marxat un amic, però sempre recordaré les seves paraules.
Aprofito l’oportunitat per saludar-te Marta, em fas enveja (sana), em recordes a mi mateix ja fa uns anys, quan defensava amb totes les meves ganes, juntament amb el meu amic i company Sanchís (per cert, no tinc manera de localitzar-lo), una ciutat digna per viure, una Badia on la gent pogués gaudir dels seus espais, parcs, jardins, equipaments… Crec que quasi ho vam aconseguir… i ara? fa pena, donen ganes de plorar de com he vist la ciutat on he viscut prop 35 anys de la meva vida.
Ara et veig a tu, amb les mateixes ganes i il.lusió que teníem en Sanchis i jo, des del nostre local, des de l’Ajuntament… hores i hores, anys i anys de dedicació.
Marta, continua endavant, et puc assegurar que val la pena. Torna a recuperar aquella Badia que jo coneixia.
juny 6th, 2009 at 18:31
Hola Àngel,
moltes gràcies pel teu comentari. S’agraeix. De debó. M’agradaria que estiguessis per aquí…per treballar plegats. Badia té un gran potencial. Enorme. Però realment està cada cop més degradada. L’altre dia els meus pares van donar una volta per Badia amb la nena, i quan van tornar a casa em van dir: “quina pena: carrers bruts, jardins sense cuidar, parterres i altres zones completament descuidades, brutícia, grafitis, cotxes mal aparcament amb molt d’aparcament disponible…”. El de sempre, ja ho sabem. Cal cuidar Badia i estimar-la. Però això costa. Molt.
La mort de l’Emili ens va sorprendre a tots. És una llàstima. I com ja saps: era el cor de la nostra agrupació local. El trobem a faltar cada dia. Ni tan sols va tenir temps de poder escoltar la sardana que s’havia dissenyat en el seu honor.
Gràcies Àngel. Gràcies. T’envio un mail al teu correu personal amb les dades de contacte del Carles, d’acord?
una abraçada
Deixa el teu comentari