Aquesta campanya electoral a Osona s'estan aprofitant més que mai les noves tecnologies. Els grups polítics petits, els locals, s'espavilen davant de la pressió dels grans mirant de copsar l'atenció dels internautes, que cada dia són més i que cada dia donen més valor al que està penjat a la xarxa.

Vol dir això que s'ha acabat la política del tu a tu, la de tota la vida? Jo diria que no, que aquesta no s'acabarà mai. A banda d'haver-hi algunes persones que no hi entenen del que passa a dintre de la pantalla d'un ordinador -i que moltes, per edat, no hi arribaran a entendre mai- la política local, més que cap altra, és la d'acostar-se a la gent, a les persones; la política local és la de l'escalf humà i la de mirar de resoldre els problemes particulars del dia a dia en un poble, en un municipi.

Però ara, al segle XXI, no es pot deixar tota la política, per molt local que sigui, en mans d'aquest tu a tu, i això molts grups petits ho saben: mitjançant la xarxa s'arriba a tot arreu i a tothom, es fa un lloc web, un Facebook i un Twitter, es penja el programa electoral perquè tothom el pugui llegir atentament tantes vegades com vulgui i perquè pugui valorar si l'interessa o no aquell grup. Això s'agraeix intensament, a banda que fa pensar en un nou sistema d'enfocar la manera de governar, també en pobles d'interior o de muntanya.

Evidentment, hi ha grups petits que no tenen res de tot això i és una llàstima perquè mai no arribaran on poden arribar els altres abans i després de les eleccions: per molt de tu a tu que facin, a pagès no es pot cobrir tot, i ara, la xarxa és, per als que viuen aïllats, una font de vida; i també hi ha seccions locals de partits grossos que simplement confien en la feina que els fa el partit mare, o sigui, el nacional amb seu a Barcelona.

És veritat que aquests partits tenen les de guanyar perquè l'organització central ho pot tot i sap com vendre batlles a tot el país. Però compte, que un dia la tortuga va guanyar la llebre... va ser només un dia, però ja n'hi va haver prou.