Aquest dissabte dia 14, a les 11 del matí, hi ha convocada una manifestació al centre de Barcelona. Sindicats, partits d’esquerres i associacions de veïns ens criden a assistir-hi per protestar contra les retallades pressupostàries que practica el Govern de la Generalitat i contra l’aplicació –en aquest context d’aguda crisi europea- de beneficis fiscals a les classes més pudents de Catalunya.

L’operació de localització i mort d’Ossama bin Laden ha estat un èxit rotund de l’Administració Obama i ha donat al president demòcrata un fort capital polític. Els sondejos ja han assenyalat un increment de la seva popularitat i, si ens guiem per la tendència a analitzar en funció dels esdeveniments més immediats, és cert que Barack Obama és més a prop avui de la seva reelecció que fa unes setmanes. Però les eleccions queden molt lluny.

Cada cita electoral es repeteix la mateixa jugada. Com la famosa pel·lícula de la marmota, els partits polítics en representació parlamentària es reparteixen el pastís del butlletí informatiu que repassa la crònica diària de campanya, al temps que els periodistes decideixen no firmar-la en senyal de protesta pels criteris que la direcció els imposa. I així, un comici darrere una altre, fins a consolidar la incredulitat en prime time.

Això del Primer de Maig, amb el pas del temps, ha esdevingut, com la Nit de Sant Joan, el Dia del Pare o Sant Valentí, una tradició en via d'extinció. S'organitza i es convoca, perquè s'ha d'organitzar i s'ha de convocar. I la gent acudeix a la manifestació convocada pels sindicats -si és diumenge o pont l'assistència minva notablement- per després acabar fent el vermutet amb els companys.

Després de la multitudinària commemoració del 50è aniversari del fracàs dels fets de Playa Girón --l'intent d'ocupació de Cuba des dels Estats Units-- i del no menys històric VI Congrés del Partit Comunista Cubà, juntament amb la participació de més de cinc milions de cubans en les reivindicacions del Primer de Maig, una cosa ha quedat del tot clara: el socialisme de la revolución cubana, unit al recolzament a la seva direcció política encarnada en Fidel i Raúl Castro, és més vigent que mai.

L’extraordinari resultat de la consulta de Barcelona sobre la independència de Catalunya encara cueja, no només perquè va superar en escreix les expectatives dels organitzadors, sinó perquè va demostrar que la proposta independentista està arrelant dins de la societat catalana. A alguns mitjans de comunicació els ha costat pair el resultat, després d’haver-se d’empassar les crítiques...

En els últims mesos, i potser ja en els últims anys, paraules com Facebook, Tuenti i més recentment Twitter han passat a un primer pla. L’ajut de la mateixa moda, els mitjans de comunicació, una pel·lícula i la mateixa Internet han fet que el concepte “xarxes socials” sigui ja entre nosaltres. I s’ha establert entre nosaltres de forma definitiva. És a dir, ha arribat per quedar-se.