El 26 de maig reobre el Palau Güell després d'una llarga restauració
El Gaudí més "genuï" al servei de la família Güell
13/05/2011
17:38
X. Prera.- Crònica de la classe alta barcelonina de finals del XIX i principis del XX i una de les mostres més “genuïnes” de l’arquitectura de Gaudí. El Palau Güell reobrirà després de set anys de restauració el proper 26 de maig.
Eusebi Güell va encarregar la construcció d’aquest edifici a Gaudí el 1885, i és un dels pocs que va acabar, a banda del primer gran edifici del geni. Les obres de restauració, sufragades per la Diputació de Barcelona, propietària de l’edifici, han anat a càrrec, des del 2004, de l’arquitecte Antoni González.
L’objectiu de la restauració, que va començar l’any 1982 però que va rebre un impuls definitiu en 2004, ha estat “il•luminar” l’edifici per destacar “tots els aspectes de l’arquitectura de Gaudi. I és que, segons González, a causa dels distints usos que ha tingut l’edifici des de l’abandonament de la família Güell –de comissaria del PSUC a seu de l’Institut del Teatre- havien “enfosquit” el patrimoni.
Ara, el visitant podrà contemplar amb tot l’esplendor l’obra del mestre tarragoní. Des de la triple façana interior a les cavallerisses, passant pel l’altíssim saló principal, que Gaudí va projectar amb una altura de setze metres per compensar les seves dimensions, no molt grans per ser l’habitatge de la família més rica de Barcelona, amb tots els compromisos socials que se suposen.
Allà celebraven les trobades socials, i allà hi havia també l’orgue, que tocarà per al visitant a determinades hores. En el seu moment, Eusebi Güell el va encarregar a l’orguener basc Aquilino Amezua Jáuregui, però va ser Gaudí que va integrar-lo en aquest saló de manera brillant, tenint en compte també aspectes sonors. Les cròniques de l’època asseguren que en aquesta sala, on també hi ha una capella per les celebracions religioses, hi van arribar a tocar cent músics.
Curiositats
Segons que ha explicat González en una trobada amb la premsa, el Palau Güell és un dels edificis de Gaudí on millor es poden veure les característiques de la seva arquitectura. Un dels aspectes essencials és que va saber preservar la intimitat d’una família rica en un barri popular –el Raval- tancant molt l’edifici.
També s’hi poden contemplar les famoses vistes transversals, que permeten, des d’un espai determinat de la vivenda, veure els espais contigus, gràcies a les nombroses vidrieres i a uns angles de les parets molt estudiats.
L’arquitecte que ha liderat la restauració no ha escatimat elogis per a un edifici que coneix a la perfecció. Segons ell, Gaudí no va tenir problemes de pressupost perquè ho sufragava tot la família Güell, i va projectar un edifici que avui dia es considera tota una revolució arquitectònica a nivell no només espanyol sinó també europeu, ja que el futur responsable de la Sagrada Família va trencar amb tots els elements del romanticisme, tendència dominant quan l’edifici es va començar a construir.
