Conforme es va acostant el període nadalenc, aquest esperit que tots li atribuïm ens envaeix, que cert és que pot ser més o menys artificial, més o menys condicionat per la societat de consum però no per això menys real.
A tots ens és propera aquesta sensació gairebé col·lectiva que “tots semblem més bons”. La concòrdia, l’empatia i una certa harmonia que no se senten durant la resta de l’any ens fa veure i afrontar certes situacions amb menys agressivitat, tant en les formes com en els fons.
No obstant això hi ha ocasions en que ens ho posen certament complicat, tan i tan complicat que hem de fer un esforç important per a no trencar amb aquest clima positiu, deixant-nos portar per la indignació que ens provoquen certes actuacions, actituds i, arribat el cas, faltes de respecte.
Durant el ple municipal del mes de novembre es va produir una d’aquestes situacions que gairebé tiren per terra les teves bones intencions i et porten a guardar en qualsevol “arcó de les golfes” tot allò que pot anar associat a l’esperit nadalenc.
Com ja ens tenen acostumats, això també és cert, l’equip de govern del PSC va fer un nou exercici d’incomprensible i incoherent gestió política al marge de la resta dels representants polítics i, crec sincerament que també al marge dels interessos generals de la ciutadania de Badia.
Sense aportació justificativa prèvia, el PSC va presentar una proposta de traspàs pressupostari no previst a despeses corrents (subministraments d’aigua, electricitat, gas …). Si això ja era preocupant, més ho va ser la quantitat econòmica afectada: 166.000 euros, prop de 27 milions de les antigues pessetes. És a dir, i per portar-lo a la major de les senzillesa, el PSC ens demanava que aprovéssim sense més el pagament d’aquesta quantitat de diners per cobrir les factures de consums bàsics com aigua, electricitat i gas entre d’altres que, sense saber molt bé com , no els tenien previstos Com si els comptadors d’aigua, gas i electricitat s’haguessin posat a “córrer” com bojos i de forma imprevisible.
Des d’un punt de vista pressupostari la situació era inevitablement escandalosa, però potser hauria estat mínimament sostenible des d’un punt de vista polític si els membres del govern del PSC haguessin explicat als presents el motiu pel qual s’havia produït aquesta “desviació” pressupostària. O dit d’una altra manera: si ens haguessin explicat des de quin àmbit s’havia produït aquest sobre-consum (aigua, gas, electricitat …), quin havia estat el motiu, si aquest responia a una situació anòmala (algun tipus de sinistre, posada en marxa de noves instal·lacions …) i, en el cas que així fos, quin tipus de mesures correctores i preventives s’havien posat en marxa per tal de solucionar i evitar la seva repetició. Res d’això va ocórrer i, lògicament, la resta de representants polítics en bloc vam exigir explicacions i vam criticar el que sens dubte era la mostra d’una molt mala gestió, no només del capital polític sinó també dels recursos econòmics dels badiencs. Però encara no havia arribat el pitjor. L’equip de Govern del PSC es va veure obligat a intervenir per oferir una mica de claredat a l’injustificat i injustificable.
Sorprenent pel grau de buidor, sense arguments que poguessin convèncer a un alumne de primària i amb absència total d’interès per aclarir res va ser la intervenció del responsable polític de l’àrea d’Economia i, al capdavall, màxim responsable de gestionar els Pressupostos. Una despesa com el que es presentava, un desviament pressupostari d’aquesta envergadura i que només va merèixer alguna cosa semblant a una obvietat del tipus: “és una despesa obligada”. I poc més, encara que pugui semblar increïble.
Ni va explicar el motiu pel qual s’havia generat la despesa, ni va explicar la repercussió que tindria sobre la resta de despeses previstes (no oblidem que el pressupost de Badia no és un “pou sense fons”: si destines una quantitat no pressupostada a alguna cosa, l’hauràs de treure d’un altre apartat dels pressupostos), ni tan sols es va brindar a oferir cap aclariment ni als representants polítics dels ciutadans ni a la resta de a ciutadania.
És cert que aquesta situació era la culminació d’un despropòsit que ja es va anunciar en la presentació dels Pressupostos de l’exercici anterior (any 2009). Per aquelles dates, des de CiU vam detectar un augment desmesurat (un 40%) en les factures relatives al consum d’aigua que depenia de l’Ajuntament. I el plantejament per la nostra part va ser el mateix que ara: si no es coneix cap sinistre / accident que hagi provocat unes pèrdues brutals d’aigua, si no s’han posat en marxa noves instal·lacions municipals que hagin generat un augment del consum, si no regalem , prestem o venem aigua a ningú, si les tarifes de les companyies distribuïdores no han augmentat de manera escandalosa, si tot això no havia passat com era possible que s’hagués previst un augment del 40% en aquest apartat?
Crec que és de rebut també assenyalar que, des de la nostra formació hem reclamat insistentment a l’equip de govern del PSC les factures de la companyia distribuïdora d’aigua per comprovar, ja que el responsable del PSC semblava no saber-ho, quin podia ser l’origen i l’explicació a aquest augment desmesurat en el consum d’un bé tan valuós com és l’aigua. Doncs bé, a dia d’avui no hem rebut una informació tan senzilla de presentar com són les factures del consum d’aigua que es paguen amb els diners de tots els badiencs. Per què? Cadascú que busqui la seva resposta. En qualsevol cas no deixa de ser sorprenent i inquietant.
Però tornem al Ple de novembre. Si la intervenció del responsable d’Economia va semblar poc coherent i sense cobertura argumental mínima, l’aportació de l’Alcaldessa també va ser preocupant.
Pretendre tranquil·litzar i calmar les nostres crítiques suggerint que el dany d’aquesta despesa “imprevista” (recordem de nou que és de prop de 27 milions de les antigues pessetes) no es podia considerar important ni quantitativa ni qualitativament va ser de tot menys tranquil·litzador.
La veritat és que si aquest any es paguen menys interessos a les entitats bancàries per un descens dels tipus (un dels arguments utilitzats per l’alcaldessa), entenc que aquest avantatge hauria de servir per augmentar les partides econòmiques destinades a ajudar les famílies necessitades de Badia i no per sufragar despeses no justificades convenientment.
També és cert que la quantitat generadora del problema pot representar un tant per cent relativament baix sobre el pressupost municipal (el segon argument utilitzat per l’alcaldessa). Però intentar minimitzar el problema amb aquest argument purament percentual és, si més desconcertant, per no qualificar-lo d’indignant. Treure importància al que cada vegada amb més força sembla conseqüència d’un malbaratament és com a mínim una frivolitat impròpia d’un equip de govern que hauria de respondre davant del municipi amb la renda per càpita més baixa de tot Catalunya i amb l’índex d’atur més elevat del territori català.
En definitiva, dues aportacions de representants “de pes” al PSC de Badia que només van augmentar la indignació i la manca de comprensió dels que escoltàvem estupefactes.
El resultat final d’aquest Ple, almenys en aquest punt, va ser tan lamentable com havia estat el desenvolupament. El PSC va fer valer la seva majoria absoluta per aprovar, davant del vot negatiu de la resta de partits, una despesa sense justificar adequadament que li va a representar a la ciutadania de Badia no poder disposar de 166.000 euros per atendre temes que alguns entenem que haurien de reforçar-se econòmicament: per exemple, amb aquests diners es podia haver contractat a prop de deu persones durant un any per atendre dèficits escandalosos que han estat denunciats massa vegades, o es podia haver reforçat l’àmbit de les beques escolars, o avançar en l’àmbit de la gratuïtat de els llibres de text escolars, o augmentar el nombre de famílies beneficiàries de les beques de menjador, o moltes altres que qualsevol dels que vivim Badia sabem que són necessàries. I fruit d’aquesta reflexió neix el convenciment que està plenament justificat el meu qüestionament de la gestió de l’equip de Govern.
I per avançar-se a la crítica fàcil, això no és populisme ni demagògia. Això és, simplement entendre de manera diferent l’ús, control i destí que s’ha de donar als escassos recursos econòmics de què disposa l’Ajuntament de Badia.
Per la meva part seguiré intentant aconseguir aquesta informació que se m’ha estat negant indirectament (cert és que des de l’equip de govern se’ns ha dit que se’ns entregarà, però això encara no ha estat així. I recordem que el detall de les factures de l’aigua demanades avui fa un any encara no ens ha arribat). Amb ella espero poder confirmar que aquests dubtes raonables que ara tinc, sobre la capacitat de l’actual equip de govern del PSC per elaborar uns Pressupostos correctes i no sotmesos a sobresalts, estan justificades.
Mentrestant continuem com puguem amb l’esperit nadalenc. Encara que ens ho posin tan difícil en alguns moments.
5 Responses
desembre 24th, 2009 at 11:03
Hola Marta:
Si ja sé que no està molt relacionat amb tot això, peró és el pensament que m’ha vingut i ….després ….com es menja….participar en actes protocolaris al costat de persones que obstaculitzen la feina opositora, etc…veig que el secretisme és a tot arreu, com els famosos informes del Ajuntament de Barcelona o quan es fan oposicions a qualsevol administració el secretisme, tot plegat, això em fa pensar que el millor és regidors a temps complert i treure la funció funcionarial, doncs té ombres de sospita, és millor fer personal laboral, els funcionaris , com funcionen els ajuntaments, tot plegat….les campanyes amb les tonteries de posar tenderetes al carrer i donar bossetes , el cert és que votant es dona un xec en blanc e impunitat total a un grup de persones durant 4 anys…….
gener 10th, 2010 at 20:54
No sé si et vas fixar, Marta, en que TV3 va emetre aquestes vacances “El món de Sofia”, pel·lícula naturalment basada en la novel·la del noruec Jostein Gaarder.
Jo, tot il·lusionat, em vaig posar davant de la pantalla amb l’objectiu de repassar la història de la filosofia i, a més, acabar la trama que no vaig llegir del llibre (ostres, és que Tirant lo Blanc trenca els esquemes!). Sabia que totes les versions que es fan sobre llibres s’escurcen, però del tros que vaig veure (vaig apagar quan parlàven de Berkeley, em sembla, que més o menys és per on vull reprendre la lectura) no em va agradar gens. Obviant que no sigui una espècie d’assaig filosòfic com és el llibre, sinó que es centra en vessants més socials de la història en general, trobo que era molt desconcertant, sobretot si no t’havies llegit el llibre. He de dir que fins i tot hi havia moments que jo, que he llegit unes 300 pàgines de llibre, em perdia. Bé, en qualsevol cas, m’ha tornat l’espurna d’acabar-me’l. A veure si aquest va de bo.
Molta sort, Alberto Kno… vull dir, Marta!
Albert
gener 13th, 2010 at 11:22
Hola Albert,
per ser sincera, no he vist la pel·lícula “El món de Sofia”. Quan la van estrenar, tothom em va parlar tan malament que se’m van treure les ganes. I acostuma a passar, que el llibre és millor que la versió cinematogràfica. I també acostuma a passar que les pel·lícules amb contingut filosòfic, aquest passa a un segon, tercer o quart pla en pro de l’audiència, passant per devant altres aspectes que poden ser també interessants, però que en tot cas motiven -o els directors i cinematogràfiques consideren que motiven- a un nombre més gran d’espectadors. En tot cas, si veure un fragment de pel·lícula -encara que no t’hagi agradat- ha servit per fer-te tornar les ganes d’acabar la novela de Jostein Gaarder, endavant!
Merci per participar,
Marta
gener 13th, 2010 at 11:27
Edmon,
això de la professionalització de la política és un tema molt debatut. I jo no tinc clar què és millor. D’una banda, trobo que està molt bé que les persones que ens dediquem a la política municipal tinguem la nostra professió, allunyada de l’àmbit polític. Això ens permet treballar pel nostre poble amb la ment fresca, i sense la pressió que suposa que sigui el pa que has de portar a casa. Si deixes de trobar-te bé fent el que fas, pots deixar-ho. Però, el dia a dia és sempre molt complicat: ser una persona implicada a la teva feina -i hi ha feines que requereixen més implicació que d’altres. La meva, per exemple, necessita un 100% d’implicació total i absoluta-, pujar una família, continuar la teva formació personal i dedicar-te a la política és gairebé un camí a Ítaca. I molts cops tens la sensació de no haver consultat un expedient d’urbanisme o no haver pogut parlar amb el tècnic d’educació, no per falta de ganes o interès -com pensen els crítics ignorants del ritme polític-, sinó simplement per falta de temps. En aquests moments és quan em plantejo si no seria millor poder dedicar-se a temps complert a la política. Però tot plegat és complicat.
gener 15th, 2010 at 19:26
Marta:
Ja saps el que penso, ets una persona brillant, el pais et necesita, si això implica que tingués que deixar aparcada durants uns anys la profesió, per desde la tribuna que sigui, defensar el pais, amb renumeració a temps complert, crec que fas falta, obviament la decisió ha de ser teva i que t’ho proposin.
Deixa el teu comentari