Aquests dies estem rebent de nou la visita de diversos veïns i veïnes de Ca n’Anglada que ens expliquen la seva preocupació pel deteriorament de la convivència a la zona. Parlen de pobresa, de brutícia, d’incivisme, d’inseguretat… I segurament, també hi ha una insuficient comunicació entre els diferents col·lectius de persones que hi conviuen.

És una situació que amoïna i perjudica tothom. Però ens preguntem: com pot ser que en aquest districte, on s’han invertit 18 milions d’euros amb el Pla de Barris i ara 4 milions més amb al contracte – programa de continuïtat, encara existeixin les mateixes problemàtiques que al principi? Crec que en aquest sentit, l’equip de govern de l’Ajuntament de Terrassa no ho esta fent prou bé. Aquestes inversions milionàries s’haurien de notar, i pel que comenta el veïnat, i nosaltres mateixos hem pogut comprovar quan anem al barri, la zona nord de Ca n’Anglada està en una situació de deixadesa considerable, tant pel que fa als programes urbanístics com socials.

Sincerament, crec que cal un canvi en la manera de governar la ciutat: gestionar més ràpida i eficaçment les actuacions als barris, sobretot el manteniment urbà i la neteja viària, millorar la comunicació amb el veïnat, fer-lo partícip dels canvis al seu territori, posar en marxa accions per a crear ocupació i facilitar els tràmits a aquelles persones que poden oferir feina, revisar i augmentar la presència de professionals socioeducatius al carrer, millorar la seguretat ciutadana, etc. I això només es pot aconseguir canviant les polítiques del govern, i per tant, els governants.

Des del Grup Municipal de CiU a l’Ajuntament estem fent un seguiment de totes aquelles situacions de les quals tenim coneixement i que poden deteriorar la cohesió social, i demanem a l’equip de govern, que també té coneixement de les problemàtiques, que s’impliqui i prioritzi les actuacions en una zona que veritablement les necessita.

I en darrer terme, reconèixer la importantíssima feina que desenvolupa el veïnat a títol individual, els comerciants, el teixit associatiu, etc. a favor de la bona convivència i del coneixement mutu. Gràcies al seu impuls i a les seves iniciatives el barri pot millorar. Amb bona feina Ca n’Anglada se’n pot sortir, se n’ha de sortir i des de CiU ens sumem a tot aquest esforç i treball.

CiU-Terrassa

Les obres per la remodelació de la plaça de Miguel Hernández, a Ca N’Anglada, es van iniciar ahir dimecres i s’allargaràn fins a mitjans de juny. El Servei de Manteniment Urbà de l’Ajuntament de Terrassa és l’encarregat de transformar l’actual plaça en un espai enjardinat destinat a combinar diferents usos de manera harmònica.

A la plaça hi haurà una zona de jardí que estarà envoltada pel nou paviment que es va instal·lar amb les obres del Pla de Barris del Districte 2 de Terrassa. La zona de jocs infatils, dins l’àrea enjardinada, comptarà amb un paviment de cautxú i estarà envoltada de taules i seients de pedra aptes per a jocs de taula. Amb tot, una remodelació que ha rebut la participación dels veïns del barri de Ca N’Anglada i que ha estat fonamental a l’hora de determinar el disseny de la plaça.

Redacció Ègar

L’Ajuntament de Terrassa ha organitzat una jornada de portes obertes per donar a conèixer la Masia de Ca n’Anglada, situada al carrer Mare de Déu del Mar, després de la restauració a què ha estat sotmesa. L’edifici, d’origen medieval, acull els serveis municipals del Centre Cívic Montserrat Roig i ha sigut objecte d’una sèrie d’obres de reforma i millora que permetran que torni a l’activitat després de romandre desocupat durant més d’una dècada. Encara que els usos de la masia no estan totalment definits, l’edifici serà la seu del nou servei municipal de suport a entitats.

Durant la jornada s’han dut a terme diverses activitats al recinte que comprèn la Masia de Ca n’Anglada i l’ermita romànica de Sant Cristòfol, i a més de les visites guiades per donar a conèixer l’interior i la història dels dos edificis han tingut lloc una mostra de pintura a càrrec de Culturart, una xocolatada i un taller de cultiu de plantes aromàtiques.

Les reformes a l’interior de la masia aposten per mantenir les estructures clàssiques de l’edifici, eliminant només aquelles parts amb un alt nivell de degradació i revestint algunes de les parets originals amb pladur. Així doncs, els murs es mantenen intactes tot permetent el desenvolupament de les activitats d’oficina que es duran a terme a la masia. A més, s’han eliminat els edificis annexats a la masia al llarg dels anys i s’ha instal·lat un ascensor exterior i unes escales per comunicar els tres pisos.

També s’han conservat altres elements que han caracteritzat l’edifici al llarg dels segles, com la zona destinada a l’elaboració del vi, i s’ha marcat amb una planxa metàl·lica la ubicació del pou, que segurament va ser la primera construcció de tot el mas. També queda algun vestigi dels trenta anys, entre 1962 i 1992, en què l’edifici va acollir les Germanetes de la Concepció, i els dos anys, entre 1994 i 1996, en què les Carmelites Descalces també hi van viure. Es tracta d’un crucifix i una inscripció religiosa situats a la planta superior que conviuen amb les bigues modernes, el mobiliari d’oficina i els ordinadors de treball.

Fora de l’edifici principal, als terrenys de l’antic mas, també s’han instal·lat jocs biosaludables, una de les propostes presentades a la Consulta Ciutadana en què es votava el destí de quatre milions d’euros de pressupost, mentre que el condicionament de l’edifici ha estat finançat pel Pla de Continuïtat del Pla de Barris del Districte 2.

Redacció Ègar

L’alcalde de Terrassa, Pere Navarro, ha enviat aquesta setmana una carta als consellers d’Educació, Benestar Social i Salut, Irene Rigau, Josep Lluís Cleries i Boi Ruiz, per conèixer com afectaran a la ciutat les retallades que han anunciat diversos membres del Govern de la Generalitat en els darrers dies. Amb aquesta tramesa, l’alcalde insta als consellers de Salut, Benestar Social i Educació a concertar una entrevista el més aviat possible, perquè “necessitem conèixer i valorar la possible afectació entre els nostres ciutadans d’aquestes retallades en la despesa social, en l’atenció sanitària i l’educació”, ha afirmat Pere Navarro. Així mateix, ha assenyalat que “fins ara, la col·laboració entre l’Ajuntament i la Generalitat ha estat molt estreta, però no podem deixar de veure amb preocupació que la reducció de la despesa pugui qüestionar alguns dels projectes que hem assolit en els darrers anys a Terrassa”.

Aquesta retallada econòmica ha suposat ja una primera conseqüència per a Terrassa, ja que el Departament de Benestar Social i Família de la Generalitat de Catalunya ha notificat a l’Ajuntament de Terrassa que no té previst construir una residència per a la gent gran al barri de Ca n’Anglada. En una carta dirigida a l’alcalde, es comunica el desestiment de l’oferiment d’un solar de 1.733,20m2 situat entre l’Avinguda de Barcelona i el carrer de Sant Honorat.

En el cas de l’àmbit educatiu, l’alcalde reunirà els seus representants per conèixer de primera mà les seves opinions i analitzar conjuntament quines mesures es podrien emprendre per tal de garantir la qualitat de l’educació a la ciutat i a Catalunya en general. Aquesta trobada està prevista per al pròxim 23 de febrer i comptarà també amb la participació del tinent d’alcalde de Serveis a les Persones, Alfredo Vega, i del regidor d’Educació, Josep Pàmies.

L’alcalde de Terrassa, Pere Navarro, va sol·licitar entrevistes amb tots els consellers, just després de la constitució del nou Govern de la Generalitat, amb l’objectiu de posar en comú projectes i iniciatives de ciutat. Fins el moment, s’ha reunit amb el conseller d’Interior, Felip Puig, amb qui va parlar sobre la col·laboració entre els Mossos d’Esquadra i la Policia Municipal, la caserna de Bombers de la Generalitat a Terrassa i diversos temes de mobilitat i seguretat. Així mateix, l’alcalde de Terrassa té concertada una trobada amb el conseller de Política Territorial i Sostenibilitat, Lluís Recoder per a finals de mes, i una altra amb el conseller d’Economia, Finances i Universitats, Andreu Mas-Colell per a finals de març.

Redacció Ègar