// 2 març, 2010 // 1 Comentari » // Alt Urgell, Catalunya, General, Jocs Olímpics, La Seu d'Urgell 2022, esport, internacional, país, personatges, pirineus
Ahir va afegir una altra victòria al seu enorme sarró de trofeus. Les pistes andorranes del Tarter van ser testimoni d’una nova proesa d’aquest jove de 22 anys, escardalenc, de somriure tímid, però de nervi inqüestionable.
Créixer en un refugi de muntanya, com el Cap del Rec a l’estació d’esquí nòrdic de Lles de Cerdanya, de ben segur que et marca bona part de la teva biografia. De fet, ell mateix atribueix els seus èxits esportius a aquesta circumstància, que hi deu tenir molt a veure, però que no explica tota la seva trajectòria.
Quan es calça unes bambes a l’estiu o unes botes a l’hivern, es concentra fins a l’extrem que la seva mirada només persegueix una cosa: arribar a dalt de tot. Quan s’enfunda uns texans, veus uns ulls tímids que t’expliquen amb la més enorme modèstia del món que totes aquestes proeses no ténen cap mèrit especial.
Actualment, es forma com a persona i com a esportista a la mateixa Cerdanya, però a l’altra banda de la frontera que va dibuixar el tractat dels Pirineus ja fa unes centúries, concretament a Font Romeu. Estudia i entrena per ser millor esportista i també millor persona i és evident que tant una cosa com l’altra ho aconsegueix. Quan amb tan curta edat obtens victòries a cabassos, quan pulveritzes rècords mundials, quan treus una hora de temps al segon classificat en una de les proves més dures del món… córres el risc d’embogir d’èxit i ell, malgrat pujar molt amunt, continua amb els peus ben afermats a terra.
Un apassionat per l’esport i la natura. Un home exigent i competitiu. Un esportista constant i senzill. Així és com podríem definir a Kilian Jornet, l’heroi de les alçades. Molta sort i molts èxits, Kilian!