Manel Mora.
El Barça s’ha proclamat campió de lliga de manera brillant. Ha estat el fruit d’una tasca realitzada a la perfecció, tant pel cos tècnic com pels mateixos jugadors. Han assolit la glòria amb un futbol vistós i elegant. Amb molt d’esforç i molta lluita. Amb els valors propis d’un club amb la història del FC Barcelona.
El partit contra el Llevant ha estat l’excepció a l’excel·lència futbolística que el Barça ha mostrat al llarg de tota la campanya. I, fins a cert punt, queda justificada pel plantejament tàctic del Llevant. Ha jugat a veure-les avenir. Tancat al darrera, el Barça s’ha limitat a tocar, tocar, tocar... A mesura que avançava el temps, tots dos equips desprenien un nerviosisme de felicitat continguda.
Sobretot, durant la segona part. Llevant i Barça, amb objectius ben diferents, compartien alegria i festa. L’empat els servia per assolir els seus respectius premis. Els “granotes”, mantenir la categoria; el Barça, la lliga. Els primers, permetien que els blaugranes mantinguessin la pilota indefinidament. No pressionaven. Només volien que el cronòmetre exhaurís el temps reglamentari. La suma del resultat que s’estava produint a Anoeta, més el punt que estaven aconseguint enfront dels de Guardiola, els salvava matemàticament.
Pel seu cantó, lògicament, el Barça tampoc no ha forçat gens. Resulta lògic i humà que els blaugranes es dosifiquessin pensant en el gran compromís que els espera el proper 28 de maig: coronar-se reis d’Europa.
Tant se val! Avui no han brillat com en d’altres ocasions. Però el joc sublim practicat pels blaugranes durant tota la temporada, els ha servit per alçar-se amb el títol després d’aconseguir una quantitat de punts indecents (Pep Guardiola). La tercera consecutiva de l’era Guardiola i la 21ena. de la història del club.
Dit això, el partit no ha tingut massa més història que les dues jugades d’autèntic crack, mag o extraterrestre que Messi ha dibuixat sobre la gespa de l’estadi llevantí. Durant la primera, el Déu barcelonista ha pogut marcar un d'aquests golassos que només estan a l’abast dels veritables millors jugadors del món. Un autèntic regal per a la vista. S’ha anat d’un defensa, ha esquivat una entrada, una altra i una més... Semblava tancat per la defensa i, amb subtils tocs, s’ha anant canviat la pilota de peu amb un eslàlom tan vertiginós i tan rapidíssim que semblava impossible que aconseguís mantenir la verticalitat i rematar a porta. La seva rematada, però, ha topat amb la fusta del pal dret de Munúa. El que quatre jugadors no havien evitat, ho ha fet al l’atzar.
La segona, irrepetible. Fins i tot, des del punt de vista de la narració. Una altra perla.
Però deixem-nos d’explicacions tàctiques i gaudim del gran èxit aconseguit pel club dels nostres sentiments i passions. El Barça ha guanyat la lliga. Celebrem-ho! És dia de deixar-nos anar. Un dia més que passa a l’imaginari del barcelonisme. Felicitat, alegria i festa pel títol.
Ja de bon matí, la ciutat s’ha engalanat amb els seus millors colors i les seves robes més vistoses per viure-la. Per damunt de tots, destacaven el blau i el grana. Balcons i finestres feien d’ambaixadors de l’esdeveniment. Anunciaven que a Barcelona estava succeint quelcom molt important. Tothom ha viscut intensament un moment molt especial que s’iniciava amb els primerencs raigs de sol. Tothom era feliç. Somreia i se saludava amablement com es fa en dates molt especials. I és que el Barça aconsegueix graus de cohesió impressionants.
El veïnat irradiava tanta joia que semblava Nadal. La sociabilitat es palpava a cada rajola de la ciutat. Era una premonició del que acaba de passar. La crònica d'una lliga anunciada: el Barça, campió! Una altra lliga que es tenyeix de blaugrana! Ser del Barça és el millor que hi ha!
Manel Mora, Coordinador de Blaugranes en cadira de rodes i soci del Barça.
