Ahir a les 19:00 va tenir lloc el ple on el fins ara alcalde de Badia s’acomiadava del seu càrrec de responsabilitat. José Luis Jimeno va presentar la seva renúncia guarnida d’un emotiu discurs on manifestava sentir-se altament satisfet per la feina feta, i sense cap tipus d’auto-crítica, per cert. Semblava que ahir havia de ser el moment propici per fer balanç del treball realitzat durant aquests deu anys de mandat, i no només pel que fa al contingut del mateix, sinó també per la forma. I més quan ambdues coses han estat sempre motius de crítica per l’oposició. Però no. Cap crítica, cap ni una, de la seva etapa en el càrrec de màxima responsabilitat política del municipi. Cap. La pregunta que em sorgeix és saber si realment hom no és capaç d’analitzar amb el màxim grau d’objectivitat possible els encerts i els errors que, com a humans, podem fer en un moment determinat; o potser és que ahir era el moment perfecte per enfocar el ple com un panegíric del partit socialista en general, i de la persona de l’ex-alcalde en particular. Entenc que el discurs pronunciat pel primer tinent alcalde estigués enfocat a agraïr la feina realitzada des d’una perspectiva personal i afable. Però sincerament crec que el sr. Jimeno hagués pogut aprofitar l’avinentesa i compartir amb tots els presents aquells aspectes que considera un mèrit, però també aquelles qüestions que s’han quedat a mitges, que s’han dut a terme malament, o que sencillament no van concloure com s’esperava inicialment. Costa de creure que realment no hi trobi cap defecte, en tot el seu mandat. Però potser sí, que no en troba.
Segueix-me!
Arxius
Badia
Filosofia
Política
Pixel Sitemap
Crea el teu distintiu
Deixa el teu comentari