Aquest passat diumenge van celebrar-se les eleccions autonòmiques. Evidentment, estic contenta amb els resultats: la població ha castigat la nefasta gestió que s’ha dut a terme aquests darrers set anys per part del tripartit. I ho sento molt, potser no és políticament correcte, però me’n alegro.
Quan es va configurar el primer tripartit, els tres grups en qüestió van defensar que el seu era un projecte comú, donat que era “d’esquerres i progressista”. És curiós, perquè des de la política de vegades tendim a definir-nos i a no donar propostes. Qualsevol persona que hagués donat una ullada als programes electorals del Partit Socialista i d’Esquerra Republicana podia veure que tenien molts pocs punts en comú. Massa pocs. ICV-EUiA potser tenia, a nivell d’estratègia electoral, un enfoc que podia ser proper al socialista, certament. Però el tarannà també era qualitativament diferent. Imagino que per això els tres partits van necessitar una etiqueta, quelcom en comú per poder justificar la seva unió i conseqüent configuració d’un equip de govern. Malauradament, aquesta justificació es va quedar en la mera definició: “d’esquerres i progressista”.
Quan el President Maragall va expulsar a ERC del govern, es va posar de relleu que l’invent no havia funcionat. L’expulsió no era altra cosa que el resultat final dels molts problemes interns i externs de gestió i d’incapacitat de col·laboració que havien tingut les dues grans forces polítiques del govern. Es van convocar eleccions l’any 2006 i el PSC va perdre 250.000 vots. Sense cap reflexió ni autocrítica, sense cap nou programa ni nou full de ruta compartida, i el més greu, sense tenir en compte la visió que els ciutadans (entre ells, els seus respectius votants) tenien del tripartit, els tres partits implicants van decidir en menys de 48 hores executar una reedició de l’equip de govern “d’esquerres i progressista”. I com que el terme “tripartit” s’havia guanyat a pols mala fama, van demanar als mitjans poder batejar el nou govern com a “govern d’entesa”. Molt maco. Nou nom, nova legislatura, però els problemes continuaven sent els mateixos. I sobretot: la mala gestió tampoc va canviar.
Mentrestant, el partit que havia guanyat ambdues eleccions es quedava durant set anys a l’oposició. Durant aquest temps, hem après. Des de Convergència es va fer una dura autocrítica, es va modificar l’accent dins les redistribucions de treball, es va otorgar molt més protagonisme a la feina diaria municipal, i sobretot, no es va oblidar mai tenir un esperit constructiu: es va procurar dur a terme una oposició liderada per una persona responsable, seriosa i molt preparada, l’Artur Mas, sense oblidar que fins i tot des de l’oposició s’havia de treballar pel bé de Catalunya. Hi ha hagut molts exemples en els quals s’ha vist que el partit amb més recolçament ciutadà del tripartit, el PSC, ha hagut de buscar el suport de Convergència per aprovar lleis importants, donada la incapacitat d’estar a l’alçada d’algun dels seus companys que, malgrat estar al govern, s’abstenien en algunes qüestions. Hi ha qui no té en compte que, si tots els partits s’abstinguessin sempre, mai s’executaria res en aquest país. En fi, aquest seria un altre tema de debat.
El cas és que després d’aquesta segona reedició del tripartit, els votants han decidit castigar a tots els partits implicats: ICV-EUiA ha perdut dos escons. No són vencedors, com ha dit el Sr. Herrera, d’aquestes eleccions. No. Prerdre dos escons vol dir prerdre. Però és clar, això implicaria assumir que cal fer autocrítica, i potser seria massa demanar. El que sí és evident és que els dos partits més castigats han estat PSC i ERC. El PSC ha passat de 37 a 28 diputats, i ERC, de 21 a 10. Els votants no són cecs. Els votants no tenen amnèsia. Els votants saben valorar què ha succeït. Ara és hora de deixar de donar la culpa als altres i veure cadascú què ha fet malament.
I què ha succeït a Badia? Doncs bé, a Badia el PSC continua sent força majoritària. En un moment on CiU ha aconseguit ser el partit més votat a gran part de les poblacions catalanes, Badia del Vallès és l’únic municipi de tota la comarca on el PSC continua vestint el maiot groc. De fet, el PSC (que governa amb majoria absoluta al consistori) ja s’ha encarregat de comunicar-ho a la població. Però no editant un butlletí socialista, sinó publicant una nota de premsa municipal. Curiós. D’entrada, no expliquen els motius pels quals aquesta notícia és important. És a dir, la nota de premsa no explica que és l’únic municipi de la comarca en aquestes condicions i, en conseqüència, que potser és una notícia “d’interès general”. Tampoc expliquen que ha passat de tenir un suport ciutadà d’un 44% a un 29,9%. Això tampoc, no fos cas. Tampoc diuen que el PP i CiU han experimentat un creixement considerable (de 14% a 19% aprox), o que CiU s’ha quedat a 22 vots de ser la segona força, quan a Badia és un partit clarament minoritari. No, tot això no ho posa. No interessa. L’únic que diu la nota de premsa de l’ajuntament de tots i de totes expressa allò que al partit que ostenta la majoria absoluta li interessa comunicar: “el PSC guanya amb un 29,90% dels vots a Badia del Vallès”… Lleig…
Deixa el teu comentari