Un altre Can Doro era possible?

El govern mal ven el patrimoni d’Argentona per fer “possible” un altre Can Doro!

Decepció en el ple de divendres passat.

El que havia de ser el ple més important del mandat, donat que el govern tenia la oportunitat de tancar el conflicte que ha enrarit el clima polític i social d’Argentona en aquests darrers anys, va esdevenir l’atiament de les brases de la confrontació: el govern renuncia a la Velcro per acontentar els seus amics de la plataforma.

Així és, han decidit que compensaven els drets dels propietaris de Can Doro a la Velcro i, en un estrany joc de mans, han convertit en públic allò que era privat (Can Doro), i han convertit en privat allò que era públic (la Velcro). Però el més greu de tot és, que en aquest joc de desvestir un sant per vestir-ne un altre, hem perdut part de la roba. L’estratega d’aquesta operació li ha regalat al sastre.

I l’estratega, cofoi i en to solemne, ens explica als astorats regidors les bondats de l’operació, per cert, crec que els regidors de l’oposició no vam ser els únics astorats del ple de divendres.

Va argumentar amb algunes mitges veritats, alguns silencis i algunes maniobres dialèctiques pròpies d’aquell que es pensa que té tota la informació i la veritat absoluta, i l’administra segons els seus interessos. Però, com diuen a casa: s’agafa abans a un mentider que a un coix, els regidors de l’oposició li vam desmuntar un a un els seus arguments, i per resposta ens vam trobar novament mitges veritats, i masses silencis.

Repassem les dades

Actualment a la Velcro hi ha construïts 3.939,70 m² de sostre d’equipament i proposen reduir-los fins a 1.044,12 m² . Perdem 2.895,58 m² de sostre d’equipament construït.

En el planejament vigent, a Can Doro hi ha la possibilitat de construir fins a 526,66 m² de sostre. Ara proposen ampliar aquesta possibilitat fins als 2.900 m² dels quals se’n podran construir com a màxim el 70%, és a dir: 2.030 m².

	Planejament vigent	Modificació actual
Velcro (*)	3.939,70	1.044,12
Can Doro (**)	526,66	2.030
Totals	4.466,36	3.074,12
Diferència	-1.392,24
Totes les xifres corresponen a m2 de sostre
(*) Equipament construït
(**) No construït

En aquest quadre podem veure que Argentona perd amb aquesta operació 1.392,24 m² de sostre d’equipaments. I el sostre màxim de Can Doro s’ha de construir amb els diners del pressupost municipal. Ens ho podem permetre?

A la Velcro, d’aquests 2.895 m² de sostre d’equipament construït que perdem, 2.633,7 m² es converteixen en sostre edificable (1.949,3 per a usos residencials, i la resta, 684,4 per a usos comercials).

Com es pot veure, Argentona no hi surt guanyant amb aquesta operació.

En termes absoluts Argentona hi perd patrimoni.

En termes relatius, Argentona hi perd oportunitats.

Davant d’una oportunitat cal estudiar i esprémer les possibilitats que ens dona i, si hem de cedir patrimoni, almenys que sigui per millorar. Ho hem dit moltes vegades, la Velcro és l’actiu més important que té Argentona i, per nosaltres, cedir part de l’equipament per poder construir, per exemple, una àrea comercial (un supermercat de mides adequades i el mercat municipal) que aporta llocs de treball, dona serveis als vilatans, crea cohesió social, i és un motor econòmic per la vila, és una operació on Argentona hi surt clarament beneficiada, per tant val la pena. Una operació que canvia equipaments per pisos, és una mala inversió, és una operació contrària a la defensa del bé públic.

Però continuem amb les dades.

En aquesta operació hi actuen dues parts actores: l’Ajuntament d’Argentona, propietari 5.488,80 m² entre Can Doro i la Velcro, i l’empresa Mas Vilanova SA, propietària de 1.018 m² a Can Doro. Aporten els valors de les seves finques a la Junta de Compensació (fórmula jurídica adoptada per tirar endavant aquesta operació) de tal manera que el percentatge que hi aporta Mas Vilanova SL és del 56, 96 % mentre que el que hi aporta l’Ajuntament d’Argentona és del 43,04 % tal com es pot veure en el quadre que reproduïm a continuació extret literalment del conveni que es va aprovar:

	Superfície aportada (m2 de sòl)	Valor d’adquisició de les finques (€)	Percentatge aportació (%)
Mas Vilanova	1.018,00	2.627.148,84	56,96
Ajuntament	5.488,80	1.985.149,22	43,04
Totals	6.506,80	4.612.298,06	100

No deixa de ser curiós com el 15,65% de la superfície aportada per Mas Vilanova tingui un valor d’aportació del 56,96%, i en canvi la superfície que aporta l’Ajuntament, el 84,35% restant esdevingui només el 43,04% de l’aportació municipal a l’operació. Això es deu a un càlcul acordat amb l’empresa Mas Vilanova que beneficia clarament l’empresa privada en detriment dels interessos públics representats pel govern municipal.

Potser hi ha raons que justifiquen aquesta distribució, si és així, el govern hauria de ser prou valent per explicar-les.

I, encara més...

Quan ens costarà tot això?

No ho sabem.

El que si que sabem és que hi ha alguns antics propietaris de locals que van signar en el seu moment amb Argentona Projectes, permutes que tenen el seu valor i que s’han de respectar. Aquesta informació no consta en el conveni que es va aprovar el divendres passat, i que de segur són càrregues que s’hauran de suportar amb el pressupost municipal.

El que si que sabem és que s’ha adjudicat de més a l’empresa Mas Vilanova per valor de 362.487,31 euros. El segon paràgraf del pacte cinquè del conveni que el govern va aprovar en solitari diu textualment: ...L’adjudicació d’aquesta finca a Mas Vilanova, SL produirà un excés d’adjudicació que es quantifica en 362.487,31 €.

Què hi guanya Argentona renunciant a aquests més de 360.000 euros que, sumats al compromís que van adquirir en el ple anterior de destinar més de 640.000 euros per llogar un local que faciliti el desallotjament de la Velcro, sumen més d’un milió d’euros?

Argentona en aquesta operació, de moment ja ha superat la barrera del milió d’euros en despesa directa.

No ens està sortint molt car aquest govern?

I el diàleg? I la participació?

El regidor Collet va tornar a confondre a tothom dient que a partir d’ara podrem decidir entre tots què hi farem a Can Doro. Però i a la Velcro? Podrem decidir què hi farem a la Velcro?

El diàleg l’havíem de fer abans, abans de comprometre com han compromès el futur de la vila. Però és evident que aquest govern no ha tingut mai la més mínima voluntat de buscar el diàleg, de buscar el consens amb els altres grups polítics. Ha preferit negociar aquest conveni a les fosques.

Per aquest govern, diàleg vol dir negociar amb una empresa privada el futur d’Argentona.

Aquest govern que tant demanava participar quan eren oposició ha decidit que a Argentona no es participa. De fet ja fa dos anys que està elaborant un pla Director de la Participació a Argentona, DOS ANYS!! I encara no el tenim.

Continua la crispació

Aquesta falta de diàleg, el que evidencia és la nul·la voluntat del govern a tancar les ferides que ells mateixos van originar quan eren oposició. Amb aquesta aprovació, el govern ha obert novament les portes dels litigis i aprofundeixen en la divisió entre els vilatans d’Argentona.

Els socialistes vam tornar a demanar un acord entre tots els grups polítics que permeti superar l’estat de crispació que continuem patint i que faciliti el tancament de ferides i la recuperació de la normalitat social i política que els argentonins i argentonines tant ens reclamen, però novament la resposta del govern va ser negativa.

L’autobús, primera víctima del Carrer Gran

“L’alcalde no sap que fer amb l’autobús un cop acabin les obres del Carrer Gran”

Això és el que es desprèn de la resposta de l’alcalde a la pregunta que els socialistes li vam fer al darrer ple.

En aquell ple li preguntàvem com tenia previst tornar a donar el servei d’autobús a les persones que viuen a la part nord de la vila, que han vist com les obres del Carrer Gran han anul·lat les tres parades (ajuntament, Sant Sebastià i Grumbe) que els donaven el servei.
La resposta va confirmar el que tots ens temíem: l’autobús ja no tornarà a passar pel Carrer Gran, i la seva falta de previsió obligarà als vilatans a continuar com fins ara, anant a buscar l’autobús a la plaça nova com la parada més propera.

El grup socialista hem donat suport al govern en el disseny i posada en marxa de la nova línia d’autobús que connecta la vila, les urbanitzacions i l’Hospital de Mataró malgrat l’elevat cost econòmic que representa, per què creiem que tot allò que afavoreix la reducció del transport privat i facilita l’autonomia de les persones en els seus desplaçaments és bo i és necessari. En aquest sentit, apostem per facilitar l’ús del transport públic.
I apostar pel transport públic és bastir una trama d’autobusos que facilitin el seu ús, no només pels viatgers habituals, sinó que ha de procurar captar nous públics, i això només s’aconsegueix prenent decisions que facilitin i acostin els mitjans de transport als ciutadans i no allunyant-los com fa ara el govern de TxA i CiU.

El govern va decidir iniciar les obres del Carrer Gran sense tenir en compte les necessitats dels argentonins, sense tenir un pla de mobilitat que contemplés un escenari de futur amb el Carrer Gran tallat al trànsit, sense calcular els efectes que una obra d’aquesta magnitud provocarà a la població, i ara en començarem a pagar les conseqüències.

La seva falta de previsió els ha dut a no tenir en compte el perjudici que les decisions, preses sense meditar, ocasionen a les persones que viuen al poble. Ja ho hem denunciat diverses vegades, amb l’obra del Carrer Gran, el govern ha començat la casa per la teulada, ha posat els seus interessos electorals pel damunt dels interessos del vilatans.

El nou Casal d'avis, paradigme del fracàs del govern

Que hem de procurar que la gent gran d’Argentona tingui uns serveis adequats, no hi ha cap dubte. Que si per això cal buscar una nova ubicació a l’actual Casal, d’acord, però amb condicions.
Aquestes condicions han de ser, sobretot, d’ordre econòmic: les de no estirar més el braç que la màniga. Això és el que ha proposat el govern amb la nova ubicació del Casal d’Avis: gastar més del que ens podem gastar.

Amb l’actual conjuntura econòmica, als ajuntaments ens queda passar uns quants anys complicats, això sense tenir en compte que la capacitat dels ajuntaments en general i el d’Argentona en particular, és ja de per si força limitada. Aquest és el límit, la nostra capacitat d’inversió i despesa. Aquesta limitació ens imposa rigor i seny a l’hora de prioritzar projectes.

Per nosaltres, i crec que per a tothom, proposar la despesa de 3.555,46 euros mensuals per llogar un local i ubicar el nou Casal per a la gent gran, és desmesurat si tenim en compte que l’actual equipament, a la segona planta de l’ajuntament, està bé, encara que millorable.

I és desmesurat, per que el contracte s’ha fet per 15 anys, un càlcul ràpid i sense tenir en compte els increments d’IPC dels propers anys, al final del contracte l’import pagat serà al voltant de 640.000 euros, més de 100.000.000 de pessetes. Però a aquesta factura hi hem d’afegir els prop de 50.000 euros que s’hi ha d’invertir per climatitzar el local. I encara més, si es vol rescindir el contracte abans del seu termini, hi caldrà afegir la xifra de 478,84 euros mensuals de penalització per a cada mes que quedi fins al final del contracte.

És evident que amb aquestes xifres no es pot afirmar que aquesta sigui una bona operació econòmica, i menys en un moment de vaques seques com el que estem vivint.

Però, si l’argument econòmic té prou pes argumental per mostrar la nostra negativa a la proposta del govern, aquest no és l’únic. També crida l’atenció la modificació del POUM aprovada en aquest mandat i que modifica les possibles activitats del centre urbà, especialment l’eix carrer Gran / Avinguda Puig i Cadafalch per tal d’afavorir la instal·lació d’activitat comercial. Per això es limita la instal·lació de bancs i caixes i activitat no comercial. Si bé la modificació no contempla els serveis municipals, si que es contradiu amb la filosofia d’aquesta mesura. Així doncs també hi afegim que el govern es contradiu amb ell mateix.

Ara bé, si fem cas als arguments que es van donar en una segona volta del debat, el regidor Ureña va afirmar que l’actual emplaçament del Casal no és adequat per els accessos, i que és necessari traslladar el Centre de Serveis Socials a l’edifici de l’ajuntament i, amb això, poden reduir els costos estructurals de Serveis Socials.
Començant per aquest darrer argument, l’estalvi dels costos que pot generar el trasllat i concentració de l’àrea de Serveis Socials a l’Ajuntament, eixugarà la despesa que suposa el lloguer del local pel Casal?

L’argument és tant increïble com irreal.

Sobre l’argument de la dificultat d’accedir a la segona planta de l’Ajuntament, es respon amb una pregunta: no és la mateixa gent gran la principal usuària dels Serveis Socials?

I finalment, sobre l’argument de traslladar l’àrea de Serveis Socials a l’Ajuntament, aquest si que és l’argument. No tant per la necessitat del trasllat sinó per la necessitat de començar a buidar la Velcro per cedir-la a l’empresa Vèrtix a canvi que l’Ajuntament sigui propietari del solar de Cal Guardià, que com tothom sap, és l’únic sentit que té la candidatura de Tots per Argentona.

La Velcro

La operació Velcro/Can Doro-Cal Guardià és l’única justificació que té el govern per proposar el lloguer del local per al nou Casal d’Avis, lloguer amb una càrrega econòmica tan irracional com irracional és el moment que viu el govern. Esclau de les seves pròpies paraules, però incapaç de generar una alternativa coherent, i pres de l’ansietat que li provoca la proximitat del final del mandat, li fa prendre decisions més pròpies de la rauxa que del seny que ha de tenir qualsevol govern.

Amb aquestes actuacions, el govern demostra el seu fracàs. El seu fracàs per què no han sabut articular una alternativa als projectes que tant van criticar, fracàs per que no han sabut o volgut obrir el debats ciutadans sobre les qüestions bàsiques que afecten Argentona, fracàs per que no han sabut trencar la polaritat govern-oposició, i fracàs per que no han acabat amb la crispació sinó que l’han continuat alimentant.

Pacte de poble

Aquest panorama ens ha portat al grup Socialista a proposar en el darrer ple, que tots els grups ens conjurem a buscar un acord, un gran acord de poble, que ens permeti dibuixar les grans línies urbanístiques de futur i un full de ruta que ens permeti assolir-lo. En definitiva un pacte de poble.

Els socialistes estem disposats a fer aquest esforç, esforç que voldríem compartir amb tots els grups, tot i que no estem gaire convençuts que els grups del govern estiguin disposats a fer-lo. De fet, tots esperàvem d’ells que haguessin liderat aquest acord en aquests dos anys que ens han fet perdre.