La trajectòria del Barça de Josep Guardiola també es podrà analitzar d’aquí uns anys a partir de les samarretes que els jugadors blaugranes hauran tret per  commemorar els títols. El 2009, després d’obtenir el sisè campionat de l’any, la plantilla culer va sorprendre amb una samarreta que duia com a divisa “Tot guanyat, tot per guanyar”. Aquest any, sense esperar a acabar l’exercici, ja n’han tret una que, a més de lluir un parell de pebrots blau i grana, proclama “El valor de tenir valors”.

Després de tot el joc brut que els han fet des del Reial Madrid, el missatge no pot ser ni més contundent ni més directe. A la celebració de divendres, més d’un jugador s’hi va referir i el capità Carles Puyol va reblar el missatge dient que, a pesar que és segur que els seguiran burxant, ells continuaran parlant amb la pilota que és el que saben fer i del que es tracta.

Més enllà del màrqueting que hi ha darrera d’aquestes samarretes i de l’atrezzo hortícola, sembla clar que, de la mateixa manera que la divisa del 2009 aclaria l’ambició interminable d’aquests futbolistes, aquesta darrera posa en relleu la seva qualitat esportiva i la seva determinació a no deixar-se acovardir. La pensada de rebre la copa de la Lliga i, immediatament, repartir pebrots entre l’afició és una manera de fer-ho palès.

Els culers han d’estar molt satisfets de com ha anat fins ara la temporada i han d’estar cofois del planter de futbolistes que tenen i molt més encara del tècnic que els alliçona i dirigeix, tant per com han competit com per com s’han comportat. El barcelonisme ha d’estar orgullós del club que té, més enllà de les picabaralles estúpides que de tant en tant i inevitablement es produeixen en una entitat tan gran i que tants interessos i tantes enveges genera. La temporada ja és excel·lent a hores d’ara. Una victòria a Wembley a la final de la Lliga de Campions la convertiria en excepcional.

Ara: el que ha succeït aquesta temporada és greu en termes generals. El Reial Madrid ha dut l’enfrontament futbolístic i la rivalitat entre els dos clubs a una tensió inacceptable perquè ha creuat massa línies vermelles i ha trencat massa codis esportius. El Barça fa bé de posar-hi seny i d’afermar-se en els valors essencials de l’esport i fer-hi broma posant-hi pebrots, però no n’hi haurà prou. El món del futbol hauria d’aturar-ho abans no fem entre tots plegats una escalivada gegantina.