Els xilens, en contra del projecte en la Patagonia d'Endesa

Protestes a Xile contra de l'aprovació del projecte HidroAysén

Després que la Comissió d'Avaluació Ambiental aprovarà en Coyhaique el projecte HidroAysén, basat en la construcció de cinc represas en els rius Baker i Pasqua, les reaccions no es van deixar esperar en tot Xile .

Als afores de la SIGUI, prop de mil manifestants van protagonitzar violents enfrontaments amb Carabiners, els quals van deixar un saldo d'almenys set persones detingudes i diversos ferits a la zona.

Les principals lesions es deuen a pedradas ocorregudes en el moment en què les forces especials desallotjaven a les persones per poder realitzar de forma pacífica la sortida de les autoritats des del Servei d'Avaluació Ambiental. Els carabiners van haver d'utilitzar el carro lanzaaguas en el lloc per calmar l'agitació produïda després de la decisió del Consell.

Així mateix va tenir lloc una massiva manifestació iniciada en Plaza Itàlia com a resposta a l'anomenat de l'ONG Patagonia Sense Represas davant l'aprovació del projecte HidroAysén. El moviment va començar a créixer exponencialment a mesura que transcorrien els minuts, motivant a Carabiners a apersonarse en el lloc per protegir les mesures de seguretat.

En Antofagasta, Copiapó, Valparaíso, Talca, Temuco, Valdivia i Port Montt, també es van viure protestes en rebuig a HidroAysén, encara que es va estar lluny d'arribar a episodis violents. Un dels punts de tensió es va viure en Valparaíso quan Carabiners va detenir la marxa iniciada en carrer Condell quan aquesta ja aconseguia les rodalies del Congrés Nacional.

La lluita contra HidroAysén una batalla que no ha fet més que començar

Pel que sembla la disputa per la construcció de les centrals continuarà en tribunals després de la probación de la iniciativa i de la bateria de recursos judicials i administratius previstos, el trasllat energètic des de la Patagonia fins a la Regió Metropolitana continuarà amb la disputa.

La discussió sobre el traçat que tindria la línia de transmissió elèctrica de 2.400 quilòmetres des de la Patagonia fins a la Regió Metropolitana promet una altra forta disputa entre impulsors i detractors del projecte Hidroaysén que va ser aprovat per la Comissió d'Avaluació Ambiental d'Aysén.

A més de la batalla judicial que s'aveïna amb els recursos judicials i administratius que presentaran els opositors a la iniciativa davant tribunals i el Consell de Ministres, la qual cosa es ve en el debat és el futur que tindrà la instal·lació de l'extensa columna de torres elèctriques per transmetre l'energia que produeixin les centrals en la Patagonia.

Originalment el projecte de transmissió contempla torres de 50 metres d'altura en una zona d'intervenció de 100 metres quadrats. Anteriorment l'empresa Transelec va presentar un pla de treball que creuava zones com el llac Villarrica i la ruta del vi entre Talca i Lolol.

Aquest traçat va ser canviat a causa de l'estudi presentat per l'organització "Patagonia sense Represas", en què es mostraven els impactes ambientals del traçat.

El debat sobre aquesta "segona pota" del projecte hidroelèctric promet no ser fàcil a causa de la posició de l'empresa i dels opositors. En els llocs web de tots dos actors (hidroaysen.cl i patagoniassinrepresas.cl) es plantegen les respectives visions sobre la instal·lació del sistema de transmissió.

En l'empresa assenyalen que "qualsevol sigui la font energètica que s'utilitzi –eòlica, solar, tèrmica, hidroelèctrica, geotèrmica- sempre serà necessària la construcció i operació de línies de transmissió".

"Una línia, similar a la qual projecta Hidroaysén, és la que uneix Québec (Canadà) amb Nova Anglaterra (EUA), abastant més d'1.200 quilòmetres I permetent a aquest país exportar energia a Estats Units. Avui dia hi ha projectes de línies, de les mateixes característiques tecnològiques que proposa Hidroaysén, a Canadà, Estats Units, Brasil, Xina i Índia".

En l'agrupació "Patagonia sense Represas" s'indica que el traçat passaria per zones turístiques com el llac Llanquihue i territoris indígenes de l'Araucanía per seguir pel costat ponent de la vall central. "Els majors impactes es veuran des del llac Llanquihue al sud zona per on no passa el SIC, on les esteses elèctriques són mínims i el potencial turístic és essencial", s'assenyala.