Segur que tots nosaltres hem jugat alguna vegada a aquell joc que consisteix en dir una frase a l’orella d’algun company, aquest reprodueix el que ell ha entès a l’orella de l’altre, i quan això s’ha repetit diversos cops, el que escolta aquell que està al final del recorregut no s’assembla en res a que ha dit el primer. Doncs bé, això és el que passa a urbanisme. M’explico.
Vaig tractar aquest problema de la meva comunitat de la mateixa manera que tracto tots els conflictes veïnals que m’arriben: parlant directament amb el responsable polític de l’àrea. Considero que jo, com a portaveu de Convergència, he de demanar informació i explicacions a qui té la màxima autoritat política, i no als diferents tècnics que, en definitiva, representa que es cenyeixen a les directrius comunicades. El cas és que el responsable en qüestió em va dir dues coses: la primera, que demanaria ell directament des de l’ajuntament els plànos a Adigsa, per veure si una sol·licitud institucional era millor rebuda que no pas una demanda particular d’un veí. Trist, però cert: les administracions, en general, no fan massa cas als ciutadans “del carrer”; en segon lloc, també em va assegurar que en un parell de dies es trucaria al president de la comunitat per anar a veure la zona amb detall, i veure si amb la retro de la brigada es podia realitzar el forat. Vaig insistir que era molt urgent, donat l’estat insalubre dels pisos inferiors.
Va passar una setmana, i el president em confirma que no ha rebut cap trucada. Torno a parlar amb el responsable polític, que després d’exclamar-se al cel, m’insisteix en que a l’endemà sense falta es posaran en contacte amb el president.
Una setmana després, torno a preguntar. I, sorpresa, l’aparelladora i l’arquitecta asseguren que han anat amb el president a veure sobre el terreny quin és el problema, que el president havia estat poc educat, i que finalment s’havia decidit que per les característiques del terreny la brigada no podia encarregar-se del tema.
Jo, una mica sorpresa del fet que el president, que és un noi jove i molt correcte, hagués perdut les formes amb la gent de l’ajuntament, vaig decidir parlar amb ell. I…resulta que no solament ell no va quedar amb ningú de l’ajuntament, sinó que a sobre, l’arquitecta municipal el va trucar i li va dir que l’ajuntament tenia altres prioritats, i que no podien ajudar-nos a solucionar el problema perquè, atenció, si ho veien amb nosaltres ho havien de fer amb tothom.
Després de la trucada, el president i un altre veí van anar a la quarta planta a parlar directament amb l’arquitecta, i va resultar que ella no tenia cap tipus d’informació sobre aquest tema, més enllà d’algunes frases que l’aparelladora li havia explicat i que, a més, estaven totalment descontextualitzades.
Un parell de dies després, jo mateixa vaig comprobar dues coses:
a) Que els tècnics de la casa no es cenyeixen a la veritat
b) Que els tècnics van decidir no fer aquesta actuació sense haver-se informat prèviament de tota la situació al complert
c) I per últim: des de quan ajudar als veïns no és la màxima prioritat de la brigada d’urbanisme. Donat que arreglar els carrers tampoc ho és (només cal fer una volta per Badia), i la neteja i general manteniment tampoc (ídem). Algú em pot explicar quina és la funció de la brigada d’obres? I fins a quin punt arriben les competències de l’arquitecta municipal? També pren decisions polítiques, com decidir què és prioritari i què no dins les actuacions de l’àrea de territori?
Pròximament, el tercer capítol: “érase una vez…un árbol”.
Deixa el teu comentari