El passat dijous vam celebrar el darrer ple de la present legislatura al Consell Comarcal. Va ser un ple agradable, sense incidents. Però això, de fet, no és cap sorpresa. L’ambient al Consell és maco, excel·lent per a poder treballar de forma constructiva. Potser és degut a que l’equip de govern és una gran coal·lició entre tots els partits que han tingut l’alcaldia dels diferents ajuntaments de la comarca (que traduït vol dir: PSC, CiU, ERC i ICV-EUiA). D’aquesta manera, cadascuna de les propostes que neix, va creixent incorporant les visions de les diferents forces polítiques i es va modificant fins que el resultat és acceptat per aquestes quatre forces diferents. En alguns casos, el resultat final s’exposa als grups de l’oposició (PP i CAV), que proposen les seves pròpies modificions. En altres casos, com per exemple, tots els relatius a l’àrea que jo he tingut l’honor de presidir (ensenyament) des d’un principi s’ha incorporat també a aquests partits als grups de treball de les diferents propostes. Potser aquesta manera de treballar propicia un bon clima, molt allunyat de l’ambient que en ocasions (en massa ocasions, per al meu gust) es genera en alguns municipis en general, i a Badia en concret. D’altra, potser l’altre factor destacable és que els diferents consellers i conselleres no han de marcar un perfil polític propi per a assegurar-se el seu lloc de treball al Consell. Ser o no ser conseller no depèn d’unes eleccions pròpies (no hi ha eleccions a “conseller comarcal”), sinó que els requisits depenen d’altres criteris. En primer lloc, has de ser regidor. Per tant, els ciutadans del municipi on et presentes han d’haver donat suport a la teva teva candidatura. En segon lloc, el partit que representes ha d’escollir-te, entre tots els regidors de la comarca, per a la representació del Consell. I això, com a mínim en la majoria de casos, tampoc depèn d’un mateix. Per tant, hi ha una voluntat tan personal com política de tots els membres de fer la feina amb l’únic objectiu d’ajudar als diferents ajuntaments i fer les coses de la millor manera possible. No es barregen altres coses. I, tal i com jo ho veig, el resultat és òptim. M’agrada la manera de treball del Consell Comarcal. Sempre he trobat la bona disposició de tots els polítics, de tots, independentment del grup al qual representen. I a més, he tingut la sort de poder treballar en una àrea plegada de grans professionals, que han fet una gran feina, i d’un gerent valent i eficaç. Estic contenta d’haver pogut treballar en el Consell Comarcal. Molt.
La veritat és que, tal i com va dir dijous el President Rebolleda, podem estar satisfets amb la feina feta. Teníem un gran repte: l’ordenació d’alguns serveis i l’optimització econòmica dels mateixos. I ho hem aconseguit. Això ha implicat regular les beques de menjador, reestructurar tot el servei del transport escolar, establir les bases per uns criteris més basats en ítems socio-econòmics que no pas en els drets adquirits a partir d’una manera de fer, possiblement correcta en el seu moment, però poc eficaç passat el temps. L’àrea d’ensenyament gestiona gairebé el 80% dels recursos del Consell Comarcal. Per tant, la seva ordenació i depuració era essencial per a una bona supervivència del Consell. Podem pressumir d’haver reduit un dèficit de més de 600.000€. I a més, ho hem fet gràcies a la col·laboració de tots els ajuntaments implicats, AMPAs, direccions de les escoles, serveis territorials, departaments tan de mobilitat com d’ensenyament de la Generalitat…als grups de treball han participat fins i tot els mossos d’esquadra. I tot això, com dic, amb la bona predisposició de tots els grups polítics. Una bona feina, feta… des del consens més absolut. En altres paraules: des de la unitat. A hores d’ara puc pressumir d’haver pogut aprovar per unanimitat tots i cadascun dels punts que he defensat al plenari. I també puc afirmar amb orgull que, en els moments més difícils (quan, en mig d’un curs escolar, des de la Generalitat se’ns van retallar centenars de mil·lers d’euros per a executar els serveis ja contractats), vam fer pinya, com un equip. Independentment de les diferències polítiques. No importava que el president del consell fos del mateix partit que ens estava imposant les retallades a la Generalitat. No importava que jo fos d’un partit rival. En aquell moment, tots plegats ens vam unir en bloc per defensar els interessos dels alumnes de la nostra comarca. Va ser un moment molt difícil, però també, vist des de la distància, entranyable.
Ara només cal despedir-se, continuar treballant en funcions, i esperar les eleccions del 22 de maig. Les eleccions municipals. Jo no crec en la campanya electoral. La feina s’ha hagut de fer durant els darrers quatre anys. Hi ha qui publicita molt, treballant el mínim. Hi ha qui simplement treballa. Hi ha qui només apareix en època electoral. Ben segur que la gent ho sabrà valorar.
Deixa el teu comentari