Com a entomòleg, punxo en un suro quants programes electorals de pobles, ciutats i viles van caient a les meves mans i contemplo amb sorpresa les promeses ofertes sempre emparades per xifres de diners que acabaran pagant els veïns, alguns dels quals, en la seva innocència, segueixen creient que aquests diners no surten de les seves butxaques.
No trobo, per més que busco, ni una sola proposta dedicada a eliminar, d'una punyetera vegada i aprofitant la conjuntura, aquest maleït costum que s'ha estès en els nostres municipis d'organitzar festejos i saraus encara que no hi hagi per pagar nòmines o proveïdors.
Per guanyar adeptes i voluntats, es van convertir els ajuntaments en empresaris musicals i taurins quan els diners entraven a muntons i els pobles van perdre la seva capacitat de celebrar les seves festes des d'a baix. Els programes festius es van convertir en elements de propaganda i molts regidors de la cosa van ser complimentats de diverses maneres per empresaris taurins o musicals que van fer de les festes un negoci rodó.
Si la crisi no serveix per tornar les aigües a la seva llera s'haurà perdut una bona ocasió de banyar de sentit comú als ajuntaments i que es dediquin a cuidar de les coses que importen i el que vulgui tbous que els pagui i el que vulgui ballar que tregui un tocadiscs al carrer.
