Publicacions
-
Iñaki Anasagasti
Ramon Sala i Canadell (1934-2008)
-
-
-
Jordi Xuclà
Em presento:sóc el diputat 22
Sóc el diputat 22 Dimarts al matí vaig anar a presentar les credencials al Congrés dels Diputats. Sóc el diputat 22. M´explico. A començaments de legislatura, en el moment d´acreditar-se, el parlamentari obté un número segons l´ordre de presentació de les credencials. Aquest número l´ acompanyarà durant tota la legislatura. Bé sigui per demanar paper per escriure o una goma per esborrar, bé sigui per sol·licitar una sala de reunions. L´anterior legislatura vaig ser el diputat 124. He estat bastant més matiner. Per dir-ho d´una manera gràfica i una mica agropecuària, aquest número em fa pensar en el bestiar que queda marcat quan entra en una granja.
El Parlament, convé subratllar-ho, és quelcom diferent: és l´espai de la llibertat de les idees, del diàleg, de la noble confrontació i del pacte. És un espai noble esquitxat per la imatge de quatre porcs senglars parlamentaris que criden més del compte en les sessions de control dels dimecres. Per ser exactes, hem estat matiners. La col·lega i companya gironina Montse Surroca és la diputada 24. Entre ella i jo ens separa, parlamentàriament i ordinalment, la diputada 23. Hem estat els primers parlamentaris gironins a dir: «ja hi som i anem per feina!».
Per cert, el meu veí i diputat 21 és el vicepresident Pedro Solbes. M´abelleix parlar amb el vicepresident econòmic en català. Solbes parla un valencià bellíssim però només ho fa de tant en tant i quan l´altre li parla català. Home políglota, torna a la seva llengua materna del poble d´Alacant. Estem a les portes de la IX legislatura constitucional. Torno al Congrés amb més experiència i coneixement i amb la mateixa determinació i conviccions del primer dia, d´ara fa quatre anys.
Temptativa basca Comença la legislatura i en el cap del president en funcions Zapatero hi ronda la idea d´impulsar una aproximació al PNB per intentar aparcar el Pla Ibarretxe i negociar un nou Estatut d´autonomia. Aquest plantejament també va bé a la majoria dels dirigents del partit nacionalista basc, els que estan aquí i el que ha agafat distància instal·lat als Estats Units. Volen aproximar, els amics bascos sotragats pels resultats, els desitjos amb la realitat i, si poden, aprofitar el viatge per fer algun canvi de cartell electoral rellevant. Ja veurem com els va.
Parlo amb Josu Erkoreka, portaveu del PNB al Congrés, i li recordo que el president Zapatero és un especialista en les mitges tintes i els incompliments. Diu que ja ho ha vist. Però de l´amic Josu, que sempre em recorda la seva visita política a Girona, també és aquella esplèndida frase de mètode negociador: «No obro cap nova carpeta de negociació fins que no he tancat l´anterior». Es poden quedar amb la carpeta oberta. No ho dic perquè els manqui rigor als bascos sinó perquè l´interlocutor...
PARADA CATALANA El president en funcions Zapatero dóna per fet que els socialistes guanyen les generals a Catalunya però en canvi està especialment seduït per la novetat que també les han guanyat en els tres ter-ritoris de la comunitat autònoma basca. Em sembla que consolidarà aquest mapa. Com ho ha fet, hàbilment, amb el mapa català i amb la impagable col·laboració del tripartit -material humà i discursiu.
La preferència basca voldrà dir l´aturada catalana. La frenada del desplegament de l´Estatut de Catalunya, que és vigent des del 9 d´agost de 2006. Els dirigents socialistes volen esperar la Sentència del Tribunal Constitucional sobre els diferents recursos presentats contra el nostre text estatutari vigent -i referendat pel poble català. Poc favor ens fan, doncs, per consolidar l´estat de les coses. Malament pels catalans. I mal paper pel tripartit.
Arribaran competències, sí, és clar, amb molt de retard (rodalies, potser aeroports...) però la peça clau (finançament) quedarà encallada. Mal negoci la «teoria dels governs amics».
Aigua del Segre Estem explicant, les persones que fa temps que seguim la política d´aigües, que Catalunya està a punt de patir una situació crítica de sequera. El gran riu sobreexplotat és el Ter. Més que paradoxa és un sarcasme que la conselleria de Medi Ambient sigui gestionada per una força com Iniciativa per Catalunya-Verds, contrària per principi a qualsevol tipus de transvasament, en l´època que s´ha autoritzat el major transvasament del Ter i en l´època que d´amagat fa mesos que el Govern està construint una conducció d´aigües per la gal·leria de servei del Túnel del Cadí per transvasar aigua del Segre al Llobregat per abastar l´àrea metropolitana de Barcelona.
L´aigua del Segre és aigua que desemboca a l´Ebre. Quina distància més quilomètrica entre el que deien i el que fan els gestors actuals de la política de l´aigua. La gestió de l´aigua escassa ha estat la responsable de grans confrontacions i tensions, històricament. Ara les coses no s´estan fent bé. És fantàstic que la cap de llista socialista per Girona afirmés durant la campanya: «Els transvasaments són una solució del segle XIX i no pas del XXI».
L´anterior legislatura la ministra de Medi Ambient va autoritzar els transvasament del Xúcar de València a Castella-la Manxa i el transvasament encobert del Segre i la connexió de Cunit... què són? Solucions del Segle XIX? Sí, transvasament de l´1% de l´aigua del Roine a Catalunya. Sí.
JUDITH OLIVERAS Dimecres de Sant Josep a les deu del matí a l´església romànica de Sant Pere de Besalú es va celebrar un funeral molt sentit i emotiu per la jove cuinera garrotxina Judith Oliveras, que va morir d´un accident mentre anava en cavall als 33 anys d´edat.
He tractat amb la família Oliveras des de fa anys, sobretot amb el seu pare, que era un home d´idees molt semblants. El 23 de febrer, dissabte, vaig dinar al restaurant de la Judith a Besalú. Vaig dinar amb un grup de ciutadans de Besalú en plena campanya. Aquell dia, de cop, vaig veure que la Judith ja era un cuinera que havia acumulat molta saviesa, art i ofici, feta, madura, a punt de fer el gran salt.
Aquestes impressions arriben un bon dia, amb la gent que veus de tant en tant. Em va desitjar molta sort per les eleccions quan ens vam acomiadar ràpid perquè m´esperaven a Sant Joan les Abadesses. Si fos ara, hauria preferit arribar tard al Ripollès i estar més estona amb ella. Però això no se sap mai. Les desgràcies enormes i que ens esqueixen, no ens les arribem a imaginar mai.
Dimecres plovia a estones, feia fred també a fora. El poema «Que tinguem sort» recitat sense música i el cant de Virolai van acabar d´estendre una gran capa de silenci sobre els corpresos dels que estàvem allí. Interrogant-nos, en silenci, sobre els temes grans: la vida i la mort, i el perquè i el què i el qui.Diari de Girona 23-03-2008 -
Diari de Girona X.V.
CiU demana una única agència de promoció econòmica de la comarca
-
Carles Llorens
Una altra cultura de l´aigua...
-
-
Diari de Girona
Noticia Diari de Girona Mocio de CiU Tossols-Basil
-
-