Tothom sap que els Alcaldes o Batlles son escollits primerament com a Regidors per votació popular, i posteriorment en una elecció de segon grau (només hi participen els electes com a Regidors) se’ls escull per formar i dirigir el govern municipal.

Això funciona per arreu i un cop constituït l’ajuntament, les decisions es prenen per forma col·legial; habitualment en aquest imperfecte sistema que tenim a Catalunya i Espanya , per uns – el rodillo de la majoria – contra els altres, – el grup o grups de la minoria -. Si això és cert , que ho és !; com és que únicament en els casos de corrupció municipal, s’imputa únicament a l’alcalde ?

Els nostres Alcaldes, Batlles, Presidents – diversos – son uns Primus inter pares o el Primer entre iguals, aquesta expressió llatina indica que una persona és la més important d’un grup de persones amb les que comparteix el mateix rang o càrrec.

Tots els regidors dels equips de govern – i de vegades alguns de l’Oposició – segur que varen donar el seu suport a les accions que avui tenen presoners a Madrid, a l’alcalde de Santa Coloma de Gramenet. Per quina raó aquells que varen col·laborar per acció i/o omissió estan avui lliures, i es permeten encara marcar distàncies – ètiques – amb els detinguts ?.

En política – com a la vida – tothom s’apunta per pujar dalt del carro, però dissortadament si aquest s’estimba i/o dona un mal pas, a ningú li pugen els colors, per assenyalar – de forma impúdica – com a ÚNIC responsable al designat NOMINALMENT com a carreter.

He llegit comentaris farisaics sobre el fet de veure emmanillats als acusats pel jutge Garzón. Ara i aquí n’hi molts i moltes que s’han guanyat a pols el dubtós honor d’anar emmanillats, i lluny d’això ens cansen amb això de la presumpció d’innocència, una i altra vegada.

En els anys que vaig fer d’advocat d’ofici, això de les manilles, era la més petita de les vexacions que rebien habitualment els detinguts, innocents o no.

S’han de tallar més caps si volem eradicar aquesta hidra de la corrupció.